El menjar porqueria entorpeix la ment

Tot i que el consum d’aliments ultraprocessats –com la brioixeria industrial, embotits, sopes de sobre, patates fregides...– s’ha relacionat amb un risc més gran de malaltia cardiovascular, síndrome metabòlica i obesitat, fins ara es coneixia poc sobre l’associació de la ingesta d’aquest tipus de productes amb el deteriorament cognitiu. És el primer estudi que els relaciona.

In this cohort study of 10,775 individuals, higher consumption of ultraprocessed foods was associated with a higher rate of global and executive function decline after a median follow-up of 8 years. https://t.co/12D5bTAq8W

— JAMA Neurology (@JAMANeuro) 5 de diciembre de 2022

El treball, que té com a primera autora Natalia Gomes Gonçalves, del Departament de Patologia de l’Escola Mèdica de la Universitat de São Paulo, va analitzar la cohort en tres onades, separades aproximadament per quatre anys, del 2008 al 2017.

Els participants van ser funcionaris públics de 35 a 74 anys reclutats a sis ciutats brasileres. Se’n van excloure els participants que van informar d’una ingesta calòrica extrema (menys de 600 o més de 6.000 quilocalories al dia) i els que prenien medicaments que podrien interferir negativament en el rendiment cognitiu. Es va mesurar el consum diari d’aliments ultraprocessats com a percentatge de l’energia total dividit en quartils.

Els canvis en el rendiment cognitiu al llarg del temps –entre sis i 10 anys– van ser avaluats mitjançant proves de record immediat i diferit de paraules, reconeixement de paraules i fluïdesa verbal, entre altres mètodes. Es va mesurar l’empitjorament de la memòria i de les funcions executives. Les persones amb més consum d’ultraprocessats van presentar un deteriorament cognitiu més ràpid al llarg del temps. En concret, van registrar una taxa de deteriorament un 28% més ràpida en comparació amb els que consumien menys aliments ultraprocessats.

«Aquest estudi és, sens dubte, un avanç més en el coneixement de l’efecte negatiu dels ultraprocessats en la salut, en aquest cas en aspectes cognitius», apunta Carmen Romero Ferreiro, biòloga i bioestadística de la Unitat d’Investigació i Suport Científic de l’Institut d’Investigació Hospital 12 de Octubre.

«És el primer estudi que relaciona el consum d’ultraprocessats amb el deteriorament cognitiu», assenyala la també professora del Grau en Nutrició a la Universitat Francisco de Vitòria, que afegeix que el treball és «original» i «es basa en una mostra gran però no completament representativa de la població, ja que només inclou funcionaris públics d’edat adulta». «La metodologia feta servir és bona –precisa– i té en compte els principals factors de confusió», apunta SMC.

Com una altra de les possibles limitacions de l’estudi, Romero Ferreiro assenyala que «només es van recollir dades de dieta a l’inici de l’estudi i no al llarg del seguiment, i es van ignorar així els possibles canvis en els hàbits alimentaris que van poder tenir els subjectes».

Per la seva banda, Jordi Júlvez, cap de grup de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), declara a SMC que «l’estudi és molt bo, d’una mostra molt gran i amb un disseny correcte». «No hi ha limitacions importants. Les variables de confusió són correctes». Júlvez, investigador associat de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), destaca el caràcter «nou» d’aquesta investigació, perquè «hi ha molt pocs estudis sobre els efectes dels ultraprocessats en cognició».

Ultraprocessats i depressió

Notícies relacionades

SanaMent i la salut mental

La capacitat transformadora de l’art en pacients de cures pal·liatives

Ultraprocessats i depressióTot i que aquest treball és pioner en l’estudi de la relació entre el consum de menjar ultraprocessat i cognició, ja s’han investigat els efectes d’aquests productes en la salut mental.Fa tres anys, un estudi de la Universitat de Navarra i investigadors del Ciberobn, Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa, va concloure que ingerir més de quatre racions diàries de productes ultraprocessats –per exemple, un refresc, tres galetes industrials i un bol de pseudocereals– pot incrementar un 33% el risc de desenvolupar depressió. L’estudi es va realitzar durant més de 10 anys en 14.000 estudiants universitaris voluntaris procedents de tot Espanya.

Com va assenyalar llavors a FARO la participant en l’estudi Clara Gómez Donoso, cert tipus d’ingredients dels aliments ultraprocessats poden incidir en la microbiota intestinal. «Pel que sembla, hi ha un eix intestí-cervell que pot explicar per què afecta la depressió», va detallar la investigadora. És possible que aquest mateix mecanisme expliqui també el vincle entre aliments ultraprocessats i deteriorament cognitiu.