Javier Peña: "El combustible per salvar el planeta és l’esperança"

Em susciten dos tipus de sensacions alhora. D’una banda sento vertigen davant la gravetat i la urgència de la situació. Sobretot perquè ens enfrontem a una situació extremadament greu i sobre la qual encara hi ha molt desconeixement. Però alhora penso que mai havíem tingut tanta maduresa en el desenvolupament de solucions ni mai havíem vist una adopció tan ràpida ni una viabilitat tan clara de la transició ecològica. Això, malgrat tot, em genera certa emoció i entusiasme.

Sentir optimisme enmig del panorama actual sona una mica contradictori.

Sí, és cert, però és l’únic que podem fer ara mateix. Recrear-nos en si anirem cap a un escalfament global de tres o quatre graus de mitjana o en si creuarem certs punts d’inflexió té poca utilitat. Una vegada que entenem que hi ha un penya-segat pel qual no podem permetre’ns caure, l’únic important és pensar què podem fer per evitar la caiguda. Per a això, necessitem focalitzar-nos en tot el que podem guanyar i accelerar tot el que siguem capaços. Si ens passem els pròxims anys lamentant-nos, segurament caurem pel precipici de l’escalfament descontrolat i irreversible.

¿Creu que hi ha raons per tenir optimisme?

Clar. La ciència del clima ens diu que encara tenim moltes opcions per salvar el planeta. Per aconseguir-ho, el focus ha d’estar en l’acció. No podem quedar-nos ancorats en el catastrofisme, el combustible per a l’acció és l’esperança. No es mira de promoure un optimisme passiu i cec, sinó de ser conscients que tenim poder, que les nostres accions compten i que tenim una caixa d’eines que fa una dècada no existia per fer front a problemes en àmbits com l’energia, la indústria, l’agricultura i la ramaderia, la restauració d’ecosistemes, la comprensió del sòl... Això hauria de donar-nos esperança i, sobretot, fer-nos entendre que hi ha moltes coses que podem fer per contribuir a la causa.

¿Estem potser massa enfocats a parlar sobre les males notícies i poc sobre les solucions que podem aplicar?

Exacte. Parlar d’urgència i perills és necessari, però centrar-nos només en el discurs moral s’ha demostrat insuficient. Si volem realment impulsar una transformació hem de canviar la forma en què abordem la discussió. No es pot parlar de mesures ecologistes com un sacrifici, sinó com una manera de crear un món millor. En l’última dècada, el tauler ha canviat i sabem que les mesures més ecologistes també són aquelles que aporten un clar avantatge econòmic, per a la salut, la sobirania o l’estratègia de cada sector i de cada país. Adoptar les solucions s’està convertint en el més lògic.

A Hope! Estamos a tiempo posa el focus en solucions que ja existeixen i en històries d’èxit. ¿Per què va decidir apostar per aquesta estratègia narrativa?

Perquè les històries d’èxit i de viabilitat demostren que parlem de realitats que ja existeixen i que funcionen. Les solucions climàtiques no són una utopia sinó una realitat palpable que ja es plasma en diferents racons del món. Donar veu a aquest exèrcit de pioners que estan canviant el món mobilitza i inspira. No oblidem que totes les grans transformacions de la història s’han construït sobre l’esperança.

Notícies relacionades

"Ser modern és defensar una Espanya unida"

La patronal catalana titlla de "presa de pèl" l’oferta del BBVA

Dilluns comença la cimera del clima del Brasil (COP30). Si pogués llançar un missatge als líders globals, ¿què els diria?

Els recordaria que la ciència diu que la transformació encara és possible i que consisteix, essencialment, en tres coses: electrificar-ho tot amb renovables, restaurar la natura a gran escala i transformar els sistemes agroalimentaris. I en aquests tres fronts ja tenim incentius purament econòmics. Les renovables poden cobrir el 75% del consum energètic global amb avantatge econòmic. L’agricultura regenerativa ja venç la intensiva en productivitat, costos i qualitat. La restauració de paisatges i l’economia circular també s’estan imposant per pura lògica i defensa pròpia.