Un bon any per a l’IRPF
Destaca la bona recaptació que s’acosta per la pujada de salaris i el bon funcionament del mercat laboral

D’ aquí un parell de dies iniciem una campanya de l’IRPF que omplirà les arques de les administracions més del que s’havia previst i el convertirà novament en l’impost troncal del nostre model fiscal, ja que representa prop de la meitat del total d’ingressos tributaris. Tres comentaris sobre la campanya.
En primer lloc, destaca la bona recaptació que s’acosta ja que, malgrat la sensible rebaixa per a les rendes inferiors als 21.000 euros, els ingressos globals s’incrementaran per la coincidència de dues dinàmiques que han irromput amb força. D’una banda, la pujada dels salaris, ja sigui per la falta de personal en diversos sectors que ha portat a millores retributives o pels augments generalitzats amb què compensar els efectes de la inflació. Al seu torn, la inflació ha afavorit una rendibilitat de dipòsits més gran i altres productes d’estalvi, amb el conseqüent augment dels ingressos fiscals. I, d’altra banda, el bon funcionament del mercat laboral que, amb gairebé 21 milions d’afiliats a la Seguretat Social, ha aportat un inesperat augment de nous contribuents.
Al seu torn, la inflació ha incentivat una disparitat fiscal encara més gran entre autonomies. L’augment de preus no ha portat el Govern a deflactar les tarifes de l’impost, cosa que sí que han fet algunes comunitats en el seu tram autonòmic, cosa que ha accentuat les diferències en l’IRPF. Això, a l’afegir-se a la gran divergència en impostos com patrimoni o successions, accentua la disfunció del model, ja que no som tant davant un exercici de raonable autonomia fiscal com davant un galimaties insostenible. Les disparitats entre unes comunitats i les altres ni se sustenten en una proposta política diferenciada ni responen a la traça respectiva de cada comunitat, sinó que s’alimenten de la confusió del model de finançament autonòmic, de la falta de transparència i de l’ús partidista del fet impositiu.
DUES XACRES
Finalment, es torna a evidenciar com els nostres ingressos tributaris se sustenten, de manera exagerada, en les contribucions d’assalariats per compte d’altri que, en ocasions, arriben a límits difícilment suportables. Per contra, seguim amb un parell de xacres que afavoreixen aquesta sobrecàrrega fiscal a les rendes mitjanes: l’economia submergida i l’elusió fiscal.
Encara portem una bossa notable d’economia submergida complexa d’erradicar. I tant les grans rendes i patrimonis com les corporacions multinacionals poden recórrer amb excessiva facilitat a l’elusió fiscal per, en el marc de la legalitat, aportar menys del que en justícia els correspondria; un greuge per al cotitzador mitjà i unes pràctiques difícils d’abordar. Així les coses, a pagar i a confiar que l’economia vagi aguantant.
- Cuina ¿Per què mig Espanya està posant vinagre a la paella per fer ous ferrats?
- Requeriment de la UE Hisenda té pendent que milers d’autònoms puguin facturar sense IVA
- Eduardo Mendoza: "Tothom està indignat per alguna cosa, però jo no, vivim formidablement"
- Equipament BCN assumeix 250.000 € per les obres a la Biblioteca García Márquez
- Successos Els Mossos desmantellen una narcofruiteria a Mataró i requisen 57 dosis de cocaïna
- Cura de la gent gran Catalunya necessitarà 80.000 places i 26.000 professionals més per atendre en 10 anys el repte de la dependència
- Temperatures estiuenques Espanya continua registrant nits tropicals en plena tardor: Barcelona, Màlaga i València no baixen dels 20 graus ni a finals d’octubre
- ACTUALITAT BLAUGRANA Sanció d’un partit per a Hansi Flick, que no podrà asseure’s a la banqueta del Bernabéu contra el Reial Madrid
- BARÒMETRE SANITARI Més del 60% dels espanyols amb assegurança privada trien la sanitat pública quan es tracta d’una malaltia greu
- Infraestructures El Govern reactiva el projecte d'allargar la C-32 fins a Lloret de Mar