La nit blanca d’‘Abril’ posa la cirereta a un altre Sant Jordi triomfal

La festa del suplement literari de Prensa Ibérica reuneix un any més escriptors, editors i polítics al Dry Martini

La nit blanca d’‘Abril’ posa la cirereta a un altre Sant Jordi triomfal

La nit blanca d’‘Abril’ posa la cirereta a un altre Sant Jordi triomfal / Zowy Voeten

4
Es llegeix en minuts
Rafael Tapounet
Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, comèdia i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’obra de Dostoievski no és el primer que li passa pel cap quan rep una invitació per assistir a una festa. Un individu que escrivia coses com "bec per patir més profundament" no sembla el referent més raonable si el que un busca és una estona d’innocent diversió a base de xerrada intranscendent ben lubricada, vostès ja m’entenen. Però aquesta no és una festa qualsevol. Aquesta és la festa que Abril, el suplement literari de Prensa Ibérica, organitza cada any (i ja en van cinc) al Dry Martini per posar la cirereta a la diada de Sant Jordi. I aquí sí que està ben vist citar el bo de Fiódor Mijáilovitx mentre amb una mà se sosté un luxuriós Brandy Alexander i amb l’altra es caça al vol una croqueta de bacallà.

Això de Dostoievski ha sigut cosa d’Álex Sàlmon, el director d’Abril, que aquest any ha decidit que la contrasenya que permet franquejar la porta del Dry Martini i accedir al cobejat sarau llibresc sigui la frase "Nàstenka, jo l’estimo a l’abril", una versió lliure del moment culminant de Les nits blanques, una de les primeres novel·les de l’autor de Crim i càstig. "L’hem elegit perquè és el llibre de moda en les xarxes socials i entre els nous lectors", explica Sàlmon, que exerceix amb la seva proverbial diligència d’amfitrió en aquesta gresca generosament patrocinada per Aena, Codorniu, Planeta, Rakuten Kobo i Vueling.

Un moment de felicitat

Les nits blanques del títol del llibre fan referència a un fenomen natural que té lloc en altes latituds com la de Sant Petersburg entorn del solstici d’estiu, quan la posta de sol és tan tardana, i l’alba, tan d’hora, que amb prou feines hi ha foscor. En la novel·la de Dostoievski, aquest moment màgic i irreal simbolitza una felicitat intensa i efímera. Vist així, no està mal portada la contrasenya. ¿Quina altra cosa ha atret fins a la festa d’Abril aquests centenars de persones que s’amunteguen alegrement a les sales del Dry Martini si no la persecució d’un moment d’intensa felicitat compartida? Bé, potser hi ha qui té raons més prosaiques per ser aquí, però no deixarem que aquests aixafaguitarres ens arruïnin la metàfora.

A l’hora d’obrir les portes, ningú va demostrar estar tan àvid de felicitat com el president de la Generalitat, Salvador Illa, que es va presentar a la festa amb la puntualitat d’un rellotge suís que avança una mica (segons va confessar ell mateix, va arribar abans del previst després d’abreujar un passeig pel centre de la ciutat a causa de la gentada). Després de complir els rigors del photocall, el cap del Govern va ser rebut per Javier Moll i Arantza Sarasola, president i vicepresidenta de Prensa Ibérica, i pel director d’EL PERIÓDICO, Albert Sáez. També formaven part del comitè de benvinguda Ainhoa Moll, directora editorial de Prensa Ibérica; Aitor Moll, conseller delegat de Prensa Ibérica, i Sergi Guillot, director general de Prensa Ibérica.

No van tardar a unir-se als grupets de la sala vip el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Altres representants polítics presents a la festa: Carlos Prieto, delegat del Govern a Catalunya; Albert Dalmau, conseller de Presidència; Sònia Hernández Almodóvar, consellera de Cultura; Xavier Marcé, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona; l’exconsellera i diputada d’ERC Ester Capella; el portaveu del PP al Parlament, Juan Fernández; la presidenta del grup dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach; el portaveu parlamentari dels Comuns, David Cid, i el president del PP català i regidor, Daniel Sirera. N’hi havia encara més.

Un respir merescut

Notícies relacionades

Però això és una festa per celebrar els llibres, així que ningú pot retreure al contingent d’escriptors que mostressin més entusiasme que els polítics a l’hora de les libacions. Al cap i a la fi, els havia tocat a ells bregar durant tot el dia amb la multitud i el pol·len dels plàtans en flor i tenien ben merescut l’accés als acolorits còctels que han donat justa fama a l’establiment que regenta Javier de las Muelas. Allí hi havia Javier Aramburu, que va arribar triomfal com una trompeta de cavalleria després de situar-se entre els més venedors de la jornada. I Lucía Solla Sobral, que tampoc va parar. I Marta Giménez Serrano. I Agnès Marquès, Mikel Santiago, Pilar Eyre, Juan Tallón, Espido Freire, Luis García Montero, Manuel Vilas, Miqui Otero, Gabriela Wiener, Santiago Roncagliolo, Andrea Genovart, Inés Martín Rodrigo, Toni Hill, Desirée de Fez, Ana Garriga i Carmen Urbita, Noelia Ramírez, Begoña Gómez Urzaiz i una llarga llista que allí continuava bevent i fent la xerrada.

I editors, és clar: Núria Cabutí (Penguin Random House), Emili Rosales (Planeta), Idoia Moll (Alba), Juan Cerezo (Tusquets), Luis Solano (Aguilar), Carme Riera Sanfeliu (Alfaguara), Joan Tarrida (Galaxia Gutenberg), Daniel Fernández (president del Gremi d’Editors de Catalunya), Patrici Tixis (president de la Cambra del Llibre de Catalunya)... Tots brindant per l’èxit de la diada i compartint un estrany moment d’alegria compartida. No és una cosa menor. Ja ho va escriure Dostoievski en el final de Les nits blanques. "¡Déu meu! ¡Un moment de felicitat! ¿Que potser és poc fins i tot per a tota una vida humana?". Fins a l’any que ve.