La por de governar

La por de governar

FERRAN NADEU

1
Es llegeix en minuts
Jordi Mercader
Jordi Mercader

Periodista.

ver +

El president de la Generalitat va canviar el seu Govern per governar millor, això va dir. No obstant, no sembla que els retocs li hagin insuflat Pere Aragonès prou confiança per prendre decisions complexes. La restricció general en el subministrament d’aigua ho és, de totes maneres, el seu ajornament no es pot atribuir a la debilitat parlamentària d’aquest Govern sinó a la por atroç que demostra a assumir responsabilitats impopulars. Ploure, plourà, tot i que ningú pugui precisar ni quan ni quant, ni depengui de les pregàries dels polítics. El que sí que pot fer l’Executiu és declarar el màxim nivell d’emergència i, si la climatologia ajuda, aixecar les mesures més dràstiques l’endemà.

Notícies relacionades

En aquesta incertesa, s’ha revelat que un altíssim percentatge del cabal d’aigua potable es perd a causa del pèssim manteniment dels conductes i s’ha demostrat que no s’ha avançat en la sensibilització de la societat i l’escola davant l’exigència d’una utilització intel·ligent de l’aigua. No hi ha prou temps per construir noves dessalinitzadores o plantejar-se transvasaments per combatre el greu episodi actual. Així que fa mesos que el Govern de Pere Aragonès posa pedaços per afrontar la situació, deixant sempre per més endavant el que pugui incomodar seriosament el cens electoral i la indústria turística.

La parsimònia governamental contrasta amb la benintencionada alarma que propaga diàriament la televisió pública, monitoritzant els pantans de les conques internes perquè l’audiència tingui consciència de l’alt risc que sotja Catalunya. No obstant, el Govern es manté fidel a la creença ancestral que, al final, en algun moment, sempre plou. Serà perquè, amb tants anys somiant amb la república, se’ls ha oblidat la responsabilitat de governar. A aquest pas, Aragonès no en tindrà prou amb un viceconseller xerraire i ocurrent per generar confiança en el seu Govern, de resultar la seva passivitat a declarar l’emergència més estricta l’avantsala del desastre.