Marejos i hipoglucèmies, les primeres conseqüències d'una vaga de fam

“No se solen donar casos de persones en vaga de fam que aguantin més de 60 dies”. Dos mesos sense menjar és, amb freqüència, el límit. Ho explica a EL PERIÓDICO Jaume Padrós, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i metge personal de Jordi Sànchez i Jordi Turull, que aquest matí han començat una vaga de fam indefinida a la presó de Lledoners, per reclamar un Tribunal Constitucional (TC) “imparcial i diligent”. Les vagues de fam fan referència a la privació d’aliments, però no d’aigua. Així, Sànchez i Turull deixaran de menjar, però no de beure. La raó és que, si s’eliminessin els líquids, el col·lapse de totes les funcions del cos seria excessivament ràpid i la mort es produiria en dies. 

Padrós ha explicat a tots dos interns les conseqüències a curt i llarg termini de la vaga de fam, així com dels seus “riscos” però, com remarca a aquest diari, la seva “primera obligació com a metge” és “respectar” la decisió dels presos. Entre aquestes conseqüències a curt termini, algunes de les quals Sànchez i Turull començaran a experimentar “a partir de demà” en paraules del president del COMB, es troben els “marejos”, les “hipoglucèmies” (baixades de la glucosa o sucre en sang) i la “hipotensió” (pressió arterial baixa).

Desnutrició progressiva

A mitjà termini, les conseqüències seran més greus. Entre aquestes hi ha una progressiva pèrdua de massa muscular i els dolors abdominals i digestius. A més, es produeix una “desnutrició” al cos humà a causa de la pèrdua de nutrients que, de no interrompre’s, porta a la mort. La sensació de debilitat augmenta cada vegada més. “Algunes persones pateixen alteracions cardiovasculars i de la consciència en estadis més avançats, a la setmana o als 15 dies d’haver començat la vaga de fam”, comenta Padrós.

Quan les persones no ingereixen aliments, el seu cos es va alimentant a poc a poc de les reserves d’energia que guarda (sucre i greixos, per exemple). Però, arribats a un punt, s’esgoten. Als 40 i 50 dies d’haver començat la vaga és quan el cos humà perd pràcticament totes les reserves d’energia. Tot depèn, òbviament, de la constitució de cada persona, però a partir d’aquest estadi el col·lapse de l’organisme pot ser imminent. La mort pot arribar en qualsevol moment per parada cardiorespiratòria o fallida cardíaca.

Vagues de fam a Espanya

Notícies relacionades

Sànchez i Turull pressionen l'Estat amb una vaga de fam

Catalunya avança al 22 de setembre l’inici de la vacunació contra la grip i la covid i ampliarà horaris als CAP: «Volem millorar les taxes»

En les dues últimes dècades a Espanya va tenir repercussió la vaga de fam del pres d’ETA Iñaki de Juana Chaos (condemnat a 3.000 anys de presó per l’assassinat de 25 persones), que va estar sense menjar 63 dies el 2006. El 2009, l’activista Aminatu Haidar, coneguda com la ‘Gandhi saharahui’, va iniciar una vaga de fam de 32 dies a l’aeroport de Lanzarote per protestar per la seva expulsió del Sàhara occidental i pressionar les autoritats espanyoles perquè la tornessin a Al-Aaiun (el Marroc).

José Bretón, que el 2011 va matar els seus dos fills per venjar-se de la seva exdona, va iniciar una vaga de fam el 2012 per protestar per la “injusta situació” que, segons ell, vivia a la presó. La seva protesta va durar un dia. També el 2012, l’alcalde d’Alburquerque (Badajoz), Ángel Vadillo, va fer una vaga de fam de 91 dies davant el Ministeri d’Indústria per protestar per la derogació d’un projecte d’energia termosolar amb el qual comptava per al municipi, que tenia una taxa d’atur del 42%. Vadillo va aconseguir una reunió amb Indústria.