Anàlisi

Les epidèmies africanes

2
Es llegeix en minuts
Antonio Sitges-Serra
Antonio Sitges-Serra

Vicepresident de Federalistes d'Esquerres.

ver +

El contagi d'una auxiliar d'infermeria pel virus de l'Ebola a Madrid ens ha commocionat per la proximitat, per la gravetat i pel respecte i l'admiració que professem pels sanitaris que han estat cuidant els dos missioners a l'Hospital Carles III que finalment van morir. Aquest és el primer cas de contagi a Europa i potencial font de disseminació del virus al continent. L'alarma està justificada.

També va ser diagnosticat fa una setmana el primer cas nord-americà en un pacient que va aterrar a Dallas procedent de Libèria, el qual va tenir contacte amb almenys una vuitantena d'amics i familiars abans de ser ingressat a l'hospital. Allà també tenen un seriós problema. Els dos països s'enfronten a un repte sanitari: vèncer la variant més agressiva de l'Ebola.

I és que no tenim antecedents històrics de virus africans que no hagin traspassat les fronteres del continent. Ho vam descobrir amb el virus de la sida i ja era molt tard. Per tant, aquest greu brot tindrà repercussions en el nostre entorn i posarà en estat de vigilància extrema el nostre sistema sanitari. És cert, com han defensat experts occidentals, que en les nostres societats desenvolupades es donen menys condicions objectives perquè el contagi sigui incontrolable, però… qui sap. No crec que hi hagi ningú que vulgui avui en dia posar la mà al foc per la nostra capacitat per contenir el virus. I, d'exemples, n'hi ha uns quants.

Mentre la salut pública i la sanitat no es globalitzen, el que sí que ho fa són les epidèmies víriques. És clar que és preocupant que al nostre país hi pugui prosperar l'Ebola però el problema ve de molt més enrere. Ve dels 3.500 morts que ja ha ocasionat l'epidèmia a l'Àfrica, entre ells molts metges i infermeres. I encara de més enrere: de les pèssimes condicions d'higiene, de l'absència d'infraestructures sanitàries, de la falta d'equipaments mèdics.

Hem de fer alguna cosa perquè aquestes morts, que acabaran esquitxant la nostra salut i haurien d'esquitxar les nostres consciències, no hagin estat en va. I què es pot fer de millor que reflexionar sobre la circumstància que tres dels més temuts virus patògens per a l'home -sida, la febre lassa i Ebola- s'hagin originat a l'Àfrica ara fa mig segle. ¿Què té aquell continent i, en especial el seu cinturó equatorial, per ser font de virus letals?

Notícies relacionades

En el cas de la sida és la promiscuïtat sexual agreujada per les barreres ideològiques i polítiques que s'han alçat davant l'adopció de mesures preventives. El virus del lassa es transmet als humans a través dels excrements de rosegadors i objectes que han resultat contaminats per ells mateixos. El virus de l'Ebola es difon en entorns en què animals i humans conviuen en massa proximitat: els primats i ratpenats en són alguns dels hostes naturals. En resum: misèria.

L'Àfrica segueix sent un continent a la deriva, destrossat per la cobdícia, la corrupció, els conflictes tribals i la pobresa. A la seva manera es venja generant malalties que amenacen no només la població autòctona sinó totes les nacions que estan a un vol de distància de la debacle. L'Àfrica és una vergonya per a tots nosaltres.