El Consell d'Europa alerta del malbaratament públic en fàrmacs d'escassa eficàcia

El notable benefici que proporciona a la indústria farmacèutica el consum de medicaments finançats per sistemes sanitaris públics, com és l’espanyol i els de la majoria de països d’occidentals d’Europa –a Catalunya la factura per consum de fàrmacs receptats amb càrrec al CatSalut puja a 2.500 milions d’euros a l’any– propicia actuacions que desvirtuen la funció terapèutica per la qual s’hauria d’idear, dis­senyar, autoritzar i valorar un ­fàrmac.

    Així ho adverteix una resolució de l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa (CE), que assegura que «molt pocs» medicaments comercialitzats en els últims anys tenen un efecte terapèutic «real», que respongui a autèntiques necessitats de salut de la població, en contrast, alerten, amb el constant increment dels seus preus. El document del CE enfoca els principals aspectes controvertits que des de fa anys enfosqueixen l’activitat de la indústria i els àmbits d’autorització, promoció i finançament dels medicaments.

SENSE VALIDESA JURÍDICA / La resolució del CE, institució que integren 118 diputats de 47 països, Espanya entre ells, no té validesa jurídica ni cap mena de poder executiu, no és vinculant per als Estats, però sí que és una eina «políticament útil», adverteix l’últim número del Butlletí Groc, que edita l’Institut Català de Farmacologia (ICF), que al·ludeix a la difusió del document europeu. «El pronunciament de l’assemblea del CE té un valor polític i moral indubtable, ja que ha sigut aprovat per polítics elegits en els països que l’integren», indica el Butlletí Groc. «Els partits polítics espanyols haurien de pronunciar-se sobre aquesta resolució», planteja Joan Ramon Laporte, director de l’ICF.

Un dels seus punts proposa que els governs estableixin la «declaració obligatòria», i la seva difusió pública per part de les companyies farmacèutiques, de «tots els pagaments» realitzats a metges i investigadors de l’àmbit de la salut, de forma que els usuaris els puguin conèixer. També s’exigeix que els laboratoris publiquin «la totalitat» dels resultats dels assajos clínics que precedeixen l’autorització d’un nou medicament. Amb freqüència, les associacions de pacients han denunciat l’ocultació dels aspectes poc favorables a la indústria d’aquests estudis previs.

PORTES GIRATÒRIES / La resolució exigeix que els governs garanteixin la transparència de les companyies sobre els costos reals de la R+D in­vertits en les innovacions de fàrmacs –un argument utilitzat per la indústria per encarir exageradament un fàrmac, per exemple, el de l’hepatitis C– i demana que es fixi un impost sobre les activitats de promoció o propaganda utilit­zades pels laboratoris per difondre un producte. L’organisme europeu exigeix així mateix una normativa destinada a evitar les portes giratòries entre qui ocupa càrrecs decisoris en departaments oficials que regulen l’autorització de nous fàrmacs i les companyies farmacèu­tiques.

Notícies relacionades

Joan Ramon Laporte: "Espanya finança tots els medicaments que li proposa la indústria"

A la recerca del fàrmac que alenteixi la vellesa: «No es tracta de ser immortal, sinó d’actuar abans que aparegui la malaltia»

    El document del CE qüestiona les suposades novetats de nombrosos fàrmacs que es comercialitzen amb aquest perfil però, indiquen, no són realment una aportació innovadora sobre els seus precedents. Reclama, en conseqüència, que els estats estableixin una «clàusula de necessitat» que garanteixi que l’element que predomina en l’avaluació i autorització d’un producte és el fet que resulta necessari per a la salut dels ciutadans. «Els medicaments són un recurs terapèutic i preventiu d’innegable valor, si s’usen de manera saludable, però el seu consum innecessari és una causa important de malaltia, incapacitat i mort», diu el Butlletí Groc, que alerta de la creixent «medicalització de la societat» així com de l’«exageració» o fins i tot la «creació» de malalties que, afirma, estimula o dissenya la mateixa indústria farmacèutica.

    «A Catalunya existeixen 900.000 persones que prenen fàrmacs per reduir els seus nivells de colesterol, quan, en realitat, el colesterol elevat només és perillós per a un petit segment de la població, les 30.000 o 40.000 persones que han patit un infart o pateixen una malaltia coronària», afirma Laporte.