Les migracions climàtiques es multipliquen

La crisi climàtica està ocasionant dos tipus de moviments migratoris. Els desplaçaments interns sorgeixen com a primera resposta davant l’impacte d’un fenomen meteorològic extrem. En la gran majoria de casos,es tracta de persones que fugen d’una zona catastròfica i es refugien en localitats veïnes, sempre dins de les fronteres del seu país, a la recerca d’un lloc on estar fora de perill. Al Pakistan, per exemple, més de vuit milions de persones van haver d’abandonar les seves llars després d’una inundació extrema registrada el 2022. Aquell mateix any, a les Filipines, un cicló va fer desplaçar més de cinc milions de ciutadans. I a la Xina, gairebé quatre milions de persones van haver de fugir després de l’impacte del tifó Muifa.

La majoria d’aquestes persones desplaçades acaben tornant a casa seva després que el perill hagi passat, tot i que, en molts casos, al tornar es troben amb situacions de pobresa encara més accentuades. Un terç dels desplaçats per calamitats climàtiques, per contra, mai tornen al seu lloc d’origen. En gran part, per por que arribi un altre extrem climàtic similar. O simplement per no voler tornar a un lloc malgirbat i haver de fer front a tots els danys ocasionats.

Fluxos migratoris

Les migracions externes són l’últim recurs per a persones que veuen com les sequeres extremes, la desforestació o l’escassetat d’aigua han coartat completament els seus mitjans de vida i necessiten fugir per continuar sobrevivint. Segons expliquen els experts, aquest fenomen és especialment difícil de quantificar, ja que les migracions sempre són multicausals i rares vegades s’aconsegueix vincular un flux migratori a una sola raó.

"Ningú diu que ha hagut de fugir de la seva llar per la crisi climàtica. La gent fuig de la pobresa, les guerres, la precarietat. Però si preguntes, en el fons veus que la crisi climàtica és en la base de molts d’aquests problemes", comenta l’antropòleg social Miguel Pajares, autor de diversos assajos sobre refugiats climàtics i president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR).

Els tres impulsors

La crisi climàtica està impulsant fluxos migratoris, tant interns com externs, cada vegada grans i més estesos. Segons explica l’ambientòloga Gisela Torrents, els fenòmens meteorològics extrems són una de les principals causes darrere d’aquestes migracions. En aquest cas, assenyala, sabem que la crisi climàtica ha incrementat exponencialment aquests esdeveniments en les últimes dècades. I si continua així, tot apunta que les tempestes, les inundacions i els huracans extrems continuaran augmentant.

Un altre dels motius climàtics darrere de moltes migracions és, justament, l’impacte de la crisi climàtica en els recursos naturals i en els béns essencials. "Les sequeres extremes, la desertificació i la falta de pluges deixen regions senceres sense possibilitat de cultivar aliments o d’obtenir un bé tan bàsic com l’aigua,i això acaba provocant que la gent hagi de migrar", explica Torrents, de l’Observatori DESCA.

L’escassetat de recursos naturals també accentua la pobresa de les poblacions, provoca guerres i provoca onades de violència. Només entre 2020 i 2022, per exemple, es van registrar més de 200 conflictes armats relacionats amb la gestió de l’aigua en diferents regions del món. "Aquesta escalada de violència vinculada a la guerra per recursos naturals també impulsa migracions", afegeix Torrents.

També preocupen les pèrdues i danys causats per l’avenç de la crisi climàtica. Per exemple, per l’augment del nivell del mar. "A les petites illes del Pacífic, com Tuvalu, on resideixen més de 12.000 persones, l’augment del nivell del mar podria provocar la desaparició completa del territori en unes dècades. Tota aquesta gent es veurà obligada a migrar", comenta Torrents. Segons un informe de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), l’augment del nivell del mar podria provocar el desplaçament de més de 400 milions de persones en les pròximes dècades.

Responsabilitat dels rics

L’actual magnitud de les migracions climàtiques, i sobretot la previsió que aquest fenomen podria incrementar en les pròximes dècades, obliga a abordar debats cada vegada més espinosos i complexos. Un dels més importants, segons destaca Alfons Pérez, és "el repartiment de responsabilitats". "Els països rics seguim explotant els recursos del sud global, continuem alimentant una crisi climàtica que els està perjudicant i, després, ens neguem a fer front a les conseqüències de tot això. Per exemple, les migracions que originen en aquestes zones", afirma l’especialista de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG).

Una altra de les arestes més importants d’aquest debat és la dimensió jurídica que té. En aquests moments, amb prou feines existeixen normatives específiques que emparin els drets dels refugiats climàtics. La figura dels desplaçats per desastres naturals està reconeguda en diversos tractats internacional, però cada país gestiona aquest fenomen a la seva manera. Les migracions climàtiques, en canvi, es mantenen en uns llimbs encara més lax. "Les persones que migren per motius climàtics no tenen cap mena de protecció internacional", comenta Beatriz Felipe Pérez, investigadora de la plataforma de dret i justícia ambiental CICrA.

Sense empara jurídica

Notícies relacionades

"No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"

¿Tot continua igual?

Segons la normativa actual, només poden acollir-se al règim de refugiats aquelles persones que, per exemple, estan sent perseguides o que han hagut de fugir de la seva llar per una violació sistemàtica dels drets humans. "Els efectes de la crisi climàtica no encaixen en aquestes definicions, però això no treu que, efectivament, es tracta d’un fenomen que està causant cada vegada més migracions dins i fora de les fronteres dels països", afegeix aquesta especialista.

L’augment de desplaçats i migrants climàtics s’ha convertit en l’elefant a l’habitació en els grans fòrums internacionals sobre polítiques climàtiques. En les cimeres del clima de Sharm al-Sheikh i de Dubai, per exemple, el fenomen de les migracions climàtiques va aparèixer en diverses taules de treball, però ni tan sols així va aconseguir entrar en els acords finals.