Un 80% de les parelles en teràpia hi van per conflictes amb els fills

La frase és preciosa, però falta a la veritat. Els psicòlegs especialitzats en relacions de parella asseguren que el conflicte és inevitable (i saludable si es gestiona bé) i que la principal font de disputa són els fills. La situació es posa especialment tensa amb la discrepància, quan els progenitors pensen i actuen de manera diferent. Hi ha dos moments extremadament complicats: la primera infància i l’adolescència.

"Els fills posen la parella al límit", explica la sexòloga i terapeuta de parella Núria Jorba. Amb 15 anys d’experiència, l’especialista remarca que vuit de cada deu parelles que van a consulta ho fan motivades per problemes que tenen un mateix origen: els fills. "Potser el seu principal motiu per demanar ajuda professional és un altre. Però en diverses sessions, ens adonem que l’arrel de la qüestió són, efectivament, els fills", afegeix Jorba, que assegura que el remolí de la criança i l’educació és de tanta envergadura que gairebé un 70% de les parelles no sobreviu als cinc anys de l’infant.

Els estudis de Julie i John Gottman, dos reputats psicòlegs nord-americans que han passat tota la seva vida professional estudiant les relacions amoroses, revelen que gairebé el 70% dels conflictes que tenen lloc en una parella són irresolubles. Això no implica sentenciar a mort la relació. "Hem d’aprendre a conviure amb la diferència i el desacord, desenvolupant habilitats de comunicació i negociació", sentencia la psicòloga i terapeuta familiar Laura Morán al seu llibre Perfectamente imperfectos. El secreto para que tu relación de pareja funcione.

La sexòloga Jorba explica que molts dels conflictes relacionats amb els fills apareixen perquè, lamentablement, se segueix idealitzant la maternitat i la paternitat. "Però quan el nadó arriba a casa res és com havíem pensat", reflexiona. Una de les solucions passa, segons la seva opinió, per parlar de ser pares molt abans de ser-ho. "La filosofia de vida d’una parella inclou els valors de cada un i la seva manera de viure. Però això no surt a la llum fins que no tenim fills. Cal parlar molt abans sobre el canvi de vida que suposarà tenir descendència, inclosa la distribució de tasques a casa, i la forma que tindrem d’educar i els valors que volem transmetre", conclou.

Mòbil, notes i sortides

El psicòleg i psicoterapeuta Máximo Peña afegeix que hi ha dos moments clau que posen a prova la fortalesa d’una parella: els dos primers anys de vida del nadó i l’adolescència, on aspectes com l’ús del mòbil, el rendiment acadèmic o les sortides nocturnes amb els amics poden provocar autèntiques guerres a casa, no només amb el fill sinó entre els seus progenitors, ja que cada un té un punt de vista propi i una manera d’actuar.

"Una parella són dues persones, cada una amb la seva biografia i la seva història d’aprenentatge. Ens enamorem per química, però després hi ha la compatibilitat. Amb el pas del temps et pots adonar que no eres tan compatible com pensaves. En tot cas, no s’ha de tenir por del conflicte. Les disputes en la parella són inevitables. El que s’ha de treballar és la comunicació. Cal saber parlar i saber escoltar. I, sobretot, revisar les expectatives sobre l’educació dels fills", remarca Peña, membre de l’Institut Europeu de Salut Mental Perinatal i autor de l’assaig Paternidad aquí y ahora.

"És impossible estar d’acord en tot. Una vegada que apareix el conflicte, cal abordar-lo. Si és possible, sense que el fill hi sigui present", insisteix la sexòloga Jorba. ¿Com s’aborda un conflicte? "Amb capacitat de negociació, cedint i renunciant", argumenta.

"Algun dels dos sempre ha de cedir. Algunes vegades et tocarà a tu, i altres, a la teva parella. Però això no és una competició. La decisió ha de prendre’s posant com a protagonista el nostre fill, sense buscar recriminar res ni demostrar que en sabem més", aclareix la divulgadora sobre criança Sara Noguera al seu llibre, titulat, precisament Ser madre es fácil cuando no tienes hijos.

Imposició masculina

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

En algunes ocasions, la bretxa de gènere i el masclisme latent fa que els homes comuniquin amb més imposició. En el cas de les parelles heterosexuals, de vegades els rols fan que sigui la dona la que s’encarregui més de les coses, però sigui l’home el que decideix més. "A nosaltres encara ens costa empoderar-nos en la comunicació i no ens posicionem prou", acaba Núria Jorba.

Tenir una actitud més autoritària en la parella no ve determinat per l’ambient familiar que un hagi viscut en la seva infància i joventut. "Davant una mateixa situació, podem reaccionar de manera diferent. Hi ha persones els pares de les quals van ser autoritaris i reprodueixen aquesta manera d’educar. No obstant, n’hi ha altres que se’n van al costat contrari", respon Peña. "Creure que l’home té sempre l’última paraula té un nom: masclisme", afegeix l’expert, que assumeix que, en l’actualitat, el masclisme està "ferit, però no vençut".