Vergonya laboral al Camp Nou

El Barça va encarregar la reforma del seu estadi a la constructora turca Limak, en una decisió sorprenent, ja que aquesta era una empresa completament desconeguda al nostre país. En la seva estrena, els turcs han tardat poc a recórrer a les tradicionals piràmides de subcontractació, traslladant l’execució de l’obra a desenes de pimes. Una pràctica que facilita augmentar els marges a costa de degradar les relacions laborals. A l’espera dels dictàmens de les autoritats, podem extreure algunes conclusions d’aquest episodi.

Així, davant la creixent complexitat de l’activitat econòmica, és cada vegada més imperiosa la necessitat d’una bona regulació i inspecció. En aquest sentit, s’espera traslladar al nostre ordenament la directiva comunitària per a unes condicions laborals transparents, pendent d’aplicació des de l’agost del 2022. Una iniciativa europea per evitar la indefensió de l’empleat en casos com el que ens ocupa.

Al seu torn, pràctiques com les denunciades perjudiquen molt la imatge d’un empresariat que, majoritàriament, desenvolupa dignament les seves responsabilitats. No obstant, tendeix a callar massa davant pràctiques abusives d’uns quants que deterioren la imatge de tots. Sovint, critica justament les administracions per la seva innecessària o excessiva regulació, però també hauria d’alçar la veu contra les pràctiques amorals d’altres empreses. Una falta d’ètica que es multiplica quan grans corporacions, com pot ser el cas de Limak o d’altres per tots conegudes, recorren a pràctiques abusives i simultàniament, sovint junt amb prestigioses escoles de negoci, dissenyen polítiques de suposada responsabilitat social amb les quals dissimular la seva veritable personalitat.

El Barça pot argumentar que la responsabilitat legal recau sobre Limak. I és cert, però per sobre de l’estricta legalitat, no es pot renunciar a l’ètica, de manera que resulta molt lamentable que el club, coneixedor del que passa al seu estadi, continuï mirant cap a una altra banda. A més, l’entitat es prea de ser més que un club de futbol, per considerar-se com una de les referències troncals de la personalitat catalana des de fa més d’un segle.

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

El dubte raonable és si aquest caos laboral es dona tan sols en la remodelació del Camp Nou. Lamentablement, no estem davant una excepció turca. Per això, la magnitud i transcendència del que passa a l’estadi culer hauria de servir per acabar radicalment amb aquests fets. Una societat decent no es pot quedar tan tranquil·la i tampoc pot esperar que siguin els mitjans més compromesos els que es llancin a destapar-los.

Tot això porta a felicitar encara més EL PERIÓDICO per esbrinar i denunciar unes pràctiques pròpies d’uns temps que crèiem superats. Malgrat la mesquineria dels fets, em quedo amb el grat que el bon periodisme continua tenint tot el seu sentit. Especialment, si aspirem a aquesta societat decent.