El TSJC anul·la l'ordre del Govern que garanteix l'assistència sanitària universal als 'sensepapers'

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat l’ordre que va dictar la Generalitat el 2015 per garantir l’assistència sanitària als immigrants "sensepapers" empadronats, davant el decret del Govern que denegava aquest servei als estrangers indocumentats. En la seva sentència, l’alt tribunal català estima parcialment el recurs contenciós administratiu que el Ministeri de Sanitat va presentar el 2015 contra la decisió de la Generalitat de mantenir la cobertura sanitària als immigrants irregulars que estiguessin empadronats.

La sentència del TSJC, que segueix el criteri de tribunals d’altres comunitats autònomes que van anul·lar disposicions similars a la catalana –com Cantàbria o les Balears–, afirma que l’ordre del Govern "vulnera el criteri bàsic establert en la norma estatal", ja que suposa una "ampliació de la cobertura sanitària en l’àmbit subjectiu de les prestacions". Es dona la circumstància que el nou president del govern, Pedro Sánchez, ha anunciat que incloïa en el seu programa restaurar l’assistència sanitària universal.

L’ordre recorreguda estableix que els estrangers "sensepapers" que estiguessin empadronats a Catalunya tenien dret a disposar d’un document similar a la targeta sanitària individual, encara que era vàlid només per accedir als serveis sanitaris públics de Catalunya. A més, per blindar el dret dels "sensepapers" al sistema públic de salut, el Parlament va aprovar el juny de l’any passat una llei d’universalització de l’assistència sanitària.

Aquesta llei també ha estat impugnada pel Govern davant del Tribunal Constitucional i, el mes d’abril passat, va quedar suspesa de forma automàtica una vegada admès a tràmit el recurs de l’executiu. De fet, el TSJC es remet en la seva resolució a aquestes sentències dictades l’any passat pelTribunal Constitucional contra normes autonòmiques que estenien la cobertura sanitària als immigrants irregulars alPaís Basc i a la Comunitat Valenciana.

En aquestes sentències, recorda el TSJC, el Constitucional va establir que la normativa bàsica estatal "tanca tota possibilitat a les normes autonòmiques de desenvolupament per configurar un sistema d’accés a les prestacions sanitàries que no atengui als conceptes d’assegurat o de beneficiari" establerts pel Govern.

Targeta sanitària

La sentència del TSJC, d’altra banda, avala el disseny de la targeta del Servei Català de la Salut que el Govern havia impugnat en el mateix recurs perquè no inclou els rètols "Sistema Nacional de Salut d’Espanya i "Targeta Sanitària".

Notícies relacionades

Vall d’Hebron desenvolupa un nou fàrmac contra l’obesitat: l’Orforglipron, una alternativa «més còmoda» que Ozempic i Wegovy

Descoberta la «caixa negra del càncer», la regió de l’ADN que conté la història evolutiva del tumor

Segons l’alt tribunal català, el decret governamental que regula les dades bàsiques comunes de les targetes sanitàries individuals estableix només que han d’incloure "de forma inexcusable" la identificació del titular i del dret que l’assisteix respecte a la prestació farmacèutica.

El TSJC avala el model català perquè, al seu parer, "apareix clar que el legislador estatal, a l’establir els elements mínims comuns a tot el territori nacional per a les referides targetes, no ha inclòs la referència als rètols" esmentats.