Nou de cada deu nous metges especialistes només aconsegueixen treballs precaris

La generació de metges que han acabat la formació com a especialistes en els últims cinc anys a Catalunya són el millor exponent de la destrossa professional i assistencial a què han conduït les retallades imposades per la Generalitat en la sanitat pública. Retallades vigents i sense data, ni intencions anunciades, de remissió.

El perfil professional més freqüent actualment entre els metges que han completat a Catalunya els 11 anys de formació que exigeix l'especialització d'un facultatiu a Espanya -sis anys de llicenciatura i cinc atenent malalts als hospitals, en qualitat de metge intern resident (MIR)-, reflecteix una dona de 27 a 33 anys, casada i amb un fill petit, que treballa en tres o quatre centres sanitaris diferents, no sempre en l'especialitat per a la qual s'ha preparat, en els quals és contractada per hores, dies, setmanes o algun mes, sense cap seguretat sobre la seva continuïtat.

RECUPERACIÓ PRESSUPOSTÀRIA

En aquesta situació hi ha la majoria dels més de 4.500 especialistes que han finalitzat a Catalunya la formació MIR en els anys de la crisi -són uns 900 cada any- una vegada han deixat l'hospital on van adquirir una experiència, reconeguda internacionalment, cobrant un sou molt inferior al de la plantilla. Es tracta d'un col·lectiu, ara de majoria femenina, al qual les retallades han sumit en una precarietat laboral i professional que, a judici del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), resulta molt "preocupant". El COMB, que ha investigat el fenomen, no veu més solució que la recuperació pressupostària de la sanitat pública, la pèrdua del qual xifren en un 22% des del 2010. Així ho exigeixen, alertant que, si no es fa així, "el sistema es deteriorarà".

Només un 13% dels metges que van acabar l'especialització als hospitals de Barcelona el juny passat han aconseguit un contracte indefinit en un centre sanitari públic, indica un estudi del COMB. El 2014 el van aconseguir un 16%, però van a pitjor. El 87% restant sobreviuen amb feines transitòries i imprevisibles, que solen simultaniejar encaixant un entramat de guàrdies i suplències que posa a prova la seva fortalesa física i permet que el sistema funcioni diàriament amb apreciables resultats.

UN CONTRACTE CADA DIA

Això explica que el 17% dels especialistes estiguin permanentment buscant feina, però que a penes hi hagi desocupació complet entre ells. El 47% d'aquests metges tenen un contracte temporal que en un 14% dels casos es tradueix a fer substitucions. El 9,6% d'aquesta activitat està subjecta a contractes "per hores", el 5% té vincles laborals "de dies" i el 18% trimestrals. El 10% d'aquests especialistes sobreviuen gràcies a les guàrdies nocturnes de 12 hores, o els torns de cap de setmana, de 24. Accepten totes les guàrdies que els ofereixen -en fan 11 o més al mes, si és possible-, i d'aquesta forma arriben a reunir un sou "presentable", expliquen. Cobren una mitjana de set euros per hora, tant als hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS) com en els concertats. "¿Quina estabilitat personal pot tenir un metge que, amb 35 anys, viu de contractes per hores?", es pregunta Marc Soler, director corporatiu del COMB. 

"Molts especialistes firmen un contracte cada dia; d'altres fa tres o quatre anys que estan contractats un mes sí i un altre no, i no és rar que tinguin fins a tres situacions laborals diferents en un mateix hospital: una jornada matinal, de les 8 a les 17 hores; una suplència de les 17 a les 24, i una guàrdia nocturna fins a les 8 del matí següent", descriu Berenguer Camps, director del servei d'ocupació i estudis al COMB. "Sumant el que guanyen amb tots aquests contractes, molts són mileuristes", adverteix.

EN MANS DEL CATSALUT

Es tracta de metges que han assolit una qualificació considerada excel·lent a la Gran Bretanya, França o Alemanya, països on els contracten quan emigren. Neuròlegs, traumatòlegs, oncòlegs, cirurgians o anestesiòlegs -existeixen 46 especialitats- que han completat la seva formació als serveis dels hospitals públics de màxim nivell de Catalunya. El col·lectiu MIR cobreix fins al 15% de les plantilles dels centres sanitaris públics, tant de l'Institut Català de la Salut (ICS) com del sector concertat, i la seva presència resulta crucial donat l'empetitiment de les plantilles. El seu situació laboral, no obstant, cau en una profunda precarietat una vegada completen el període de formació pràctica i entren en el mercat assistencial que finança el Servei Català de la Salut (CatSalut).

Notícies relacionades

"Vivia de fer guàrdies d'uci a una mitjana de set euros l'hora"

Pilates, ioga i meditació

 "Aquests metges són el futur, el sector més important de la professió, especialistes amb una preparació excel·lent, que ara són maltractats laboralment per Salut", adverteix Adriana Bataller, coordinadora de la secció de metges joves al COMB i autora de l'estudi del COMB que analitza l'evolució dels metges que han acabat la seva especialització en l'últim decenni a Catalunya. "La situació laboral d'aquests facultatius condiciona la seva vida i incideix en la qualitat de l'assistència sanitària que ofereixen", alerta Bataller.

L'única mesura que podria acabar amb aquesta situació, assegura Bataller, seria augmentar el pressupost de Salut fins a un nivell "imprescindible", un llindar que l'actual conseller Antoni Comín ha xifrat en un increment de "1.000 milions d'euros", i això només per reduir les llistes d'espera. Un "impossible", a judici del mateix Comín, que, en opinió dels experts, depèn de la "voluntat política" de qui governi.