El Mediterrani es llança a ser far d’èxit econòmic i social

Màlaga és un engranatge més d’un mecanisme conformat per 11 províncies peninsulars i les illes Balears, que comprenen el 42% de la població d’Espanya, 20 milions de persones, i el 40% del seu PIB. Un litoral en el qual s’agrupen les seus d’algunes de les empreses familiars i filials de multinacionals més rellevants d’Espanya. Una dotzena d’aquestes, amb facturacions superiors als mil milions d’euros en negocis molt diversificats.

En aquestes províncies es troben quatre dels cinc aeroports amb més nombre de passatgers i els quatre ports amb més tràfic de mercaderies d’Espanya. Les 12 províncies agrupen, a més, 26 centres universitaris, i múltiples centres de recerca i disseny: des de la IA fins al supercomputador. La suma dels actius del Mediterrani va molt més enllà.

Sobre aquesta indiscutible realitat econòmica i social, Prensa Ibérica impulsa la trobada per segon any després d’una primera edició a València per ressaltar el desenvolupament de l’àrea, amb una visió que traspassa fronteres, integral, vertebradora, que promogui el progrés sostenible, socialment just i influent en projectes amb un impacte en la vida de les persones i el planeta. L’exemplaritat com a primer vector.

Sopar de benvinguda

La cita va començar ahir amb un sopar de benvinguda al Gran Hotel Miramar de Málaga en què va intervenir Enrico Letta, ex primer ministre italià. Prensa Ibérica es va comprometre el 2024 a donar continuïtat a aquesta cita impulsada de la mà de la Fundació La Caixa. Màlaga acollirà en aquesta ocasió diverses taules rodones, ponències i xerrades amb experts de diferents àmbits al Palau de Fires i Congressos amb l’objectiu de desgranar els desafiaments d’aquesta regió: del turisme a la privacitat de les dades, passant pel clima i la intel·ligència artificial.

La trobada reunirà més de mig centenar de líders de tots els àmbits amb l’objectiu d’analitzar i oferir solucions per als desafiaments i oportunitats que afronta el Mediterrani. Entre ells s’han de destacar personalitats com l’ex primer ministre italià Matteo Renzi, el gran historiador del Mediterrani David Abulafia i la filòsofa Carissa Veliz.

També hi participen tres presidents autonòmics (els de Catalunya, Salvador Illa; Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla, i Múrcia, Fernando López Miras) i els alcaldes de Barcelona (Jaume Collboni), Màlaga (Francisco de la Torre) i Palma (Jaime Martínez Llabrés), així com l’alcaldessa de València (María José Catalá) i la de Cartagena (Noelia Arroyo).

Al marge dels representants institucionals, la cita comptarà amb la participació de destacats referents empresarials. Al costat d’aquests, destacarà la participació de líders de l’empresa i les finances espanyoles com el president de la CEOE, Antonio Garamendi; el president de CaixaBank, Tomás Muniesa; el president de Telefónica, Marc Murtra; el president de Moeve, Maarten Westelaar; la presidenta de Redeia, Beatriz Corredor; el director general de la Fundació La Caixa, Josep Maria Coronas, i el conseller delegat d’Endesa, José Bogas, entre altres participants.

Les autonomies del Mediterrani no són alienes als grans canvis globals dels últims temps. Les regles del joc han canviat amb un gir cap al proteccionisme, una fragmentació de les cadenes de subministrament i greus conflictes geopolítics que forcen Europa a augmentar la seva despesa militar. Tot això configura un escenari global volàtil que obliga a repensar les estratègies des del territori.

En aquest context, la franja mediterrània afronta riscos, que poden convertir-se en oportunitat en funció de la gestió que se’n faci. La gran regió mediterrània espanyola ha sigut històricament la més oberta a l’exterior. Aquesta obertura ha suposat una fortalesa en moments de debilitat de la demanda interna, però també la converteix en més vulnerable davant qualsevol xoc extern.

Un dels focus de més risc per al Mediterrani és la pujada d’aranzels als Estats Units. El 2024, el Mediterrani espanyol va exportar béns per prop de 169.000 milions d’euros. D’aquests, gairebé 9.000 milions –el 5,3%– es van destinar al mercat nord-americà. És un percentatge baix si ho comparem amb el 10% d’Alemanya o Itàlia, però superior a la mitjana espanyola (4,7%). Gairebé el 50% de les exportacions espanyoles als EUA procedeixen de províncies mediterrànies, amb Barcelona (20%) i València (8%) al capdavant. Però Castelló és la més exposada: encara que només aporta el 6% del total nacional a aquest mercat, el 10% de les seves pròpies exportacions aniran a parar als EUA.

Malgrat tot, les empreses espanyoles han demostrat en els últims anys una gran capacitat de resiliència davant les successives crisis. I bona mostra d’això és que avui moltes d’aquestes ja estan buscant activament mercats alternatius al nord-americà. L’aposta per una autonomia estratègica més gran i una cohesió més ferma en àmbits com la defensa, l’energia i les tecnologies disruptives pot convertir-se en una palanca per enfortir el projecte europeu.

Aquest nou marc obre una gran oportunitat per al Mediterrani espanyol. La seva posició geoestratègica excel·lent per a la logística i l’exportació, així com la capacitat d’atracció de talent (nacional i internacional, per la seva qualitat de vida), són actius molt importants. Com ho és disposar de quatre ports internacionals (València, Algesires, Barcelona i Tarragona) amb capacitat per connectar infraestructures, comerç i coneixement. A més, el nord de l’Àfrica s’està consolidant com un gran centre de producció industrial per la seva proximitat al mercat europeu, cosa que pot afavorir la localització al nostre país de seus corporatives i centres d’innovació de les empreses globals que allà operen.

A tot això s’hi suma el potencial de la regió en energies renovables, gràcies a la qual cosa el Mediterrani té l’oportunitat no només de liderar la transició energètica, sinó també de millorar la competitivitat de la seva indústria, que també representa una oportunitat per reindustrialitzar Espanya.

Però per aprofitar el potencial de la regió mediterrània, des de la Cambra de Comerç de Barcelona criden a augmentar la productivitat a la vista de les algunes xifres. El 2023, les 12 províncies mediterrànies representaven el 40% del producte interior brut (PIB) nacional, el mateix percentatge que a principis de segle. No obstant, el seu pes poblacional ha crescut notablement, des del 39% de la població espanyola l’any 2000 al 42% el 2023. S’ha passat de 15,7 a 20,3 milions d’habitants.

Aquests 4,5 milions més d’habitants són majoritàriament ciutadans estrangers que han vingut a treballar, però al seu torn han generat activitat econòmica sobretot en la construcció i els serveis, cosa que retroalimenta així el creixement econòmic. Un creixement que, en els últims dos anys, ha contribuït al fet que Espanya sigui un dels països europeus més dinàmics. El 2023, Espanya va créixer el 2,7% davant el 0,4% de l’eurozona, i el 2024, el 3,2% davant el 0,9%.

Per fer front a aquests desafiaments, el fòrum abordarà quatre grans àrees integrals: competitivitat i creixement, l’ideal de competència, el talent com a motor decisiu per créixer i les conseqüències de la transformació digital. Totes aquestes aprofundiran en les degudes sinergies que hi ha als vuit sectors clau al voltant dels quals va pivotar el primer fòrum, celebrat a València l’any passat: energia, aigua, sector immobiliari, turisme, la ciutat del futur, economia blava, persones i xarxes de transport i mobilitat. La tragèdia causada per la dana a la Comunitat Valenciana és l’exemple més significatiu de la urgència de transformar l’espai mediterrani en tots els àmbits.

Aposta per la proximitat

Les sessions del fòrum són el punt culminant d’una sèrie de debats desenvolupats l’últim any, cada un liderat per un diari de Prensa Ibérica, sobre un desafiament que afecta directament el Mediterrani. Com a comú denominador, el grup mediàtic advoca per treballar en i des del territori, apostant per la proximitat. Per buscar solucions globals, primer cal trobar-les des de la proximitat territorial.

Notícies relacionades

La ponència política del PP rebutja posar un cordó sanitari a Vox

"Vaig pagar el que tocava pagar"

Els experts debatran dos dies del futur d’aquesta extensa zona amb diàlegs, taules rodones i ponències. El fòrum és la cristal·lització de la feina de vuit consells d’experts. Cada un impulsat per diferents rotatius del grup. EL PERIÓDICO s’ha responsabilitzat d’Economia blava, Diario de Mallorca ha capitanejat Turisme i canvi climàtic, Diari de Girona s’ha encarregat de Persones, Levante ha fet Mobilitat, La Opinión de Málaga ha planificat Ciutat mediterrània del futur, El Periódico Mediterráneo s’ha ocupat d’Energia i indústria, La Opinión de Murcia s’ha encarregat d’Aigua i Información de Alicante ha fet el fòrum Desafiaments immobiliaris sostenibles.

Prensa Ibérica vol així reafirmar el seu lideratge en una àrea on edita 10 diaris generalistes, EL PERIÓDICO, Diari de Girona, Regió 7 (Manresa), Diario de Mallorca, Diario de Ibiza, Mediterráneo (Castelló), Levante (València), Información (Alacant), La Opinión de Murcia i La Opinión de Málaga; l’esportiu Sport i els setmanaris L’Empordà i Mallorca Zeitung.