Anar al contingut

El tractament del càncer: cap a un mal crònic

Els investigadors afirmen que alguns tumors seran aviat una malaltia similar al VIH, tractable i no sempre mortal

L'estudi genètic dels tumors detecta que són heterogenis i canviants en un mateix cos malalt i d'una persona a una altra

Àngels Gallardo

De les 38.500 persones a les quals es va diagnosticar un càncer a Catalunya el 2016, el 53% seguiran vives d’aquí cinc anys. La supervivència mitjana a un càncer oscil·la ara a Espanya entre el 55% i el 57% dels afectats. Aquesta abstracció estadística inclou tant els que pateixen un glioblastoma, el tumor cerebral que permet una supervivència des del diagnòstic d’uns 14 mesos, com a qui pateix un càncer de pulmó –cinc anys després de la detecció viu el 18% dels malalts– o les dones amb càncer de mama, de les quals el 85% conserven la vida després de cinc anys de malaltia. Al centre se situen els afectats per càncer de còlon –el més comú sumant els dos sexes– el 58% dels quals sobreviuen al cap d’un lustre. Aquestes dades constaten que el càncer, subjecte a continus avanços, segueix sent una malaltia altament letal, a la qual només la investigació i el coneixement poden posar una mica de fre.


    D’esperances no en falten. Per primera vegada, els científics que investiguen els mecanismes que condueixen a un càncer han establert paral·lelismes entre la incessant variabilitat, en plans simultanis, que, han vist, experimenten els tumors malignes en la seva lluita per sobreviure en un cos malalt, i les massives mutacions que transformen el virus de la sida, el VIH, en el reg sanguini d’un individu, fins a convertir en una quimera la seva erradicació. També per primera vegada, els investigadors oncològics s’han marcat com un dels seus objectius més radicals aconseguir que, a curt termini –uns cinc anys–, «alguns» càncers es comportin com una malaltia crònica que, igual que la infecció del VIH, exigirà tractament diari i indefinit però, a canvi, mantindrà lluny l’amenaça mortal.


    «Es donen les circumstàncies perquè, d’aquí uns cinc anys, sigui possible cronificar alguns tumors, fet que suposarà una autèntica revolució en els tractaments del càncer», assegura Joan Seoane, director de les línies d’investigació translacional [la que combina l’estudi de pacients concrets, vius, amb la ciència bàsica de laboratori] a l’Institut d’Investigació Oncològica de la Vall d’Hebron (VHIO). Seoane actua en coordinació amb els principals centres d’investigació oncològica d’Europa i els EUA. 

LES MÚLTIPLES FACETES

«Veiem molt difícil aconseguir l’erradicació del càncer, una curació general, però els canvis tecnològics i la seqüenciació de l’ADN dels tumors aconseguits en els últims cinc anys ens estan permetent conèixer per què una teràpia funciona contra un tumor i no en un altre aparentment del mateix tipus, o la raó per la qual un tractament li va bé a un individu però només durant un temps», ­afegeix Seoane. «Igual que fa el VIH en el cos d’un infectat, el càncer d’un individu està constantment can­viant per adaptar-se al tractament que l’intenta combatre: és un ésser viu que sotmet les seves cèl·lules a una embogida selecció darwiniana per la supervivència –descriu–. Les noves teràpies tindran en compte tot això, perquè ara podem man­tenir un control continu del tumor».


    Informar que es pateix un càncer de fetge, mama, pròstata, pulmó o qualsevol altre tipus és informar de molt poc, coincideixen els metges. La clau imprescindible per definir un diagnòstic oncològic es denomina «heterogeneïtat», un perfilat individual multifacètic en què els científics s’endinsen –encara de forma experimental– amb la finalitat de caracteritzar les tres peculiaritats que han de conèixer si pretenen combatre amb èxit un càncer.


    Tots els tumors són heterogenis d’una persona a una altra, diferents entre si encara que afectin el mateix òrgan. Les cèl·lules d’un càncer que s’escapen, viatgen per la sang i arrelen en un segon òrgan causant metàstasi tenen un perfil tumoral diferent del nucli original, i no reaccionaran igual si se’ls aplica el mateix tractament que al primer. I el tipus de lesió que causa en el fetge, el pulmó, la mama o un altre òrgan un tumor metastàsic no coincideix amb les característiques del càncer inicial. «Aquestes són les tres heterogeneïtats que hem de conèixer abans de tractar un càncer», sin­tetitza Seoane. «Ja no només es tracta de personalitzar un tractament –diu el científic, professor ICREA–, sinó que, en un mateix individu, hem d’identificar les característiques del seu tumor. Només llavors podem decidir un tractament».

S’APLICA AL PULMÓ

El diagnòstic que té present les principals facetes d’un tumor ja s’aplica a alguns pacients de càncer de pulmó i mama. Fins i tot existeixen en assaig tests genètics dirigits a obtenir un diagnòstic molecular dels tumors. Un d’aquests l’experimenta a l’Hospital Clínic, de Barcelona, la doctora Noemí Reguart.


    El test s’aplica sobre una ínfima porció de tumor del pulmó i detecta si existeix alteració en tres gens concrets, unes mutacions que no serien identificades si es fessin servir tècniques de diagnòstic convencional. «Si es detecten mutacions en aquests gens, el pacient pot ser tractat amb un fàrmac oral de baixíssima toxicitat i un benefici clínic molt alt», assegura Reguart. Aquest recurs ve a ajudar uns malalts, els afectats per un tumor pulmonar, que amb freqüència són receptors de molt males notícies: en el 70% dels casos es diagnostica en estadis molt avançats. No causa símptomes previs.

EL CAMÍ IMMUNOLÒGIC

La segona línia d’investigació oncològica que manté l’entusiasme científic internacional és la que vol alliberar les barreres que els tumors estableixen per inactivar les cèl·lules del sistema immunològic que haurien d’acabar amb ells. Els tumors, expliquen els investigadors, «saben» escapar-se de l’acció immunològica amb què els éssers humans, habitualment, repel·leixen la invasió dels microorganismes que el visiten al llarg de la vida. «El sistema immunològic de les persones està dissenyat per combatre virus, bacteris i qualsevol element que pretengui infectar-lo, però el tumor crea una espècie d’escuts que el fan inac­cessible a les cèl·lules immunitàries –explica Seoane–. Doncs bé: ja s’ha trobat la forma d’eliminar aquests escuts».


    La potenciació del sistema immunitari del mateix malalt és un dels camins que en aquests moments absorbeixen més inversió econòmica i esforç humà dirigits a frenar la progressió del càncer en el pròxim decenni.