Zayna Khayat, futurista de la salut: «El 90% dels diners de la salut està invertit a predir els símptomes dels pacients»

Khayat, que ha destacat que cada vegada hi ha més persones «grans, malaltes i amb obesitat» (cosa que crea una «demanda exponencial»), ha explicat també que mentre que, històricament, els avenços tecnològics en l’àmbit de la medicina han sigut impulsats pel sector farmacèutic, ara també estan implicades grans empreses del ‘data science’ com Google, Amazon i Nvidia.

Khayat ha fet un repàs de l’evolució de les «estructures tecnològiques» en la medicina. «Els antibiòtics, l’anestèsia... Van marcar la diferència en els nostres sistemes de salut», ha dit aquesta especialista. També ho va fer la seqüenciació del genoma. Però actualment aquesta diferència l’estan fent la «digitalització» i la «intel·ligència artificial». ¿Quines són, més en concret, aquestes noves infraestructures tecnològiques del sistema sanitari? Khayat n’ha assenyalat unes quantes: les anàlisis predictives, els sistemes de reconeixement de veu, les impressores 3D, la robòtica, la neurotecnologia, la nanologia o les teràpies cel·lulars.

Així, ha assegurat que el futur de la salut, basat en la persona, serà «més preventiu, proactiu i predictiu», però també estarà «més fet a mida» (i serà «més precís, intel·ligent i configurable»). A més, permetrà cuidar de l’usuari «des de qualsevol lloc», ja que estarà «descentralitzat» gràcies a la digitalització. Juntament amb els professionals, la IA jugarà també el seu paper.

La ciència de dades

«En els pròxims 15 o 20 anys , la ciència de dades –una disciplina relativament nova– farà més per la medicina que totes les ciències biològiques juntes». És una frase de l’empresari Vinod Khosla que Zayna Khayat ha fet seva aquest dimarts des de Barcelona. També ha incorporat en la seva xerrada el concepte de «mitjà», el «metavers mèdic», en què seran possibles les «teràpies immersives». Aquestes últimes són tractaments mèdics o psicològics que utilitzen tecnologies immersives —com la realitat virtual, la realitat augmentada o els entorns digitals interactius– per millorar la salut física o mental dels pacients.

Per exemple, en rehabilitació física, la realitat virtual pot ajudar els pacients a recuperar mobilitat jugant o realitzant exercicis dins d’un entorn simulat. En la salut mental, s’utilitzen teràpies immersives per tractar fòbies, ansietat, dolor crònic o estrès posttraumàtic, exposant el pacient de manera controlada als estímuls que li generen por o malestar. I en el maneig del dolor, s’ha vist que la immersió en entorns virtuals relaxants redueix la percepció del dolor durant tractaments mèdics.

Notícies relacionades

Els pacients crònics complexos de Catalunya tindran un equip d’infermeres a domicili per evitar ingressos

Fernando Simón: «Hi haurà una altra pandèmia: no podem permetre que tingui el mateix impacte que la de la covid»

Tot i que aquesta idea és més controvertida, Khayat ha posat com a exemple l’hospital que va obrir aquest any la Xina (Agent Hospital), el primer sense metges ni humans i en què tot està controlat per la IA. Segons ella, la IA pot tractar 10.000 pacients en uns quants dies, una cosa que als metges humans els portaria almenys dos anys.

Finalment, Khayat també ha assenyalat que cada vegada més els dispositius electrònics saben més de la salut de les persones. «Els dispositius de consum a les nostres llars sabran més sobre nosaltres que la clínica», ha dit. Segons ella, mentre que els «canvis» en altres moments de la humanitat duraven generacions, ara són «exponencials».