ELS ALCALDES FAN BALANÇ | SABADELL

Maties Serracant: «L'ombra allargada del 'Mercuri' afecta la confiança en els polítics de Sabadell"

L'alcalde de Sabadell conversa amb EL PERIÓDICO en el marc d'un cicle d'entrevistes de balanç del mandat amb alcaldes metropolitans

"No entraré jo a criticar el Govern de la Generalitat", afirma Serracant sobre la situació d'excepcionalitat en què es troba l'Executiu autonòmic

sabadell-largo / periodico

20
Es llegeix en minuts
Joan Salicrú
Joan Salicrú

Periodista

ver +
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

Maties Serracant (Sabadell, 1976) va ser el candidat de Crida per Sabadell –suma de l’Entesa per Sabadell hereva de l’alcalde Farrés i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), a més del Moviment Popular de Sabadell– en les eleccions de maig del 2015, que van dibuixar una situació inèdita a la cocapital vallesana: tot i que el PSC va quedar primer amb cinc regidors, la suma de la Crida, ERC, Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell va permetre el primer Govern sense el PSC des del 1999, quan Manuel Bustos va rellevar el carismàtic Antoni Farrés. L’alcaldia se la van repartir Juli Fernàndez (ERC) fins al juliol del 2017, i, posteriorment, fins a final del mandat, Serracant, que recentment s’ha acollit al seu dret a no declarar després de ser imputat per cedir espais municipals per a l’1-O. “Votar no és cap delicte”, reivindica l’alcalde independentista.


Pregunta (P). Comencem per un fet recent: el sobreseïment del seu cas

Resposta (R). En tot moment pensàvem que no prosperaria. Sabíem que entrar en un Govern i posar el nostre programa polític sobre la taula podia comportar aquest tipus de riscos, tot i que aquest no l’havíem previst. Ja havíem tingut una actitud bel·ligerant sobre algunes de les actuacions que estan sent investigades en el ‘cas Mercuri’, i sabíem que, com fa l’empresa Smatsa, per exemple, o com va fer el PSC en el marc de Cal Balsach, ells podrien també buscar tots els recursos per parar la nostra bel·ligerància en la lluita contra la corrupció.

Sens dubte va ser un impacte, perquè semblava que ens estiguessin acusant de corrupció i que esquitxant-nos podia alterar la nostra voluntat. I no la va alterar, però sí que vam prendre aquesta primera decisió d’estar sis mesos apartats de les responsabilitats. Al final, vam creure que el millor era no caure en la seva trampa de parar la nostra capacitat de Govern i per això ens vam reincorporar. El sobreseïment no va ser més que la constatació que allò no tenia cap viabilitat ni recorregut.

P. El 2015 es va obrir nova etapa política a Sabadell: després de quatre mandats del PSC, assumia el Govern un conglomerat de quatre formacions. ¿Fins a quin punt ha estressat la ciutat aquest canvi?

R. Jo crec que s’ha acabat normalitzant: aquesta és la riquesa de la ciutat. Pensar que això va de governs monocolors... no. Aquesta ciutat és plural, clarament d’esquerres, i el que hem après és a gestionar el dia a dia tenint en compte aquesta diversitat. Hem d’estar orgullosos d’això i aprendre a treballar de manera que, per exemple, els càrrecs electes no es perpetuïn. Les administracions i organitzacions polítiques també han d’aprendre a gestionar aquesta diversitat i la necessitat de buscar el consens, potser no amb una jerarquia tan clara com hi havia. 

No només som quatre forces, sinó que segurament són més les que estan representades en el Govern a través d’un lideratge compartit. Abans, un alcalde manava i tothom anava a remolc del que ell deia, ara no; ara l’alcalde ha de compartir la seva responsabilitat amb els tinents d’alcalde i la resta del Govern. Més esforç, però també més proximitat a la realitat social de la ciutat.

"La fosca etapa del 'Mercuri' de Bustos i el PSC... això sí que ha minvat la nostra capacitat de governar"

Maties Serracant

Alcalde de Sabadell

P. ¿I, arran d’això, fins a quin punt ha sigut un mandat operatiu en termes de decisions rellevants amb aquest conglomerat de quatre grups municipals?

R. El que ha minvat la capacitat operativa no ha sigut la complexitat del Govern, sinó la manca d’una administració acostumada a ser creativa, a generar projectes... perquè no hi havia projectes en aquesta ciutat. Tot el rèdit negatiu d’aquesta llarga i fosca etapa del 'Mercuri' de l’alcalde Bustos i del PSC... això sí que ha minvat la nostra capacitat de governar. Era una administració antiquada, acostumada a moure’s a base d’actituds de poc recorregut, a no planificar, a no avaluar... aquí no es feien memòries, ningú justificava les coses. Hem hagut de posar les bases de moltes coses: reestructurar l’administració, tornar a generar confiança...

Generar projectes i noves aliances amb la ciutadania també ha sigut un repte. Tot això sumat a la complexitat del Govern; ningú diu que no sigui complex gestionar un Govern... no és fàcil, però és la realitat i n’hem hagut d’aprendre. De tota manera, tot el que s’ha fet ens posa a les portes d’una etapa que serà molt més productiva, perquè ara sí que hem fet la feina de base. Per exemple, hem analitzat contractes que no s’analitzaven i fiscalitzar-los per garantir que es complissin. I per poder fer-ho hem hagut de generar més d’un centenar de llocs de treball.

Cal recordar que vam entrar aquí a l’ombra del 'cas Mercuri'. I encara estem amb moltes peces de la investigació pendents. Tota aquesta ombra és molt allargada i afecta la capacitat de la gent de confiar en els responsables polítics. Hem d’explicar-nos molt: per què s’ha fet això, per què no, per què s’està fent ara... és una ciutat de més de 210.000 habitants, la gent és conscient de per on ha passat la ciutat i hem de saber-ho explicar.

P. ¿Quan a la ciutat, si n’hagués de citar tres, quins són els grans canvis de Sabadell en aquests últims quatre anys?

R. Hi ha canvis físics. Ens vam trobar una ciutat que encara estava digerint les obres dels Ferrocarrils, que han generat una nova ciutat des del punt de vista de la mobilitat: tenir una estació al nord de la ciutat li dona molta més accessibilitat. A més, hem aconseguit una cosa impensable: el soterrament de Ferrocarrils al sector de Gràcia Can Feu. Pròximament obrirem el passeig de Can Feu, que fins ara era una barrera i hi havia dos barris aïllats. Això, quant a accés a la ciutat, serà un canvi espectacular.

Un altre gran tema, La Bassa: és un equipament de ciutat i de comarca que s’estava enfonsant i hem hagut de fer-la gairebé de nou. Ho hem aconseguit materialitzar amb el recolzament de la Diputació. I murs que queien a Torreromeu... hem hagut de tapar forats aquí i allà i al seu torn fer coses grans. També hi ha un projecte de transformació de la institució al qual ens hem dedicat molt: l’administració electrònica. I després hi ha un projecte de ciutat, el parc del Nord, que estava paralitzat i que ara hem encarregat el seu projecte a partir d’un concurs d’idees. Són projectes a 10-15 anys vista.

L’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, posa per a EL PERIÓDICO. / ANNA MAS

P. Quan va pel carrer i el para un veí, ¿quines són les queixes més comunes que li transmet?

R. La gent parla molt del que li és més pròxim: el carrer, l’espai públic. Hi ha molta reivindicació, jo diria que cada vegada menys, del tema de les voreres. És que abans de nosaltres no hi havia manteniment. ¡No hi havia manteniment! Partides de 60-80.000 euros... les hem passat a 100.000, 200.000, 500.000 o un milió. Hem anat creixent molt en partides per millorar l’espai públic, cosa vinculada amb la fiscalització i el control del contracte més gran que té l’ajuntament, que és el de neteja i recollida de residus. 

P. Vinculat a aquesta "fiscalització" que comenta: ¿quina és ara la foto dels serveis bàsics de Sabadell (aigua, llum, neteja) i quina és la que li agradaria veure en quatre anys?

R. Paguem cada mes unes empreses perquè facin uns serveis, però per poder pagar hem de fiscalitzar, controlar que la feina s’estigui fent bé. Per exemple, en residus i neteja no hi havia persones dedicades a fer seguiment. Llavors, ¿com és que estàvem pagant? Aquí el primer repte: tenir recursos per assegurar el compliment dels contractes. A veure, és que són ¡més de 20 milions d’euros! De 200 milions d’euros de pressupost, 20 es dediquen a neteja i recollida de residus. ¡Són molts diners!

El contracte de neteja viària està sent investigat en la causa del 'Mercuri' per corrupció, i això ens ha comportat aquest grau de fiscalització. Aquesta voluntat de control al mil·límetre ens ha portat a polítics i tècnics a tenir una querella: se’ns acusa de voler acabar amb l’empresa. I nosaltres, per deixar-ho clar, no volem acabar amb l’empresa, més enllà del que digui el 'Mercuri' sobre la corrupció. El que volem és que es faci la feina i que els diners arribin on ha d’arribar. Una situació com aquesta comporta el risc que l’empresa fins i tot arribi a posar una querella i una denúncia civil. Però, evidentment, no deixarem de fer-ho perquè l’empresa esgoti totes les possibilitats, al contrari. Ens fa perseverar en el nostre paper: aconseguir que els diners públics serveixin perquè la ciutadania tingui els serveis que ha de tenir.

¿Com s’hauria de prestar aquest servei en el futur? Nosaltres, La Crida per Sabadell, creiem que la municipalització, o sigui que el servei sigui públic, és una garantia de compliment del servei i del bon ús dels recursos públics. I per a això treballarem, més enllà que òbviament això no es fa d’un dia per l’altre; això té un procediment en què s’ha de demostrar que la millor manera de proveir un servei és o una o una altra. I això s’haurà de fer en el seu moment. Ara el que tenim entre mans és que la gent pugui disfrutar d’un espai públic net i que els diners públics es gastin de la forma adequada.

"¿Com és que pagàvem el servei de neteja si ningú feia seguiment?"

Maties Serracant

Alcalde de Sabadell

P. Ja que parlem de Smatsa, ¿en quin moment actual està la negociació amb l’empresa i per què finalment no es va produir la “intervenció”

R. Vam anunciar la intervenció perquè efectivament vam iniciar el procediment per fer-la, ja que l’empresa va portar al Departament de Treball un ERO. I nosaltres estàvem convençuts que, si hi havia un ERO de 40 persones, el servei encara es faria pitjor. Per tant teníem prou elements en aquell moment per dir: “Si l’empresa fa fora 40 persones d’una plantilla de 400, i el servei avui no s’està fent de forma adequada, nosaltres haurem d’intervenir per garantir la prestació del servei”. En el moment en què l’empresa va dir que retirava l’ERO, nosaltres ja no teníem motiu per a la intervenció. 

Ara estem en una ronda de trobades amb l’empresa per mirar si podem encarregar-li altres tasques que en aquests moments no estan dins del contracte, que podrien provocar millores en la prestació del servei per a la ciutadania; per exemple, que a determinats barris passin no dos dies a la setmana sinó tres. En això estem ara, més enllà que hi ha liquidacions dels anys anteriors que estan encara en seu judicial perquè l’empresa ha presentat nombrosos contenciosos, a més del penal i el civil. Està en el seu dret. Estem a l’empara d’un sistema judicial que garanteix els drets de l’empresa i nosaltres hem de defensar el dret públic, el dret de l’Administració, de la ciutadania. 

P. És a dir, que dins del conflicte hi ha la recerca de micromesures per poder arribar a certs acords i anar dissolent la conflictivitat.

R. Sí, la conflictivitat de base hi és i el tema es troba als tribunals. Però mentre és als tribunals, nosaltres hem de garantir que cada vegada que paguem, paguem de forma adequada... sense prevaricar, perquè l’empresa al final volia que prevariquéssim i nosaltres vam dir que no. Mentre el tribunal decideix, l’empresa diu “home, ¿i si em contractes més serveis?”. I jo dic: "Si compleixes els serveis que t’hem encarregat, te’n puc encarregar més. Perquè de diners... jo en puc tenir. Però no puc encarregar-te nous serveis si abans no fas el que toquen". Per tant, som aquí: en el ‘mentrestant’. 

També mirem que no hi hagi afectació sobre la plantilla... aquest també és un element clau. En aquest ‘mentrestant’ ens hem d’entendre, i crec que ens estem entenent i podem arribar a acords. Això sí, l’acord va passar per una ampliació de la seva querella cap a l’alcalde i un regidor: van decidir unilateralment ampliar la querella. D'acord, doncs, anem per aquesta via. Ara, l’interès públic per davant de tot.

Maties Serracant, alcalde de Sabadell, al consistori vallesà. / ANNA MAS

P. Tenint en compte aquesta complexitat de la gestió municipal, ¿ha variat la seva opinió sobre la gestió directa de serveis?

R. No hi ha res que hagi variat sobre això, el que sí que pot haver canviat és com arribem a aquest horitzó. Primer, per la dificultat dels procediments: fa falta crear una empresa pública, és a dir, el procediment és molt més lent. Després, hem de convèncer la gent.

Algunes de les coses que han passat aquests anys donen més base a aquest objectiu. ¿Veieu com de difícil és gestionar un servei privat? ¿Veieu quina és la tendència natural d’un servei privat en mans de grans companyies? Evidentment, no tothom que està en una empresa privada és corrupte, no és que posem tothom al mateix sac. Ara, també és cert que no pressuposa que l’empresa pública funcioni perfectament: és diferent Renfe que Ferrocarrils. Però hi ha empreses públiques que funcionen i hem de basar-nos en això. Fa falta demostrar que la gestió pública és la millor manera de proveir serveis. 

P. Igual que Terrassa ha creat Taigua, ¿vostès podrien crear T-Sabadell, per exemple?

R. Hem de ser conscients que tenim un contracte a molt llarg termini amb l’empresa d’aigua. Hem de veure com gestionem reptes com que ningú es quedi sense subministrament d’aigua amb el fet que tenim un contracte amb l’empresa que ens vincula per decennis.

P. ¿Es plantegen municipalitzar altres serveis a part de l’aigua?

R. Durant aquest mandat ho hem fet amb la grua i la zona blava, en aquest cas incorporant-la a l’empresa municipal Vimusa. Han sigut dues experiències exitoses, tot i que s’hagi generat alguna controvèrsia, i per tant aniríem enfocant-nos cap a això, sabent quin és el temps i quines són les normes en cada cas, sempre en el compliment de la legalitat. 

"Sabadell ha de comptar amb el recolzament de Terrassa per a qualsevol reforma administrativa estratègica"

Maties Serracant

Alcalde de Sabadell

P. A finals de l’any passat, vostè va plantejar la creació d’una àrea metropolitana del Vallès. En la presentació ni es va esmentar Terrassa, soci, a priori, indispensable. ¿És possible portar endavant aquest projecte sense comptar amb el recolzament de l’altra gran ciutat vallesana? L’alcalde Alfredo Vega ens va dir fa poc que no estava gaire per la feina...

R. Hem de comptar amb el recolzament de Terrassa per a qualsevol reforma administrativa estratègica. Per això hem tingut converses amb l’alcalde, per trobar punts d’acord. També entenem que és una decisió estratègica que cal madurar.  Estem segurs que Terrassa està de part d’aquesta reivindicació genèricament; trobarem la manera d’encaixar la seva visió. El discurs general és compartit per tots: dimensió empresarial, econòmica, social, de serveis públics, de medi natural, de cultura, de formació... Els límits de la nostra ciutat no són ideals per a la projecció d’aquest territori a Europa: som una de les concentracions industrials més grans d’Europa. I en alguns àmbits estratègics som líders. 

Si ens mirem en un àmbit barceloní, sumem. Però no ens dissolem. Perquè dissoldre’ns, pensant que som Barcelona... A veure, sí que som Barcelona per a algú que viu a l’altra punta d’Europa, però Barcelona també ha de ser conscient que necessitem un organisme propi de lideratge comarcal per treure la potencialitat d’aquest territori. No és que pensem que podem fer-ho sense Terrassa; creiem que necessitem Terrassa, és obvi, però també pensem que Terrassa està al costat d’aquesta reivindicació i el que falta és aprofundir en com es materialitza.

P. Potser les discrepàncies apareixen al contraposar l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) amb una altra entitat semblant del Vallès, ¿no?

R. Sí... L’AMB té un problema de definició dels seus límits. En el moment en què salta dels límits de Collserola, potser entra en contradicció amb la dimensió real que té la regió. Una cosa és la regió, una altra és l’àrea, i el que no pot ser és que els autobusos, la gestió de l’aigua, la gestió de residus... tot això arribi a Barberà i no arribi a Sabadell.

Tot això hem de passar-ho a discutir des de dins i entrar en un acord amb l’AMB per veure què passa a ser Vallès i què pot ser regió. Quan Rubí diu “jo me’n vaig a l’AMB”, dius “bé, parem un moment, pensem bé i prenguem decisions encertades”. Aquí hi ha una AP-7, una via històrica de connexió, que dibuixa un territori, el Vallès, i una identitat, una morfologia territorial que des de la geografia és molt fàcil de llegir.

P. Parlant de relacions entre administracions, ¿com ha funcionat la interlocució amb la Generalitat?

R. Jo entro com a alcalde el juliol del 2017; sens dubte setembre, octubre, novembre, desembre... és una situació excepcional a nivell democràtic. No entraré jo a criticar el Govern de la Generalitat. Després va venir el 155... Tot i així, aquests últims mesos la relació ha tornat a ser una mica més fluida, però ha costat, sens dubte, perquè els consellers no hi són, són a la presó o a l’exili. Els que hi havia quan jo vaig entrar, els que hi haurien de ser, no hi són. I això ho hem de recordar.

El Govern local ha exigit a la Generalitat tota una sèrie de deutes pendents que tenia amb la ciutat. Hem aconseguit el soterrament, que no estava previst. Tenim acords històricament pendents amb els equipaments. Al barri de Can Llong faltava un institut, una escola, un CAP... i hem posat fil a l’agulla. 

Hem sigut coresponsables, alguns diuen que excessivament, de pagar unes urgències al Taulí de quatre milions d’euros que no estaven previstes i que nosaltres vam decidir pagar perquè teníem els diners, i creiem que és molt important per a Sabadell i per a la comarca. ¿Els quatre milions que ha posat la Generalitat els hauria d’haver posat? Sí. ¿La Generalitat hauria d’haver fet la residència del sud? Sí. I nosaltres li demanem i exigim que ho faci. Però està en un context de limitació de la seva despesa per culpa de l’Estat que nosaltres coneixem.

Maties Serracant, alcalde de Sabadell. / ANNA MAS

P. ¿I amb el Govern de l’Estat? 

R. Hem anat a Madrid a demanar fons europeus i hem aconseguit un fons molt important, vinculat a una estratègia de desenvolupament urbà sostenible: 18 milions, nou d’aquests d’aportació europea. Això sí, quan el senyor Millo va venir a inaugurar la millora d’accessibilitat a l’estació de Renfe, tot i que fos una demanda històrica, no hi vam anar. Amb un Govern que empresona, que el fiscal general demana les penes que demana... no tenim interlocució. La mínima necessària. Diàleg, el mínim necessari per no afectar els interessos de la ciutat, però amb una bel·ligerància claríssima pel que suposa la falta de respecte a la democràcia.

P. Parlem dels presos pels fets del procés. ¿Com va ser la seva visita a Jordi Cuixart i Carme Forcadell?

R. Et quedes una mica tocat per la seva capacitat d’estar tan forts. Per la fermesa en les seves conviccions o per les seves anàlisis de quin és el futur del país i del que haurien de fer els polítics. Per tant, provoquen moltes reflexions i estàs molts dies pensant en allò que et va dir la Carme o el Jordi. És molt estrany entrar a un lloc per veure una persona que està tancada. També és una aproximació a les presons, llocs als quals normalment no entrem. Sobre això el Jordi me’n va parlar molt. Ha pensat molt sobre com haurien de ser les presons. Diuen que aquí hi ha un tracte molt més digne que allà.

P. El mes de desembre passat, el seu Govern va celebrar la condemna a l’exalcalde Bustos

R. Hi ha gent que es presenta i ha estat al Govern de Bustos i per tant hi serà present, tot i que cada vegada menys. Hem de començar a girar full en positiu. Que ja no podem deixar que això sigui el centre, diguem, dels problemes. Per necessitat. L’ombra és allargada. I la lluita contra la corrupció ha de ser una causa constant. Som aquí per evitar que hi hagi gent que, per exemple, es pagui el sopar de campanya amb diners d’una empresa concessionària. 

Quan parlàvem que és molt llaminer allò de l’empresa privada i els seus acords amb l’Administració... és tan llaminer que ha marcat la política d’aquesta ciutat i d’altres ciutats i del país en alguns moments determinats. Hi ha molts diners i per tant hem de tenir mecanismes de control. Hem fet un esforç amb això. Amb les auditories, amb el Codi Ètic. I això ha de ser-hi, ha de formar part de l’ADN de qualsevol persona que vulgui formar part de l’Administració. Hem de dotar-nos de mecanismes de control continus. 

sabadell-corto / periodico

P. En els últims quatre mandats, els sabadellencs van recolzar majoritàriament el PSC. ¿Vostè repetiria la fórmula d’aquest mandat?

R. Encara no sabem quins grups d’esquerra es presentaran; nosaltres creiem en un govern d’esquerres de transformació per a aquesta ciutat. I creiem que som garantia d’això. Fem una valoració positiva de la tasca que hem fet en el municipi, però també sabem que hi ha riscos en el manteniment d’aquest Govern.

L’obra d’aquest Govern no s’ha acabat: tenim més il·lusions que mai. És veritat que entrem en un període electoral en què difícilment podrem explicar algunes coses. Però tenim molts projectes en marxa que començaran ara i s’executaran en els pròxims sis, set, vuit mesos i que són capitals. Confiem en la nostra capacitat d’explicar el que hem fet i de tenir el recolzament de la nostra ciutadania per continuar fent-ho. La gent ha sigut molt crítica perquè el nostre electorat és molt crític, perquè també havíem generat unes expectatives molt altes. Hem d’il·lusionar amb un projecte a 8-10 anys vista. 

Hem estat posant les bases: el pla de mobilitat, el pla del terra no urbanitzable, el pla de vivenda, el pla d’èxit educatiu, el pla estratègic d’acció social... hem fet un munt de planificació estratègica. Jo vinc d’aquest àmbit professional, de planificar; si no planifiques, no pots executar les coses de forma adequada.

P. De cara a les municipals, ¿què li fa més por: el PSC o l’auge de Vox?

R. Òbviament, tots observem aquest auge de l’extrema dreta, però no ha de fer-nos por. La por ens anul·la. Hem de saber quins són els reptes que tenim: el repte és convèncer tothom. Convèncer el que mira des de la por de l’okupa i dir-li: “Aquesta persona que ha okupat és perquè no té cap altra opció". Veurem com podem trobar solucions als problemes que tenim, no actuant des de la por de l’altre, a la diferència, sinó arribant a la gent que potser en algun moment pot creure.

Aquesta ciutat té molts problemes. Encara hi ha gent que va al Rebost Solidari; gent nouvinguda que encara no ha trobat un coixí en què assentar-se. I molta gent que treballa però que no arriba a final de mes. Encara hi ha molta gent que no té un sostre digne, que té problemes amb els subministraments.

Notícies relacionades

A la gent la preocupa tot això. És clar que hi ha gent que okupa per delinquir i no respecta les condicions mínimes, però treballarem per resoldre aquests problemes conjuntament. Un discurs d’esquerres, de classe de vegades. No només l’Administració, també la ciutadania... I, per tant, cridant a fer un discurs inclusiu. Hem d’adonar-nos que tenim un repte com a societat. I adonar-nos que hem de treballar molt més a peu de carrer, molt més amb la gent. I no pensar que des dels despatxos se solucionen les coses. Ho sabem i ho sabíem d’entrada, però hem d’esforçar-nos més.

Més notícies de Sabadell en l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA