Una nena esportista, primera menor amb un micromarcapassos sense cables

Una adolescent catalana de 14 anys, esportista activa (demana no identificar l'esport que practica), és portadora del primer marcapassos sense cables i miniaturitzat, de dos grams de pes, que es col·loca al cor d'un menor a Espanya. La mateixa pacient, "una estudiant brillant i una persona molt intel·ligent”, segons la defineix la seva cardiòloga Geòrgia Sarquella, de l'Hospital de Sant Joan de Déu, d'Esplugues, va animar la seva família i els metges perquè es decidissin a experimentar en ella aquest innovador substitut mecànic dels batecs del seu cor. El marcapassos sense cables s'ha implantat en els dos últims anys a una desena d'adults en hospitals espanyols.

La menor portadora del marcapassos, denominat Micra, pateix una síncope per asistòlia que, si no s'afrontava mèdicament, li suposava un permanent estat de risc vital. El trastorn li provocava aturades cardíaques i pèrdues de consciència de fins a 15 segons de durada, un lapse que, indiquen els metges, posava en perill la seva vida. “Patia un bloqueig cardíac complet: el cor no li funcionava”, sintetitza Sarquella, artífex de la intervenció per cateterisme que va permetre la implantació del marcapassos.

Un cilindre diminut

L'aparell, un elèctrode cilíndric de 0,8 centímetres cúbics de volum, va ser introduït des de l'engonal, a través de la vena femoral, i va pujar fins al ventricle dret del cor, on va quedar dipositat sota l'endocardi per mitjà d'un sistema de fixació de quatre pues de nitinol, un aliatge de níquel i titani, elèctricament inactives. Els seus creadors, l'empresa Medtronic, calculen que les bateries d'aquest enginy permetran un funcionament òptim durant 10 o 15 anys, una variació que dependrà de l'ús que li demani el mal funcionament del cor de la noia. 

Quan deixi de funcionar, la càpsula d'acer quedarà abandonada allà on s'allotja i els cardiòlegs repetiran l'operació i col·locaran a la pacient un segon marcapassos, en una zona pròxima al ja inactiu. “No sempre s'extreu del cos dels pacients el material que deixa de funcionar”, assegura Sarquella.

Els marcapassos tradicionals, proveïts de cables i amb més pes i volum, s'endinsen per la vena subclàvia, que transcorre per l'espatlla, sota la clavícula. Per aquest camí, arriba a la zona pectoral, on se li crea una bossa d'allotjament, de la qual surten dos cables que viatgen dins de la mateixa vena i arriben al ventricle dret.

“En el cas de la nostra menor, no hi haurà risc que els cables lesionin les venes -explica Sarquella-. El marcapassos quedarà enganxat i epitelitzarà amb la pell del cor”. Formarà part de la massa cardíaca.

Recuperació immediata

La lleugera presència del marcapassos acabat d'implantar i l'absència de cables que ocupin les venes ha facilitat que la noia hagi reiniciat la seva activitat habitual poques hores després de la intervenció. No hi ha risc que les venes es trenquin com a conseqüència de la intervenció quirúrgica. Ha tornat a fer esport i, excepte el seu cercle familiar pròxim, ningú diria que es tracta d'una pacient cardíaca afectada per un alteració important.   

Els dos hospitals catalans especialitzats en cateterisme cardíac infantil -el de Sant Joan de Déu i el de la Vall d’Hebron- implanten cada any una mitjana de 30 marcapassos en menors de 18 anys, aparells que, fins ara, han sigut amb cable. A Catalunya viuen un centenar de nens portadors d'aquest tipus de suplement cardíac, imprescindible en els nens que pateixen un mal funcionament elèctric del cor. 

La unitat d'arrítmia de l'Hospital de Sant Joan de Déu, únic centre de referència espanyol en el tractament de les alteracions en el ritme cardíac en edat pediàtrica, atén anualment uns 2.500 nens i adolescents afectats per malalties que descoordinen el pas compassat dels batecs del cor.

Cirurgia cardíaca fetal

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

Moltes de les fallides cardíaques diagnosticades en aquests nens s'han iniciat en l'etapa de formació fetal, durant la seva gestació. Quan aquestes situacions posen en qüestió la supervivència del futur nen són intervingudes quirúrgicament abans que s'acosti el moment del part, ja que es considera que el mateix esforç que implica néixer a aquest món els pot resultar inassumible a causa de la seva lesió cardíaca.

Aquestes complicades operacions, en què participa l'equip quirúrgic de la Maternitat de l'Hospital Clínic, introductor d'aquesta cirurgia a Espanya, es realitzen extraient parcialment el fetus del ventre matern, amb l'embarassada desperta. La intervenció ha de ser necessàriament ràpida, de pocs minuts, ja que el fetus segueix rebent oxigen des del reg sanguini de la seva mare, no des de l'aire.