«Hem regenerat amb cèl·lules mare os, cartílag i disc vertebral»

-Es proposen solucionar amb cèl·lules mare l'artrosi, una alteració que tard o d'hora afecta gairebé tothom. I molt dolorosa. Generaran grans expectatives.

-Ho sabem. I per aquí anem. L'artrosi és la malaltia més prevalent de l'aparell locomotor, en totes les races i zones geogràfiques. Un 17% de la població espanyola en pateix i la té diagnosticada. I hi ha molts joves que, per accident o lesions, tenen desgast accelerat de les articulacions.

-Frenen aquest procés o el reverteixen utilitzant cèl·lules mare.

-Així és. Tots els tractaments amb cèl·lules mare de l'artrosi que hem fet, uns 140, han estat autoritzats per l'Agència Espanyola del Medicament (les cèl·lules mare són considerades un fàrmac per la legislació europea), i hem publicat a la revista Trasplantation un assaig clínic sobre 12 pacients afectats per artrosi de genoll.

-¿Amb quins resultats?

-El 100% van deixar de sentir dolor intens al cap de pocs mesos, i en 11 pacients es va observar una regeneració progressiva del cartílag. Objectivar que hi està havent una regeneració exigeix temps, és un procés de més d'un any. De moment, tots els tractats senten un gran alleujament del dolor.

-Una llarga incògnita.

-Sí. El cartílag és el teixit que triga més a regenerar-se. Però hem trencat, o estem trencant, un paradigma antiquíssim, del segle XVII, que diu que el cartílag no es regenera, que és un teixit que no rep sang. Nosaltres hem provocat un nou fenomen.

-¿Quin procés han seguit?

-Amb anestèsia local i sedació lleugera, aspirem 100 mil·lilitres de medul·la òssia de la pelvis dels pacients futurs receptors. Aquesta medul·la és de fàcil accés i molt bona. En l'aspecte s'assembla a la sang, però porta adherides unas quantes cèl·lules mare, que estan adormides, no actives.

-Unes quantes...

-Sí. Aleshores les enviem al laboratori de cultiu, l'Institut de Biologia Genètica Molecular de Valladolid en el cas de l'assaig clínic, i el Banc de Sang i Teixits de Catalunya (BSTC) per a la resta, on es van seleccionant i captant. Un bioreactor les alimenta i multiplica, i produeix una dosi de cèl·lules pures.

-¿Quantes còpies?

-Per a una artrosi, 40 milions de cèl·lules. No es tracta d'untotum revolutumcel·lular, sinó de cèl·lules pures, alimentades amb mètodes de cultiu estandarditzats i molt rigorosos.

-¿I llavors?

-Ens les envien en una xeringa de 8 centímetres cúbics. Les injectem a l'articulació del genoll, i el pacient se'n va a casa. Se li fa un seguiment exhaustiu.

-¿Quin efecte provoquen aquestes cèl·lules?

-Creen cartílag, però no són cartílag. Són cèl·lules mare progenitores, immadures. No són encara cap teixit específic, però, col·locades en una articulació, provoquen que s'activin els mecanismes bioregeneradors, i fan cartílag. No sabem si són elles mateixes o les seves filles. Sabem que sobreviuen i nidifiquen.

-No saben ben bé del tot com passa.

-El mecanisme íntim de com es produeix aquest fenomen no el coneixem. Sabem que, quan s'injecten al genoll, unes moren, però d'altres sobreviuen i nidifiquen, i generen unes substàncies regeneratives i antiinflamatòries amb capacitat de crear substància cartilaginosa.

-¿Són antiinflamatòries?

-Ho són. I com que l'artrosi és una malaltia inflamatòria, matem dos pardals d'un tret: tractem la inflamació i la regeneració del cartílag. Per això el primer que provoquen és un gran alleujament del dolor.

-¿Què més noten els pacients?

-En tres o quatre mesos, depèn de la situació i l'edat de cada persona, perceben que desapareix la inflamació. Van millorant en la mobilitat i es redueix la discapacitat. Més endavant, podrem objectivar la millora del cartílag.

-¿Com mesuren la regeneració?

-Amb un innovador sistema de mesurament fent servir la ressonància magnètica. Tenim previstos 81 punts d'anàlisi en el cas del genoll, que són els que estudiem per definir el patró regeneratiu. També es pot aplicar en turmells, en malucs, en colzes.

-¿En quins altres teixits han aplicat la teràpia cel·lular?

-Hem regenerat os, disc vertebral i cartílag articular. El 2011, vam publicar a Trasplantation un altre assaig amb 10 pacients que patien desgast de disc vertebral. En cinc la regeneració del disc es va iniciar un any després de la injecció. També hem tractat amb cèl·lules mare pacients que pateixen falta de consolidació òssia. En total, hem aplicat la teràpia a 350 persones amb patologies òssies.

-¿Falta de consolidació òssia?

-Ossos que no se solden després d'un trencament. El cap del fèmur, per exemple. En aquests casos, hi ha diverses coses a fer: estabilitzar l'os perquè no es mogui i aportar-li proteïnes o altres substàncies. Nosaltres oferim un empelt ric en cèl·lules mare. Quan dic ric, vull dir molt ric: en dosis massives. Donen bons resultats, però molt poc homogenis a l'hora d'extreure conclusions científiques.

-¿Quan van iniciar les teràpies?

-Vam començar amb el BSTC el 2002, amb maquinària de producció cel·lular americana. El 2004, la UE va dictar que les cèl·lules mare serien considerades un medicament. L'institut de Valladolid estava preparat per a l'avinenetesa i aquell mateix any vam fer amb ells el primer estudi sobre disc vertebral i artrosi.

-¿Quins centres ho fan a Espanya?

-Es fan algunes coses a la Clínica Universitària de Navarra i a l'Hospital Clínic Universitari de Salamanca. Durant molts anys, vam ser els únics.

-¿I a la sanitat pública?

-A la Vall d'Hebron estan fent un assaig sobre regeneració d'ossos de maluc afectat per necrosi i discos lumbars, però és molt recent. Estem dissenyant un assaig amb el Servei Català de la Salut (CatSalut).

-¿Teknon i el CatSalut?

-Intentem formar un equip d'investigadors en un hospital públic (prefereixo no donar-ne el nom) per a aplicació de les cèl·lules mare a l'aparell locomotor. Serà un estudi amb gran nombre de pacients. Si funciona, s'introduirà en hospitals d'excel·lència com el Clínic o el Sant Pau, de Barcelona.

-Teknon és un centre privat.

-Un equip privat que pertany a la xarxa de teràpia cel·lular de l'Estat, a l'Institut Carles III, de Madrid, que és pública. Som atípics.

-¿I cars?

-Un tractament dels nostres costa uns 17.000 euros. Cultiu, transport del material, aplicacions, tot.

-¿Quina trajectòria de futur preveuen?

-Immensa, la veritat. Avui en dia, ja hem vist que tenim una eina d'una eficàcia que ens ha sorprès. Anem en aquesta línia.

-¿En quina línia?

-Estem fent estudis amb cèl·lules al·logèniques: trasplantament d'un individu a un altre. Això té interès per a seropositius del virus de l'hepatitis o la sida. Les cèl·lules mare al·logèniques no generen rebuig, i per això el pacient no necessitarà prendre fàrmacs immunosupressors.

-¿Com van poder emprendre un projecte així en un centre privat?

-Teknon ens va recolzar des del minut zero. Aquesta teràpia té un gran potencial. Com que les cèl·lules mare es consideren un medicament, és possible que la indústria farmacèutica s'hi interessi. El problema el tenim amb els saltimbanquis.

Notícies relacionades

Pere Puig rep l’eutanàsia i es converteix en el segon pacient psiquiàtric de Catalunya a accedir a la mort digna en un mes

Arriba a Espanya concizumab, la primera teràpia per a tots els tipus d’hemofília que pateixen 3.000 espanyols

-¿Què vol dir?

-Sí. La paraulacèl·lulaqueda bé, i hi ha autèntiques estafes. Parlen decèl·lules maresense ser-ho; el negoci en perspectiva és espectacular. A nivell internacional. Ofereixen donar vista als cecs i curar els paralítics. No aporten dades, però fan mal.