El taló d’Aquil·les de Puigdemont

S orprèn que Carles Puigdemont, que ha mostrat certa astúcia des que va fugir a Waterloo –la suficient per fer anar de bòlit la justícia espanyola– hagi acabat enfangat al fangar de reunions secretes amb personatges i personatgets pròxims a Vladímir Putin. Ell, que va fer d’Europa la seva trinxera jurídica, s’ha posat en un embolic que l’ha deixat com un empestat polític en les institucions europees. ¿A qui se li acut entrevistar-se al Palau de la Generalitat, el 24 i 25 d’octubre del 2017, dos dies abans de la declaració d’independència, amb Sergei Motin, que deia ser un exgeneral rus, i amb Nikolai Sadovnikov, que es presentava com a emissari del Kremlin? ¿A qui se li acut, quan Barcelona, aquells dies, era la ciutat d’Europa amb més espies per metre quadrat? Només se li podia acudir a un polític tan inexpert com insensat. Capaç de posar-se al capdavant de la manifestació, però incapaç d’adonar-se del que estava en joc. A Catalunya, però també a Espanya i a Europa.

El que es va discutir en aquella trobada i en altres que van tenir persones pròximes a ell amb emissaris russos, caldrà veure-ho. Poc se sap, i el que se sap és més propi d’una pel·lícula com Anacleto agent secret que d’una novel·la d’Ian Fleming. De tal manera que el jutge Joaquín Aguirre, desitjós d’imputar-lo per traïció, ha hagut d’allargar una altra vegada la instrucció.

No obstant, les trobades van existir, van ser secretes, i els de Puigdemont van comprometre seriosament la Generalitat. Fins al punt que el Parlament Europeu ha demanat, per aclaparadora majoria, que Espanya els investigui. Es van produir quan el president rus encara no havia envaït Ucraïna, però ja havia annexionat Crimea i apareixia com una amenaça per a Europa. Ximplejar amb l’entorn de Putin era el pitjor que podia fer un polític que aspirava a fer-se un lloc a Brussel·les.

Contactes exòtics

N’hi va haver més. Contactes exòtics que van quedar gravats al mòbil de Víctor Terradellas, un altre independentista pròxim a Puigdemont. Amb propostes surrealistes de 10.000 soldats i del pagament del deute, quan Catalunya se separés d’Espanya. Les propostes no tenen fonament, però les trobades van existir. Mai han sigut desmentides.

Quan Puigdemont ja estava a Waterloo, Josep Lluís Alay, la seva mà dreta, es va veure amb Ievgueni Primakov, un periodista vinculat al Kremlin, i amb Andrei Bezrukov, exespia del FSB (intel·ligència russa). El mateix Puigdemont va concedir una llarga entrevista a la cadena russa RT, una autèntica màquina de desestabilització de les democràcies occidentals. Pitjor, impossible.

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Els que no entenen la decisió del Parlament Europeu contrària a l’independentisme català han de recordar aquestes fosques trobades que semblen tretes d’una pel·lícula de James Bond.

Uns personatges que, potser, no donen per a una instrucció judicial, però que posen els pèls de punta. Afegits a les recomanacions favorables a Putin que li va fer el seu advocat, el misteriós Gonzalo Boye, constitueixen el taló d’Aquil·les de Puigdemont a Europa.