Blues de Nadal o depressió blanca: ¿Per què hi ha persones incapaces de disfrutar del Nadal?

Amor, alegria, retrobament, il·lusió, màgia, festa... Aquests són alguns conceptes amb què relacionem el Nadal.

Un ambient nadalenc amb què la majoria hem començat a disfrutar des de fa gairebé un mes, quan van començar a emetre’s els primers anuncis i els torrons van aparèixer a les prestatgeries dels supermercats. 

Però no tothom disfruta del Nadal. És més, per a alguns és una època amarga en què es veuen superats per l’ambient festiu.

És el que es denomina tristesa nadalenca, depressió blanca o ‘blues de Nadal’. 

Com explica en aquest portal el doctor Xavier Fàbregas Pedrell, metge especialista en addiccions i trastorns de salut mental i director metge del Centre Mas Ferriol:

• «La tristesa nadalenca és un quadro que barreja símptomes de depressió i d’ansietat en persones que viuen les festes de Nadal com una cosa que els supera». 

«Per a aquestes persones, l’ambient festiu, les reunions familiars, els regals i les cases engalanades es viuen com una cosa hostil i sorgeix un patiment que no cessa fins al final de les celebracions».

¿Què hi ha darrere de la tristesa pel Nadal? 

Si et trobes entre les persones que senten que el Nadal, més que una època de gaudi, és un ‘mal tràngol’, has de saber que aquests sentiments no són tan rars.

El doctor Fábregas assenyala que «si preguntem a la gent dl nostre voltant trobarem més d’una persona que senti aquesta tristesa nadalenca que estem descrivint». 

I no, darrere d’aquest quadro mèdic no sempre hi ha greus problemes o pèrdues recents que ens impedeixin disfrutar de les dates.

• «Simplement és que hi ha diferents sensibilitats o moments vitals que fan que visquem les situacions de festa d’una manera diferent; a més, duren diversos dies i, per tant, posen a prova nostra resistència».  

Hi ha persones que per festes ho donen tot: decoren la casa, utilitzen qualsevol element nadalenc com a complement, organitzen trobades familiars i d’amics, compren multitud de regals... I «l’excés d’alegria d’alguns fa retreure els altres, que no comprenen aquest malbaratament d’emocions desencadenades».

En altres casos, darrere de la «depressió blanca» hi pot haver problemes concrets, com per exemple una pèrdua que es fa més patent durant les reunions familiars, una situació de divorci o «la tristesa de no poder-les compartir amb els éssers estimats perquè són lluny, de manera que es crea una sensació de falta, la síndrome de la cadira buida».

¿Poden agreujar les festes l’estat dels pacients amb trastorns mentals previs?

«Ja se sap que els dies més curts de la tardor i de l’hivern empitjoren molts processos depressius», assenyala l’especialista en trastorns. Si això li sumem que una persona afligida de depressió no se sent amb ànim per participar de l’alegria «gairebé forçosa de les festes, és probable que augmenti la sensació de culpa per no estar a l’altura de les expectatives». 

Perquè si per a una persona amb un quadro depressiu ja és difícil buscar l’energia i l’actitud per afrontar la vida en general, quan és gairebé obligatori tenir ànim, el tràngol pot resultar molt dur. 

Això quant a la depressió. Però per als pacients amb trastorn d’ansietat la situació tampoc és fàcil. En aquestes persones, l’ansietat «sol augmentar de forma significativa, especialment si hi ha un alt grau d’autocrítica i de falta de confiança en un mateix, ja que en la comparativa imaginada es creen expectatives massa exigents». 

«La inseguretat creix per l’obligació d’interaccionar complint un rol que es planteja com inabastable i que contrasta amb els que semblen tan feliços, tan segurs, tan ben encaixats en un núvol d’aparent harmonia, pau, amor i polvorons», comenta el doctor Fábregas. 

Finalment, també en aquestes dates es pot notar com pugen els nivells d’estrès en persones que viuen amb angoixa situacions concretes. Encertar amb els regals, la preocupació per la despesa econòmica de les festes, relacionar-se amb parents amb qui no es té bona relació, la proximitat forçosa amb els companys de feina pel sopar de Nadal de l’empresa...

Senyals de la «depressió blanca»

Probablement, tot i que l’hàgim patit, no coneixem els símptomes que denoten estem patint una «depressió blanca». El doctor Fábregas ens dona algunes pistes per saber què ens està passant. 

«En algunes persones es manifesta amb ganes de plorar, sensació d’inquietud, falta d’energia o fins i tot irritabilitat, que contrasten amb un ambient general d’alegria, de missatges fraternals i músiques enganxoses que ens bombardegen com si passar-ho bé i disfrutar fos obligatori.» 

• En altres casos, el que sentim és «una sensació de nostàlgia per algun Nadal del passat, quan érem petits i ens crèiem l’esperit d’aquestes festes. I quan no faltaven els que falten ara».

Com afrontar el Nadal

Pocs dies abans d’entrar de ple en les festes, si l’ànim no ens acompanya i volem passar aquests dies el millor possible, Xavier Fábregas facilita algunes recomanacions:  

• Compartir el que sentim. Parlar del que ens passa en aquesta època ens permetrà adonar-nos que és un sentiment «compartit per molta gent, ja que no és obligatori ser o semblar feliç només perquè és Nadal». 

• Estar en contacte amb nens. «És habitual que els que tenen fills petits visquin la festa amb un extra d’il·lusió. I la tendresa amb què acompanyem les criatures en cada un dels rituals infantils ens redimeix temporalment de la nostra insatisfacció per haver perdut aquesta màgia».

• Dosificar l’energia. Es tracta de reservar les poques ganes de celebrar que tinguem «per als moments en què val la pena fer l’esforç de compartir, ja que són les persones que estimem de veritat i ens importen. No fa falta estar per tot i està bé triar les situacions en què es decideix participar, això sí, de forma activa». 

L’especialista ho denomina «exposició controlada», en la qual s’intenta disfrutar d’aquell moment. «No es tracta de fingir, sinó de copiar les actituds i comportaments que al principi són forçats però que, si un es deixa portar, poden adquirir un format d’interacció més positiu que el fet des sucumbir a quedar-se en un racó apartat. Això sí, aquest treball es reserva per a les ocasions realment importants i no s’ha de perdre en múltiples moments en què no val la pena fer l’esforç». 

• Plantejar un canvi d’escenari. «Si és possible, anar a la neu, tornar al poble d’origen o retrobar-se amb els que són lluny i que venen uns dies pot alleujar la nostàlgia».

Notícies relacionades

SanaMent i la salut mental

La capacitat transformadora de l’art en pacients de cures pal·liatives

• «Un acte solidari o la participació en una acció social de voluntariat també pot ajudar a dotar les festes d’un aspecte diferent, ja que permet revalorar les necessitats pròpies davant les d’altres de més desfavorits». 

«I sobretot saber que, tot i que estiguem especialment sensibles, no deixa de ser un episodi vital del qual podem aprendre alguna cosa. Sempre ens queda llegir el Conte de Nadal de Dickens o tornar a veure Que bonic que és viure», conclou el doctor Fábregas.