Un nou tractament fa front a la urticària crònica

L'anticòs monoclonal s'administra hospitalàriament quan els antihistamínics són ineficaços

En la consulta.La doctora Ana María Giménez Arnau, amb uns pacients a l’Hospital del Mar.

En la consulta.La doctora Ana María Giménez Arnau, amb uns pacients a l’Hospital del Mar. / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
CARME ESCALES

De la família de les plantes urticàcies, que segreguen un suc urent -que fa cremor sobre la pell-, i entre les quals hi ha la coneguda ortiga, prové el nom d'una patologia dermatològica, la urticària, que, de manera aguda, pot patir el 20% de la població al llarg de la seva vida.

Però la urticària té també la seva versió permanent en el temps. La denominada urticària crònica espontània (UCE) es manifesta en l'1% de la població mundial i pot afectar de manera significativa la qualitat de vida d'una persona. Insomni i malalties psicològiques afegides com  depressió i ansietat són alguns efectes que pot comportar. Des de fa al voltant d'un any i mig, un nou tractament, amb un anticòs monoclonal denominat omalizumab, tracta de manera eficaç els casos més greus de la patologia que han demostrat resistència als antihistamínics, que és la medicació de primera línia recomanada en urticària crònica.

Aquest tipus d'urticària més severa, que arriba a condicionar en gran mesura el dia a dia de qui la pateix, es distingeix de la urticària aguda

-més comuna- perquè les faves

-bonys evanescents sobre la pell que causen picor- apareixen diàriament o gairebé diàriament més enllà de les sis setmanes. «Les faves poden sorgir a qualsevol hora del dia, evolucionar amb angioedema (inflor de la dermis per infecció del teixit subcutani), i l'episodi pot mantenir-se actiu durant anys, fins a deu, en els casos més extrems», precisa la doctora Ana María Giménez Arnau, metge adjunta del servei de Dermatologia de l'Hospital del Mar i assessora internacional en patologies de la pell com la urticària. Encara que no és hereditària, algunes persones presenten més predisposició genètica a patir-ne. Els símptomes són conseqüència d'un alliberament més alt d'histamina per part de les cèl·lules conegudes com a mastòcits. «Aquestes cèl·lules tenen una funció immunològica. S'activen per defensar l'organisme davant l'agressió de paràsits o també per cicatritzar ferides. Agents endògens o exògens poden induir a la urticària i provocar aquest alliberament d'histamina i altres mediadors de manera crònica», explica la doctora Giménez.

DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT / Encara que, en general, el pacient a qui sorprèn una erupció cutània -la urticària pot aparèixer en qualsevol part del cos- que persisteix en el temps i li causa picor de manera continuada sol acudir al seu metge de capçalera o al servei d'urgències, és recomanable que el seguiment i el diagnòstic de la tipologia d'urticària que pateix el realitzi un especialista i, si és possible, format en urticària que, segons la doctora Giménez Arnau, «ja n'hi ha algun en cada hospital». «En molts casos, el diagnòstic definitiu i la identificació del subtipus d'urticària no es realitza correctament fins al cap d'uns quants anys de sorgir les primeres picors i taques vermelles», afegeix.

Notícies relacionades

La urticària no té encara una cura definitiva. El seu tractament principal és simptomàtic mitjançant antihistamínics, que frenen l'acció de la histamina. La majoria dels casos remeten de manera espontània abans dels cinc anys, però es calcula que «en un 10%, la prevalença supera els cinc anys», segons dades de l'Associació d'Afectats d'Urticària Crònica (AAUC). És l'ens que va néixer a Barcelona perquè els pacients d'aquesta malaltia poguessin compartir la seva experiència i els seus dubtes. A través de la seva pàgina web (www.urticariacronica.org), i amb el suport d'un comitè científic assessor, el col·lectiu facilita informació sobre on tractar-se, consells per millorar la qualitat de vida que la patologia condiciona i avanços en la recerca i el tractament, com el que va portar fins a l'omalizumab.

«És un medicament injectable, comercialitzat amb el nom de Xolair, que també està indicat per a l'asma», explica la dermatòloga de l'Hospital del Mar. «Aquest anticòs monoclonal bloqueja la immunoglobulina E i impedeix l'alliberament d'histamina. S'injecta una vegada al mes, sempre en un centre mèdic, i ha resultat ser molt segur i eficaç en pacients resistents als antihistamínics», explica.

Temes:

Malalties +Salut