Anàlisi d’un any d’alcaldies a la Barcelona metropolitana

A Barcelona, la investidura del juny del 2023 va ser agitada: Xavier Trias comptava ser l’elegit i obrir així una segona etapa al capdavant de la ciutat. Però en un gir que es va conèixer una hora abans de la votació, Collboni va acabar rebent el suport del PP i de Barcelona en Comú. Aquell dia es va convertir en el segon alcalde de la ciutat que aconseguia ser-ho sense guanyar les eleccions, després d’Ada Colau el 2019, quan Manuel Valls li va permetre reeditar el càrrec.

L’altre alcalde que ha irromput al tauler municipal és Albiol, que va tornar a l’alcaldia amb majoria més absoluta (18 regidors de 27) de Badalona, una de les grans ciutats catalanes. El seu primer any, Albiol no ha escatimat en titulars: superarbres de Nadal, polèmiques per l’aterratge local de la ZBE i fins i tot una complexíssima gestió d’un esfondrament mortal.

Notícies relacionades

La patronal catalana titlla de "presa de pèl" l’oferta del BBVA

L’eòlica pitja l’accelerador

També ha sigut any d’alcaldies amb continuïtat de figures polítiques ja consolidades com la d’Antonio Balmón (PSC) a Cornellà de Llobregat, Marta Farrés (PSC) a Sabadell o Jordi Ballart (TxT) a Terrassa. Fins i tot hi ha alcaldies en què el lideratge municipal va ser reprès però per poc temps, tal com li ha passat a Núria Marín (PSC), que acaba de culminar la seva etapa com a alcaldessa de l’Hospitalet per cedir el testimoni a David Quirós (PSC), o com li podria fins i tot passar a Núria Parlon (PSC), anunciada com a futura consellera d’Interior de la Generalitat en cas que Salvador Illa (PSC) acabi presidint el Govern.

Des de les principals accions de govern dels regidors fins a alguna polèmica, aquest reportatge radiografia les claus del primer exercici polític del nou mandat a les grans alcaldies de la Gran Barcelona.