La depressió infantil i juvenil s'amaga sota altres mals

El 10% dels menors atesos en centres de salut mental catalans presenten símptomes de trastorns depressius. Problemes d'aprenentatge sense un bon diagnòstic ni tractament són un factor de risc en l'estat anímic dels nens i els adolescents

Chica sentada en el suelo.

Chica sentada en el suelo. / 123RF

4
Es llegeix en minuts
CARME
ESCALES

L'any passat, 58.570 nens i adolescents de Catalunya, el 4,1% de la població menor d'edat, van ser visitats en algun centre de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ), el 19% més que cinc anys abans, segons la Conselleria de Salut. Al voltant del 10% dels diagnòstics realitzats van recollir alguna simptomatologia de depressió. «Entenem per depressió tant els trastorns depressius per causes endògenes, d'origen genètic, com els provocats per factors externs que desencadenen un trastorn adaptatiu», detalla la presidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantojuvenil, Montserrat Pàmias.

«La presentació clínica de la depressió pot variar en preescolars, prepúbers i adolescents, però no es consideren, per això, classes diferents de depressió», afirma Francisco Villar, psicòleg clínic del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Maternoinfantil de Sant Joan de Déu. Des del mateix centre hospitalari, la psiquiatra responsable de la Unitat de Trastorns Afectius i Conducta Suïcida, María Dolores Picouto, explica que «els preescolars no tenen capacitat cognitiva per elaborar i transmetre sentiments complexos, com ara la tristesa o la desesperança, i per això els símptomes que acostumen a predominar són la irritabilitat, el plor freqüent i l'ansietat, concretament la provocada per la separació de les figures parentals», assenyala. «També s'observen símptomes de caràcter biològic, com ara la falta de gana i la disminució de la ingesta», afegeix la doctora.

BAIX RENDIMENT ESCOLAR / «Avorriment i disminució de la capacitat de concentració i del rendiment escolar són símptomes de depressió en els escolars prepúbers», assenyala Picouto. «La depressió de l'adolescent s'assembla més a la depressió en l'adult, però amb alguns matisos. No és infreqüent que l'adolescent no es mostri trist sinó avorrit o irritable i que hagi perdut l'interès per anar net i cuidar-se i per fer activitats agradables i socials. Sovint presenten un comportament difícil, que provoca molt malestar en la família i al col·legi. També pot sentir que no és acceptat, aïllar-se i experimentar una disminució del rendiment acadèmic, acompanyada moltes vegades de rebuig escolar», puntualitza el psicòleg Francisco Villar.

«I un nombre significatiu d'adolescents també tenen una ideació suïcida. Sobre això, els símptomes, en alguns casos, es compliquen i es perpetuen pel consum de tòxics com alcohol i altres drogues», precisen els especialistes de l'Hospital Sant Joan de Déu.

«No és fàcil diagnosticar la depressió en la infància i l'adolescència, ja que la simptomatologia no s'acostuma a presentar amb nitidesa. La irritabilitat, per exemple, és una manifestació simptomàtica d'un quadro depressiu, però també es pot deure als canvis hormonals propis de l'adolescència», detalla Jon Izaguirre, coordinador del CSMIJ i l'hospital de dia per a adolescents de Sant Joan de Déu, a Mollet del Vallès.

Cefalees, incontinència urinària i dificultat per agafar el son són algunes de les formes en què molts menors somatitzen el seu malestar interior. «Un trastorn d'aprenentatge no ben diagnosticat i tractat és un factor de risc de depressió», assegura la doctora Montserrat Pàmias, responsable de l'Àrea Infantojuvenil del Centre de Salut Mental de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell. En aquest centre del Vallès Occidental, «entre el 7% i el 15% de les visites són per trastorns depressius i per trastorns adaptatius depressius», diu Pàmias.

En molts dels casos, els menors arriben a la consulta de l'especialista perquè han causat problemes a casa o a classe. «Alguns presenten un quadro agressiu, abusen de substàncies per autoevadir-se i escapar-se d'una situació que no els agrada. Els seus pares els porten a la consulta perquè provoquen conflicte», explica Izaguirre.

Notícies relacionades

En casos de depressió lleu o moderada, el tractament dels nens es fa amb «psicoteràpia cognitivoconductual, en què s'analitza com pensa i actua el menor, per entendre'l i així poder modificar-ne la conducta», explica Pàmias. «En el cas dels adolescents, a més a més de la cognitivoconductual es porta a terme teràpia interpersonal, que no afecta tant la conducta com el pensament i l'emoció. I en la depressió moderada i greu es combinen la psicoteràpia i el tractament farmacològic», afegeix la doctora, que és membre del consell assessor del Pla director de salut mental i addiccions de la Generalitat de Catalunya.

OBRIR EL LLIBRE SECRET / En la consulta del doctor Izaguirre, a Mollet del Vallès, contes i jocs damunt una taula rodona, blanca i baixeta, i dues cadiretes esperen l'arribada d'un d'aquests petits pacients perduts en un món on el patiment encara no té paraules, ni nom, éssers que guarden un llibre encara sense obrir. «El que es pretén en la intervenció psicoterapèutica amb el menor i la seva família és, precisament, obrir el llibre i llegir-lo i fer partícips els pares de la lectura del que passa a l'interior del nen, per així poder canviar el final», conclou Izaguirre.