Uns Gaudí amb dues pel·lícules favorites i molts tapats

En una edició en la qual han augmentat les pel·lícules no només de producció catalana, sinó parlades en català, els Premis Gaudí semblen polaritzar-se entorn de dos títols, almenys si creiem que les màximes favorites són sempre les que tenen més nominacions, tot i que de sorpreses n’hi ha hagut en els Gaudí, els Goya o els Oscars.

Aquests dos títols són Creatura i Saben aquell, films d’Elena Martín i David Verdaguer que presenten situacions, tipologies, gèneres i tractaments diferents: el viatge introspectiu d’una dona per reconciliar-se amb el seu propi cos i una biografia en clarobscur del còmic Eugenio. Creatura té 15 nominacions i Saben aquell en té 13. Totes dues són nominades en les principals categories –pel·lícula, direcció, guió original o adaptat– i es reparteixen candidatura en les categories tècniques i interpretació.

Sembla difícil que, atès el prestigi obtingut en festivals per Martín i l’èxit comercial del film de Trueba, aquestes dues propostes no acaparin els guardons principals, però la sensació és que les altres dues nominades a millor pel·lícula, Els encantats i La imatge permanent, no jugaran el paper de simples outsiders tot i que només tinguin, a més d’aquesta nominació, un parell més cada una.

Màxima nord-americana

Això quant als films en llengua catalana, perquè sembla més difícil dilucidar quina pot ser la guanyadora en la categoria de millor pel·lícula no parlada en català: Un amor, 20 000 especies de abejas, Upon entry (La llegada) i El maestro que prometió el mar. I respecte a les interpretacions, si ens atenim a una màxima nord-americana, aquella que diu que gairebé sempre que un actor encarna un personatge real, turmentat o fosc, acaba emportant-se l’Oscar, David Verdaguer seria el principal favorit per la seva composició d’Eugenio. El mateix podríem dir de Laia Costa per Un amor i, tot i que s’ha imposat la diversitat, l’actriu podria haver sigut nominada també pel seu film Els encantats.

Pot ser que per la seva qualitat de cineasta barceloní i per la repercussió que ha aconseguit La societat de la neu, la cinta de J. A. Bayona estigui en la primera posició de la graella de sortida quant a les pel·lícules europees. Pel que es refereix al cine d’animació, no m’atreviria a posar la mà al foc: Robot dreams –també nominada a l’Oscar com el film de Bayona– i Dispararon al pianista apareixen en una dura pugna que segur que es repetirà en els Goya.

En l’apartat de direcció, el normal, tot i que no sempre l’obtingut, és que coincidís el premi amb el Gaudí a la millor pel·lícula, però l’elecció d’Agustí Villaronga, finat poc després d’acabar Loli Tormenta, ens situa en un terreny nou, el de l’homenatge pòstum que podria, és només una suposició, deixar sense guardó Martín, Coixet i Trueba. La paritat es compleix al peu de la lletra: quatre dones i quatre homes –en realitat cinc, ja que Upon entry té direcció compartida– aspiren als premis de direcció i direcció novella.

Quant al Premi d’Honor, excel·lent ha sigut la idea de considerar l’obra d’una de les nostres directores pioneres, Rosa Vergés, algú que va començar de zero en la professió –primer script, després ajudant de direcció a La plaça del diamant i Angoixa– i directora lliure de tota cotilla amb comèdies tan modernes com Boom boom (1990) i Souvenir (1994), i films infantils en els quals es tracta els nens com a públic adult, Tic Tac (1997).

Tolerància zero

Notícies relacionades

"No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"

¿Tot continua igual?

En la gala es parlarà sens dubte del cas del cineasta Carlos Vermut arran de l’article en el qual tres dones, totes elles dins de l’àmbit cinematogràfic tot i que en diferents parcel·les, han exposat les agressions sexuals a què, segons les seves confessions, van ser sotmeses pel director de Magical girl. L’Acadèmia del Cinema Català va ser una de les primeres a posicionar-se davant la situació. "L’Acadèmia del Cinema Català expressa tot el seu suport a les víctimes i posa a la seva disposició, i a qui estigui patint situacions similars, el seu Servei d’atenció, gratuït i confidencial, a càrrec de professionals especialitzats. A més, en la seva política de tolerància 0 amb les violències masclistes, ha comunicat al cineasta Carlos Vermut que ha iniciat un procediment en relació amb la seva participació com a tutor en el projecte Residència de Guions, un laboratori de desenvolupament de llargmetratges de ficció", va ser la resposta immediata de l’acadèmia catalana a l’aparèixer la notícia.

Es van afegir després al suport Cima, el Festival de Sant Sebastià i l’Acadèmia de Cine espanyola. Vermut –que és coguionista d’una de les pel·lícules nominades, La imatge permanent– ja ha sigut revelat de la seva tutoria en l’esmentada residència de guions.