Les màfies de la immigració es camuflen a Mauritània entre milers de cayucos

Una línia invisible, no dibuixada a la sorra i encara menys a l’aigua, separa Mauritània del territori sahrauí. Col·loquialment l’anomenen paral·lel 20-47. Per sobre seu ja hi ha desert i mar controlats pel Marroc. En un altre món, fa decennis, les llanxes de pesca artesanal del cap Blanc es movien al nord i al sud seguint els peixos sense grans formalitats territorials. Avui els pescadors i els gendarmes se saben el paral·lel, i se l’han après els senyors de la immigració il·legal. Aquesta ratlla imaginària és una línia de sortida de la ruta a les Canàries.

"Freqüentment, les màfies embarquen els seus passatgers mar endins, per sobre del 20-47 per quedar fora del nostre abast", relata un oficial de la Guàrdia Civil enviat a aquell extrem occidental de l’Àfrica. La facilitat per violar els límits territorials de Mauritània és un paràmetre més de la tasca de 34 guàrdies civils i 16 policies nacionals desplegats 2.200 quilòmetres al sud de Cadis.

Patrulles conjuntes

La cooperació policial està activa des del maig del 2006. Es tracta de reforçar les capacitats de la gendarmeria i la policia mauritanes, actuar en patrulles conjuntes, ajudar en les investigacions mirant d’evitar que els cayucos es llancin a la perillosa –tantes vegades letal– ruta atlàntica.

Els agents espanyols treballen on s’originen les travessies que engrosseixen l’actual crisi migratòria. Només el gener –com dimarts passat el senador canari Pedro Sanginés li va recordar al ministre d’Inclusió, Ángel Víctor Torres, també canari– han arribat a les platges i molls de les illes més de 7.000 migrants, tants com en van arribar entre el gener i el juny de l’any passat, en el que era pròleg de l’actual crisi.

Totes les magnituds del fenomen fan pinta de créixer. S’ha fet popular el càlcul que a Mauritània 300.000 migrants esperen l’oportunitat de poder saltar a Europa. És la xifra que pesa sobre els preparatius per a la visita que avui fan a Mauritània el president del Govern, Pedro Sánchez, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Guàrdies civils i policies nacionals operen sempre com a acompanyament de gendarmes i policies mauritans a Nouâdhibou i a Nouakchott, principals ports pesquers del país.

Interior ha aportat dues patrulleres d’altura de la Guàrdia Civil, vehicles 4x4, quads, un helicòpter i, de vegades, un avió de vigilància que en quatre hores revisa la llarga costa del país... No obstant, investigar les xarxes de tràfic de persones continua sent complicat.

Cada inici de dia es posa en marxa un eixam de llanxes per a la pesca tradicional, als rics bancs que envolten el cap Blanc. La Guàrdia Civil té comptades 4.700 embarcacions amarrades als molls de Nouâdhibou. Són més de 30.000 les persones que les aborden i manegen. Entre aquest tropell es camuflen els cayucos amb pilots que aquell matí no aniran a pescar, sinó que buscaran, oceà amunt, El Hierro o Fuerteventura.

En aquesta agitació dissimulen els "cayucos taxi". Una llanxa pesquera parteix amb la seva tripulació a bord, només que no és tripulació, sinó passatge. El cayuco avança mar endins unes 20 milles. Allí l’espera el cayuco d’emigració i a dintre seu, per una comissió, transvasen la seva càrrega humana i els pertrets.

"Juguem al gat i a la rata", assenyala una font de la Guàrdia Civil de la zona. En el negoci de la immigració il·legal, uns migrants n’exploten d’altres, i les màfies que operen a Mauritània despleguen els seus trucs per eludir unes patrulles conjuntes que no tenen precedents: cap altre país receptor d’emigrants irregulars té acords per destacar policies propis en territori d’un país emissor. Ara l’acord amb Mauritània és clau: el 83% dels cayucos que estan arribant a les Canàries aquest hivern estan sortint des de Nouâdhibou o des de Nouakchott.

Al llarg del 2023, les patrulles conjuntes van detenir 7.000 migrants i van interceptar 75 embarcacions. Els caps dels clans són estrangers esmunyedissos, senegalesos que, rics sense ostentacions, van i venen a la ciutat i que recluten per a la lleva de viatgers col·laboradors de nacionalitats diverses.

300.000 a l’espera

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

El PP va recordar ahir al ministre Marlaska al Senat les 300.000 persones, sobretot homes subsaharians, a l’espera en territori maurità. El càlcul, en qualsevol cas, només és una aproximació de l’ONU: no hi ha estadístiques ni un cens real de persones estrangeres a Mauritània

El 2022, el Govern maurità va fer un intent de regularització de la massa d’estrangers, i van ser 145.000 els inscrits. Però és que, per la seva pròpia naturalesa, la gent que planeja emigrar irregularment no és precisament partidària d’inscriure’s en censos.