Verónica Casado: «L'atenció primària ha sigut la més perjudicada amb la crisi»

La vida de Verónica Casado, que es mou entre el centre de salut Parquesol, a Valladolid, i les classes de Medicina, va fer un tomb a mitjans d’octubre, quan va ser escollida la millor metge de família del món. És la primera vegada que l’Organització Mundial de Metges de Família (WONCA, l’organització mundial d’aquesta especialitat) premia un facultatiu espanyol, i per això ha rebut felicitacions dePedro Sánchez, diversos polítics i també dels seus pacients. Casado, que pertany a la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC), va recollir el premi a Seül (Corea del Sud), des d’on va atendre EL PERIÓDICO telefònicament. 

¿Què ha sentit al rebre un reconeixement tan important?

Ha sigut súper emocionant, i el que més m’agrada és la sensació de reconeixement a la medicina de família espanyola, perquè la nostra especialitat és la més útil a la població.

¿Com és el seu treball diari?

Jo toco totes les esferes que han de ser pròpies d’un metge de família. Treballo en assistència, la meva quota està entorn de 1.600 pacients i fa que estic pendent de la seva salut gairebé 30 anys. I compagino la feina amb la formació de residents que roten pels centres de salut i amb la docència a la facultat de Medicina de Valladolid. Porto diverses línies de recerca i dirigeixo diverses tesis doctorals.

¿Quant temps fa servir de mitjana amb cada pacient?

Aquest és el gran problema i el gran debat que tenim a Espanya. Jo hi dedico el temps que considero necessari; però quan vaig començar, els pacients eren joves i no teníem grans problemes de salut, i ara la mitjana d’edat és d’entre 55 i 60 anys. Això provoca que hi hagi moltes malalties cròniques i que el pacient pluripatològic sigui cada vegada més freqüent, i el temps que necessites per a ells és important. No és el mateix atendre una persona amb un refredat, que una altra amb un refredat però que a més és diabètica, hipertensa, acabem de descobrir que té un càncer i un problema social perquè s’ha quedat a l’atur. Això necessita molt temps.

¿Quina n’és la mitjana anual?

En torn als 35 pacients al dia, i en pics d’hivern més de 40, cosa que suposa menys de 10 minuts per malalt. Això és molt poc per al perfil sociodemogràfic que tenim ara. I per a un metge de família, l’eina fonamental és el temps, que és el que permet escoltar els pacients, explorar-los i fer abordatges individualitzats. Segons els estàndards de qualitat de l’OMS, el 50% dels metges haurien de ser de família i som el 30%. Això provoca que si els fonaments de l’edifici no els fas potents, per molt que el facis créixer per dalt, potser et cau.

¿L’atenció primària és la gran oblidada de les administracions?

Tenim una magnífica atenció primària, amb una bona organització i accessibilitat, però de ser tan bons, s’han oblidat de nosaltres i el finançament ha anat disminuint. Està bé que els polítics estiguin orgullosos de l’atenció primària, però o la mimes o el sistema sanitari ens pot caure. Vaig pensar que la crisi seria una oportunitat per apostar més per l’àmbit sanitari més eficient. I resulta que l’atenció primària n’ha sigut la més perjudicada. Això ens ha de fer reflexionar, perquè si no la reforces bé, no està en risc l’atenció primària, sinó tot el sistema.

¿Què demanaria a Pedro Sánchez que millorés, llavors?

A ell i a tots els consellers de Sanitat els demanaria que financessin millor l’atenció primària, que repartissin millor els recursos, sobretot els humans, perquè hem format les millors promocions de metges de família i hem d’aconseguir que es quedin dins del sistema.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

¿Té esperances que el seu premi serveixi per posar el focus en la medicina de família?

Si aquest premi ha de servir per a alguna cosa, és per posar la llum en la medicina de família. El problema d’aquesta especialitat és que si cures un tumor, és molt visible, però si aconsegueixo amb les meves actuacions que no tinguis el tumor, és menys visible, però no deixa de ser important. Amb aquesta feina quotidiana, hem fet molt i s’està veient en els indicadors de mortalitat, que han millorat al llarg de 40 anys.