El cos pateix la pèrdua de llum vespertina

La pèrdua de llum a la tarda que experimentaran els ciutadans de mig món a partir de demà, diumenge, quan s’imposi l’horari de tardor que retalla en 60 minuts la llum natural d’aquesta part del dia, desagrada a una part important de la població, com desagradarà la tornada al rellotge primaveral, cosa que passarà l’últim diumenge del mes de març. Aleshores, es perdrà llum matutina. Així ho asseguren els que investiguen l’efecte en el cos humà d’aquestes oscil·lacions horàries i lumíniques.

    L’organisme humà regula el ritme dels seus centres biològics i hormones en funció dels períodes de llum natural –fase d’activitat– o nit fosca –el descans–, uns cicles que l’organisme reinicia cada 24,5 hores. «Aquests 30 minuts excedents permeten als bioritmes fisiològics moure la forquilla adaptativa i evitar que si, per exemple, sortim a sopar una nit i arribem tard al llit, aquest retard ens suposi un desequilibri insuperable», explica Antoni Bulbena, adscrit a l’Hospital del Mar, director del departament de Psiquiatria de la Universitat Autònoma (UAB) i investigador de l’efecte que la llum natural o artificial exerceix en les persones.

    La llum derivada del sol o de làmpares d’alta potència en lux 

–unitat lumínica– té una influència determinant en la vida dels humans, assegura Bulbena, que troba molt encertada la decisió dels governs balear i valencià d’oposar-se al canvi horari de tardor. «Adaptar els ritmes biològics a aquest canvi d’hora no sempre és fàcil: hi ha persones que necessiten fins a 10 dies per aconseguir-ho –assegura–. Els passa el mateix a molts espanyols quan van a treballar a la Gran Bretanya. Pateixen una síndrome que s’anomena trastorn afectiu estacional, que es tradueix en la necessitat d’un cert aïllament social i el desig de menjar més carbohidrats del que és habitual, entre altres coses». A aquests símptomes s’hi solen sumar una desagradable hipersòmnia –sensació constant de tenir son–, pesantor mental, lentitud de moviments, així com la percepció d’estar anímicament enfonsat. «És una mena d’hibernació, com li passa a l’ós polar a l’hivern», sintetitza Bulbena, que tracta alguns dels seus pacients entristits, o deprimits, amb periòdiques sessions d’exposició a làmpares que emeten 10.000 lux de potència.

Notícies relacionades

Nova York detecta que l'horari hivernal fa augmentar els accidents de trànsit

Trastorn horari, estalvi mínim

    «La llum és un estimulant natural que augmenta tant la gana com l’activitat sexual», indica. «A la gent no li agrada que, d’un dia per l’altre, se’ls redueixi en una hora la lluminositat de les tardes. Només seria acceptable si existís una idea molt clara que aquest canvi millora la vida de les persones. Però crec que el benefici és únicament industrial».

    De forma general, metges i psicòlegs minimitzen la incidència de l’imminent canvi horari: «Qui està sa, s’haurà readaptat en un parell de dies», afirmen.