Sanitat i CCAA acorden un calendari vacunal comú al llarg de la vida i amb un «alt valor epidemiològic»

Espanya comptarà per primera vegada des del 2019 amb un calendari vacunal únic per a tota la vida que inclourà una desena de vacunes que immunitzen contra 14 malalties, segons han acordat aquest dijous el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes.

L’acord s’ha produït en el Consell Interterritorial de Salut, presidit per la ministra Sanitat, María Luisa Carcedo, en què també s’ha donat llum verda al pla de teràpies innovadores CAR-T, tot i que ha quedat pendent com es finançaran aquests tractaments que tenen un alt cost econòmic –gairebé mig milió d’euros–, malgrat les reivindicacions dels consellers.

La ministra ha destacat la importància de l’acord sobre el calendari vacunal, que té el “valor afegit” que en totes les comunitats s’administraran les mateixes vacunes, cosa que suposarà un control millor de les malalties.

La “novetat”, segons Carcedo, és que al calendari infantil s’uneixen els grups de risc i la població més gran de 18 anys. A aquest col·lectiu se li administraran dosis de record d’algunes vacunes infantils i es “rescatarà” aquells que en el seu moment es van quedar fora de la vacunació oficial, com, per exemple, les nenes no vacunades del virus del papil·loma humà (VPH).

Per als majors de 65 anys el calendari inclou les vacunes de la grip i del pneumococ.

Carcedo ha reconegut que el pla estratègic de les teràpies CAR-T (una immunoteràpia que modifica unes cèl·lules del sistema immunològic del pacient per combatre l’activitat de determinats tumors hematològics) ha sigut un dels temes que més debat ha suscitat.

Ha explicat que té per objectiu l’accés equitatiu, segur i planificat a aquests tractaments dins del Sistema Nacional de Salut.

Tres són les teràpies existents, dues d’aquestes desenvolupades per la indústria farmacèutica i aprovades per l’Agència Europea del Medicament, i la tercera, fruit de la recerca pública, que està aplicant l’Hospital Clínic de Barcelona en un assaig clínic.

Els consellers han demanat a Sanitat que aclareixi com es finançaran aquestes teràpies, un dels avenços més importants de les últimes dècades en el tractament del càncer de sang.

Entre les propostes que s’han posat sobre la taula figuren la recuperació del fons de cohesió que va eliminar el govern del PP o treballar amb la indústria en la fórmula del risc compartit.

La ministra ha explicat que la introducció d’aquestes teràpies “no ha de quedar a mercè dels mercats” i no pot suposar “un llast” per a l’SNS, i ha assenyalat que, al tractar-se de medicaments que tenen el seu origen en la investigació pública, es pot negociar “de manera més favorable amb la indústria”.

“Des del sistema de salut tenim capacitat per afrontar-lo”, ha remarcat.

Aquestes teràpies s’aplicaran a través dels centres estatals de referència, ha indicat la ministra, que ha insistit que “es tracta d’un medicament més” de l’SNS i la seva introducció respondrà a decisions molt consensuades amb els professionals sanitaris. En qualsevol cas, es farà de “forma homogènia a tot el país”.

El pla per combatre les pseudoteràpies, presentat ahir per la ministra de sanitat i el titular de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque, ha sigut un altre dels temes que han analitzat els representants del ministeri i de les comunitats autònomes.

Notícies relacionades

El Govern expulsarà les pseudoteràpies dels centres sanitaris

El reglament necessari per recuperar la sanitat universal, en suspens

La major part dels consellers han lamentat que l’ordre del dia no inclogués el finançament sanitari, un assumpte sobre el qual algunes comunitats han demanat un consell monogràfic, ni tampoc el dèficit de professionals sanitaris.

El Ministeri ha informat les comunitats de l’impuls que vol donar a l’Estratègia Naos contra l’obesitat mitjançant l’adopció de determinades mesures, com ara la implantació de l’etiquetatge frontal de cinc colors als aliments i begudes que identificarà la qualitat nutricional dels productes.