Koldo al Far West

A traç gruixut, la biografia de Koldo García (Barakaldo, Biscaia, 1970) s’ajusta bastant a aquest personatge: home dur, lleial a qui li paga i més llest que il·lustrat.

En la seva joventut, García va ser l’encarregat d’imposar ordre al saló, i la comparació no té gaire de metàfora. De porter en locals nocturns a escorta en els temps durs d’ETA. I dues bronques que potser tindrien gràcia en una pel·lícula, cap en la vida real. El 1991, sent vigilant d’una obra, va participar juntament amb altres companys en la pallissa a un veí. L’home s’havia queixat pel llarg tall en una carretera. Es va emportar algunes costelles trencades i els ossos trencats d’una mà. A García li van caure dos anys i quatre mesos de presó menor, però va ser indultat per José María Aznar. El 2010, també va ser condemnat per colpejar un menor el dia de la final del Mundial de futbol de Sud-àfrica. Va ser en un bar de Pamplona, sembla que el nano portava una samarreta en la qual es llegia Independentzia, cosa que no va agradar a un policia nacional de paisà. Aquest el va agafar i el va fer fora del local a empentes. Fora del local, hi va haver un forcejament al qual García es va unir. I fins aquí, el currículum públic d’un tio dur. Digui’s agressiu sense el vernís de pel·lícula.

Lleialtat

Sobre la lleialtat, l’episodi més brillant del personatge ens condueix a la primavera del 2017. Pedro Sánchez s’enfronta a unes primàries a mort. El partit està esquinçat. La plana major i la majoria de les federacions aposten per l’andalusa Susana Díaz, mentre un grapat de díscols i bona part de la militància creuen en el defenestrat Pedro Sánchez. L’equip del candidat tem joc brut i que algun acte vandàlic o robatori acabi anul·lant part dels seus avals. Santos Cerdán, actual secretari d’organització del PSOE, es presenta amb un home corpulent que havia sigut exregidor socialista a Navarra. El tros d’home compleix àmpliament el seu deure. Durant dues nits dorm amb els avals. Pedro Sánchez glossa la seva gesta al seu Manual de resistencia. En aquell moment, també es guanya la confiança de José Luis Ábalos, llavors en el grup de fidels més estret del candidat. Fins aquí, l’anècdota més il·lustrativa del seu sentit de la fidelitat.

Amb Ábalos de secretari d’organització del PSOE i, després, ministre de Transport, García va demostrar que era un home llest. De ser xòfer i escorta de Ferraz va passar a engrossir la llista d’assessors del ministeri. ¿Assessor de què? Doncs ja ho saben, situem-nos al Far West i ho veurem més clar. Ara et cobreixo l’esquena, ara et desembarasso el terreny. I avui n’amenaço un i demà apanyo això altre. De passada, col·loco la meva dona i el meu germà. I, de sobte, arriba un virus, les campanes toquen a difunts i García creu haver descobert la mina d’or. Sí, és llest i, com tants d’altres, és un dels que es llancen a la febre de l’or. O, per ser més precisos, de les mascaretes. L’objecte més buscat en un país on la xifra de mortalitat escalava cada dia.

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Comissió amunt, comissió avall, els comptes familiars de García es comencen a engreixar i el patrimoni ja suma tres ranxos, perdó, tres pisos, a Benidorm. I és clar, al final, el xèrif del lloc s’acaba ensumant que una cosa, potser, no és tan bona com la pinten. Això fa pudor, apunta l’Audiència Nacional, i comença a revisar comptes de marisqueries i amistats perilloses.

García és el personatge que no semblava destinat a convertir-se en protagonista, però, de vegades, les trames prenen vida pròpia i provoquen canvis de guió. Amb la seva imputació, tots els focus s’han bolcat sobre ell, però més rostres queden il·luminats. En un primer tallafoc, el PSOE volia que Ábalos entregués la seva acta de diputat. No ho ha fet, se’n va al Grup Mixt. Hi ha nervis al saló: potser García continua tenint a la mà els avals de Sánchez.