Orfes del clima

Els números de vegades no donen tota la magnitud d’una catàstrofe, però estem a prop dels 400 milions de persones desplaçades a conseqüència dels efectes del canvi climàtic. La xifra equival a la població de tota la Unió Europea. Un continent sencer en moviment que ha hagut de fugir de les seves llars a conseqüència d’inundacions, huracans, sequeres persistents o terratrèmols sovint, com a Somàlia i l’Afganistan, agreujats per la inestabilitat i la violència. Les estimacions apunten que en els pròxims vint anys el número de desplaçats víctimes de l’escalfament seran mil milions, una de cada 8 persones del planeta. Mentre ens preguntem quina serà la pròxima pandèmia, aquesta és la principal crisi a què hem de fer front amb el mateix sentit d’urgència. El problema és que, per ara, no som conscients del repte tan gran que ens cau al damunt i per descomptat no estem preparats per fer-li front.

¿On van? Després de llargues travessies, alguns d’ells –pocs– els podem veure aquí a prop intentant superar les aigües del Mediterrani, d’altres intenten travessar altres fronteres, i molts acaben desplaçats i sense llar als suburbis de les megaciutats que creixen a ritme vertiginós. D’una o d’una altra manera tots acaben semiesclavitzats, víctimes de la seva vulnerabilitat. Tot i que es diguin refugiats, a diferència dels que són víctimes de guerres que un conveni els empara –tot i que pocs estats el compleixin– a aquests que també han sigut forçats a abandonar les seves terres, casa seva i deixar enrere les seves famílies, probablement per sempre, no hi ha llei que els protegeixi. Només amb voluntat política poden trobar aixopluc en altres països on viure sigui possible. Però en temps on proliferen tota mena de discursos radicals expandint l’odi als que venen de fora, la voluntat política per acollir-los està sota mínims. Víctimes dels efectes de l’escalfament, sense terra, sense llar i sense país en què estar, més que refugiats s’han convertit en orfes del clima.