Els neuropediatres alerten d’un augment de casos de "autisme digital", infants amb símptomes similars al TEA per l’abús de pantalles

Segons explica la coordinadora del Grup de Treball de Trastorns del Neurodesenvolupament de la SENEP, Begoña Huete, aquest "ús sense mesura" de les pantalles interfereix en els processos més importants del neurodesenvolupament, relacionats amb la interacció social recíproca. "Els infants que passen llargues hores davant dels estímuls digitals poden mostrar una manca de resposta al nom, poc contacte ocular, i una preferència per l’aïllament, que imiten les conductes autistes", adverteix.

Distingir entre un trastorn de l’espectre autista de base neurobiològica i l’impacte de l’abús digital és fonamental, apunta. La neuropediatra recorda que el cervell infantil requereix la interacció humana, el cara a cara, per aprendre no només el llenguatge expressiu, sinó també la pragmàtica del llenguatge, l’atenció conjunta i la regulació emocional.

"Retard" en el desenvolupament

"Quan aquests estímuls naturals són substituïts per una pantalla, el que veiem és un ‘retard’ en el desenvolupament de les àrees prefrontals que, afortunadament, en molts casos es pot revertir retirant les pantalles, i a través de programes d’estimulació", remarca la doctora Huete.

La coordinadora del GT de Trastorns del Neurodesenvolupament recorda que el TEA és una condició del neurodesenvolupament de base neurobiològica, que es manifesta fonamentalment a través de dificultats persistents en la comunicació social i en la interacció, així com per la presència de patrons de comportament, interessos o activitats restrictives i repetitives. A Espanya, s’estima que l’autisme afecta 1 de cada 100 persones, cosa que implica una població d’aproximadament 500.000 persones.

Augment de casos

La neuropediatra posa sobre la taula l’augment progressiu dels diagnòstics de TEA durant les últimes dues dècades, un increment que, tal com precisa, no respon a un únic factor etiològic, sinó a una complexa interacció de factors clínics, diagnòstics i socials".

Els especialistes han perfeccionat la seva capacitat d’observació clínica, fet que permet identificar signes que abans s’atribuïen a altres trastorns de l’aprenentatge o del llenguatge. "Els pares i educadors estan avui dia més alerta davant dels senyals de risc, cosa que ha reduït l’edat mitjana de sospita, tot i que el diagnòstic final continua situant-se entorn dels 4-5 anys", puntualitza.

Avaluació multidisciplinària

Diu que el diagnòstic del TEA és fonamentalment clínic a través dels criteris DSM-V, però necessita un procés rigorós per descartar comorbiditats i establir una etiologia quan sigui possible: "És el neuropediatre l’encarregat d’aquest procés fent una avaluació multidisciplinària, que inclou: la història clínica detallada, l’observació del comportament i l’exploració física i neurològica minuciosa, buscant estigmes cutanis, trets dismòrfics que suggereixin síndromes genètiques, o alteracions en el perímetre cefàlic".

La sol·licitud de proves complementàries ha de ser "racional i orientada per la clínica", assenyala la neuropediatra, que ressalta que, en l’actualitat, es disposa d’estudis genètics que permeten identificar una causa en alguns casos. "Ell coordina la derivació a altres especialistes com logopedes, psicòlegs i terapeutes ocupacionals, assegurant un pla d’acció coherent i basat en l’evidència", afegeix.

Manca de recursos

La doctora Huete crida l’atenció, també, sobre la manca de recursos en l’atenció al TEA. A Espanya, diu, la fragmentació administrativa d’aquest procés provoca "desigualtats inacceptables entre comunitats autònomes", de manera que cada regió regula els seus serveis amb criteris, pressupostos i temps d’espera diferents, i on "la manca de recursos és també una queixa constant de les famílies".

Notícies relacionades

Mònica, 22 anys: "Era una adicta als ansiolítics, com una ionqui"

Espanya tindrà aquest any el fremanezumab, el primer fàrmac contra la migranya per a nens i adolescents: només una injecció al mes

"A partir dels sis anys es produeix un buit de recursos, a causa de la finalització dels serveis públics d’atenció precoç, cosa que pot deixar les famílies en situació de vulnerabilitat si no disposen de mitjans econòmics per accedir a les teràpies privades", insisteix Huete.

L’especialista critica finalment l’existència de pseudoteràpies que prometen la ‘cura’ de l’autisme. "El TEA és una condició del neurodesenvolupament d’origen neurobiològic que acompanya la persona durant tota la seva vida. L’administració de suposats medicaments, dietes extremadament restrictives, o de teràpies de quelació o desparasitació no tenen evidència científica, però a més poden posar en risc la integritat física dels infants", conclou.