"Hi ha plaer més enllà del coit, cal disfrutar del camí"

La societat i, per tant, els afectats han normalitzat que, a partir d’una certa edat, s’utilitzin ulleres per veure de prop, audiòfon o bastó. Però està poc interioritzat que la vellesa i els canvis en les hormones, els òrgans o els músculs afectin les relacions sexuals –la seva quantitat, qualitat i durada–, alhora que continuen el tabú i el rebuig social entorn del sexe sènior. Tot això provoca que les relacions sexuals en la vellesa "siguin més complicades", segons els sexòlegs, però no que hagin de desaparèixer.

La dificultat rau, d’una banda, que l’estereotip social marca que les relacions han de ser coitcentristes però, amb l’envelliment, "la resposta sexual és més lenta i pausada", segons explica Roberto Sanz, sexòleg de la Fundació Sexpol. En els homes, es dona una pèrdua gradual de l’erecció, i en les dones, menys excitació i més sequedat genital. Els dos processos poden provocar que moltes persones o parelles "es frustrin o s’enfadin", cosa que al seu torn empitjora la situació i, al final del procés, "tiren la tovallola i diuen, ‘amb el sexe, fins aquí he arribat’".

A tot això s’hi uneix el rebuig social cap al sexe en la vellesa. "La societat no concep que les persones grans siguin sexualment actives i molta gent ho assumeix i deixa de tenir relacions". En aquest còctel també interfereixen els estereotips clàssics de bellesa que influeixen en l’atracció i que estan molt allunyats dels cabells blancs, la calvície, la flaccidesa o les arrugues. Per no parlar de les malalties que poden aparèixer a partir de certa edat.

Més temps i llibertat

"És un procés multifactorial en què només hi ha un element bo: quan els fills abandonen la llar i els dos membres de la parella es jubilen, es disposa de molta més llibertat i de molt més temps per dedicar-lo al sexe", segons el docent de la Fundació Sexpol.

A més, el desig sexual fisiològicament no desapareix. Aquí apareix, doncs, un altre element positiu, tot i que també és cert que disminueix si ja no s’estableix tanta atracció cap a la parella o per la dificultat de portar a terme un coit o tenir un orgasme.

A tot això s’hi uneix que, mèdicament, no hi ha solucions definitives. Per a les dones hi ha lubricants que milloren la sequedat, però "no hi ha cap medicació que funcioni cent per cent davant la pèrdua de libido", explica Núria Jorba, sexòloga i terapeuta de parelles. I, en els homes, la viagra o medicaments similars funcionen quan "el motor sexual ja s’ha engegat, quan s’ha despertat el desig: per exemple, si estàs a 10 per hora, et posa a 70, millora la duresa i qualitat de l’erecció. El problema és que ens venen parelles a teràpia perquè no els funciona i es bloquegen, que els provoca més ansietat i és igual que prenguin més o menys viagra", indica l’especialista.

Al seu torn, el sexòleg de la Fundació Sexpol explica que es tracta d’una medicació que ha de ser receptada pel metge però, com que interactua amb altres fàrmacs i en la vellesa és habitual estar polimedicat, "el normal és que el doctor no ho recepti o ho faci en dosi molt baixes".

Segona vida sexual

Tanmateix, com que "la sexualitat és molt més àmplia que el coit i l’important és disfrutar del camí i no només del final –explica Félix López Sánchez, autor de La sexualidad y el amor después de los 50 y más– moltes persones en la maduresa tenen relacions sexuals agradables".

Amb la parella de tota la vida o amb noves parelles, com posa de manifest que els divorcis sèniors han augmentat gairebé un 40% des del 2013. El motiu fonamental de les separacions no és la recerca de noves parelles sexuals, però sí hi ha qui aspira a una tenir una espècie de segona vida sexual, una vegada els fills s’han independitzat o arriba a la jubilació, segons els especialistes.

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

La clau, segons expliquen i recomanen els sexòlegs en les consultes, és adaptar-se als canvis del cos i les capacitats de cada un. "L’orgasme no sempre és necessari i no passa res si no s’hi arriba sempre. Però, mentrestant, cal disfrutar-ho, mantenir l’afectivitat, la intimitat, les carícies i el pell amb pell. Mantenir la vida sexual el màxim d’activa que es pugui", aconsella Sanz.

"Els afectes com el desig, l’atracció, l’enamorament, més el suport, l’amistat i la generositat, tots ells són vius en la vellesa i ajuden a mantenir les relacions sexuals", afegeix el catedràtic López Sánchez. "Les carícies i la part eròtica, ben portada, poden fer que les parelles grans fins i tot connectin millor", acaba dient al seu torn Núria Jorba. n