"Europa ha d’estar preparada per a unatornada de Trump"

Ucraïna i la ingerència russa han sigut els temes estrella de la sessió plenària que s’ha celebrat a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg aquesta última setmana. En aquests dos assumptes, els debats han generat una gran unanimitat entre els diputats; s’han valorat de manera molt positiva l’aprovació del paquet d’ajuda per part del Consell Europeu i s’han instat els estats membre a investigar possibles vincles entre partits europeus i agents del Kremlin. David McAllister, al capdavant de la comissió d’Exteriors en una institució que sembla anar sempre dos passos per davant respecte a la resta de la Unió Europea (UE), commina en aquesta entrevista concedida a EL PERIÓDICO els governs de la UE a reforçar la defensa comuna i a preparar-se per a un possible nou mandat del republicà Donald Trump als Estats Units.

¿Com valora els resultats de la cimera extraordinària de Brussel·les?

Dono la benvinguda a la solució que va trobar el Consell Europeu en la qüestió del fons per a Ucraïna. Hauria sigut millor un acord abans de Nadal, perquè el temps és important. Però a causa d’Hongria no ho vam aconseguir llavors. Durant la cimera, es va arribar ràpidament a un pacte per les activitats diplomàtiques a la rebotiga realitzades prèviament i el primer ministre d’Hongria es va adonar que estava totalment aïllat. Va ser també de gran ajuda que els estats membre deixessin clar a Viktor Orbán que, si seguia bloquejant la situació, els 26 països restants avançarien sense ell. Això el va deixar sense potencial per fer xantatge a la UE.

¿Creu que en el futur s’hauria de considerar retirar Orbán el seu dret de vot?

És una decisió molt dura. Ha de ser l’última opció i es necessita tenir una base legal sòlida. Però referent als fonaments, és a dir la democràcia, l’Estat de dret, la llibertat de premsa, els drets humans, han de ser garantits per cadascun dels estats membre. I quan es tracta de política exterior i de seguretat, hem d’estar units. Jo crec que en el pròxim mandat podem ampliar el ventall de temes que seran decidits per una majoria qualificada.

Als Estats Units, el president Joe Biden té grans dificultats per poder aprovar el seu paquet d’ajuda financera a Ucraïna.

¿Europa està disposada a augmentar el seu suport si Trump guanya les eleccions?

El suport de la Unió Europea a Ucraïna en els dos últims anys ha sigut impressionant: 82.000 milions, a més de l’ajuda militar. Amb el fons per a Ucraïna, tenim els mitjans per ajudar el país de manera flexible entre l’any 2024 i el 2027. Li garanteix a Kíiv predictibilitat. Als Estats Units, el suport a Ucraïna encara està bloquejat, i instem el Congrés a acabar amb aquest debat perquè Kíiv depèn del suport nord-americà també. El que passi després del novembre vinent arran de les presidencials és una incògnita; seran els nord-americans els que decideixin. Hem d’estar preparats per a una segona Administració Joe Biden o per a una tornada de Donald Trump.

¿Hi ha un pla b?

No parlem en públic d’això, perquè és com si avancéssim el resultat de les eleccions. El que aconsello és, més enllà del president, establir canals amb diputats demòcrates i republicans que vulguin reforçar les relacions transatlàntiques. Els hem d’explicar que el resultat d’aquesta guerra tindrà un impacte global, perquè podria enviar el missatge als autòcrates que es poden modificar fronteres per la força.

¿Què pensa de la confiscació de propietats russes congelades per pagar reparacions de guerra?

El Parlament Europeu és clar en això. Aquests diners s’han de fer servir per reconstruir Ucraïna, amb una base legal sòlida. Hi ha arguments legals vàlids que fan que això sigui possible.

¿No existeix el risc de generar inseguretat jurídica a la UE?

Aquesta guerra d’agressió és il·legal, brutal, violenta. És una ruptura dels principis més essencials. Per aquesta raó, una resposta així és adequada. Aquells que es beneficien del sistema rus han de pagar.

¿Què han de fer els països on s’han detectat ingerències?

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Totes les acusacions d’interferència russa s’han de prendre molt seriosament i s’han d’investigar, incloses les activitats del Kremlin a Catalunya. Jo vaig viure a Alemanya Occidental en els 70 i els 80, i això no és nou. Els russos i la Stasi [serveis secrets d’Alemanya Oriental NDR] sempre estaven intentant desestabilitzar Alemanya Occidental, crear polarització. El més important davant Vladímir Putin és mantenir-se units, i per això demana als europeus que recolzin un 13è paquet de sancions. Hi ha sectors que hem identificat, com l’acer, on hi ha marge d’actuació. També s’ha de frenar la possibilitat d’evadir sancions a través de l’Àsia Central, en particular impedir a Rússia l’adquisició de components d’alta tecnologia amb ús militar. I també en gas liquat, sobre les importacions del qual l’Europarlament ha demanat una prohibició total.

Moltes veus diuen que Ucraïna hauria d’acceptar una partició de facto del país...

La llei internacional és molt clara. La integritat territorial d’Ucraïna ha de ser restaurada a les seves fronteres del 2014. Hem de recolzar Ucraïna mentre sigui necessari. Kíiv ha d’imposar-se i és la seva decisió determinar quan és el moment.