Indefensos davant el 'bullying'

El menyspreu subtil però evident a la classe, la ridiculització del que diu quan respon al professor o les rialles del grup assetjador quan el seu objectiu --un noi insegur, dominat per l'ansietat, que se sent indefens-- apareix a l'aula o al pati, converteixen en un infern intolerable la vida d'un nombre no determinat de nens i adolescents. No hi ha estadístiques que permetin determinar si es tracta d'un fenomen creixent, o bé de conductes de què ara es parla i abans no, però el cert és que succeeixen, amb tràgiques resolucions en alguns casos, com el suïcidi recent d'un nen d'11 anys a Madrid. Tot i així, aquest no és el principal motiu pel qual alguns menors de 18 anys intenten, o aconsegueixen, treure's la vida en el nostre entorn. Els conflictes amorosos són la principal causa, asseguren psicòlegs i psiquiatres.

Els manuals de psiquiatria infantil i juvenil adverteixen que el 'bullying' és un factor de risc de suïcidi al qual cal posar fre i solucionar, però, tret d'excepcions, la realitat reflecteix que el menor que és objecte de persecució psíquica --i amb freqüència física, a més de les xarxes socials-- per part d'individus que formaven part del seu grup de relacions, no troba refugi ni en la família ni en els professors.  

RECORREN AL SENTIT COMÚ

El perfil del menor que és objecte d'assetjament s'acostuma a descriure 'a posteriori' quan la situació s'ha desbordat. Aquesta és precisament una de les llacunes per a la qual psicòlegs i professors reclamen la intervenció autoritzada d'algun organisme públic que pauti accions que enllacin el món emocional, i els conflictes psíquics naturals en nens i adolescents, amb l'àmbit escolar, l'inici de les relacions de parella i la interacció en col·lectius cada vegada més complexos. “Els professors actuem per sentit comú i més o menys percebem la forma subtil amb què alguns alumnes molesten constantment els companys que són més fluixets a la classe. Però si aquest noi perd el suport de la família i és assetjat de manera insuportable, el cas se'ns escapa”, afirma el sociòleg Nicolás Viñés, professor de secundària a l'escola Immaculada Concepció d'Horta, a Barcelona. “El professorat hauria de tenir una certa preparació, algunes pistes, per saber com intervenir-hi, al marge d'avisar els Mossos d’Esquadra quan hi hagi un assetjament evident a través del mòbil --prossegueix Viñés--. I és necessari donar eines als alumnes, perquè sàpiguen on anar i com defensar-se en aquesta situació”.

Entre els pacients dels grups de teràpia per a adolescents obesos que dirigeix Sandra Gussinyer, psicòloga clínica adscrita al programa Nens i Joves en Moviment, abunden els joves que van començar a menjar desaforadament per refugiar-se d'un assetjament escolar desatès. És el cas de la Núria [nom fictici], de 15 anys, que entre els 8 i els 10 va patir un intens 'bullying' en una escola del Carmel de la qual guarda tràgic record.

L'OBESITAT COM A REFUGI

“Menjar és una manera de gestionar les emocions i va ser la sortida que va trobar la Núria, que segueix sent una obesa en tractament --explica Gussinyer--. Els anys que va patir assetjament va quedar en evidència l'absència de recursos de l'escola, un buit que segueix sense estar resolt”. La Núria vivia desconcentrada, tenia cefalees, dolors intestinals, atacs d'ansietat. Enfrontar-se a un examen envoltada dels que l'assetjaven li resultava insofrible --els seus pares sol·licitaven infructuosament que se l'examinés tota sola-- i solia comentar amb la seva mare el desig de morir per descansar. Un canvi d'escola va tallar el problema, però la Núria ja no ha deixat el refugi del menjar.

“Són persones vulnerables i emocionalment dependents que són percebudes com a objecte d'assetjament per companys que troben el domini de si mateixos atacant el feble --descriu Gussinyer--. L'abusador també té problemes”. Sol coincidir, indica la psicòloga, amb una crisi seriosa entre els pares de l'assetjat --separació, mort d'un d'ells, pèrdua de la feina-- una situació que porta el noi a la conclusió que no pot sumar més problemes a la seva família. “S'aïlla, es queda sol, i es mostra propici a l'assetjament --diu la psicòloga--. Si no reacciona amb agressivitat davant dels que l'ataquen, o si no els demostra indiferència, no s'aturaran”.

UN INTENSIU EMOCIONAL  

Aquesta especialista reclama que l'Administració adopti un paper actiu davant el problema. Proposa fixar unes trobades intensives d'un o dos dies de durada, cada inici de curs, en què participin els alumnes d'11 i 12 anys i els seus professors, dedicats a abordar els conflictes emocionals i de desenvolupament amb què es podran trobar. “És una edat importantíssima, el moment més vulnerable per als adolescents --indica Gussinyer--. No tenen recursos per afrontar la seva inseguretat personal, la insatisfacció amb un cos en canvi, la nova metodologia d'estudi en els cursos de secundària”. Aquestes trobades --'flowment' (la fluïdesa del grup) en la seva definició-- proporcionarien recursos per afrontar un 'bullying', sosté la psicòloga.

Notícies relacionades

Dos companys del nen que es va suïcidar a Leganés certifiquen l'assetjament

L'escola del nen que es va suïcidar a Leganés nega que patís assetjament

Els principals motius que, no obstant, condueixen alguns adolescents a intentar matar-se tenen un patró molt clàssic, assegura Joaquim Puntí, psicòleg a l'Hospital Parc Taulí, de Sabadell, i membre de l'Associació de Psiquiatria Infantil i Juvenil. Una forta discussió amb el pare o la mare, o la prohibició d'utilitzar el mòbil durant un mes, pot conduir a una tragèdia, adverteix Puntí. “I, sobretot, veure el nòvio o la nòvia besant-se amb un altre; o ser abandonat”, afegeix. La majoria d'intents de suïcidis entre joves i adolescents són exactament això: temptatives, apunta el psicòleg. En aquests casos, el mètode més freqüent per aconseguir-jo és la sobredosi de fàrmacs, sempre amb els que estan més a mà a casa: ibuprofèn, paracetamol, l'hipnòtic de la mare… Els que adopten aquesta via d'autolesió preferirien seguir vivint, sempre que es donessin alguns canvis en la seva vida. Els que ja no confien en l'ajuda, com el nen de Madrid, impedeixen que se'ls rescati.