Ofensiva contra els multireincidents

Amb l’objectiu d’augmentar la capacitat de dissuadir els lladres multireincidents, a finals d’agost del 2022 va entrar en vigor una reforma del Codi Penal perquè els autors de furts lleus, amb tres condemnes fermes per delictes inferiors a 400 euros, puguin ser sancionats amb penes de presó d’entre sis i divuit mesos. La mesura està pensada per a aquells delinqüents que anaven acumulant antecedents sense trepitjar la presó, ja que al tractar-se de furts es resolien únicament amb una multa. D’aquesta manera el seu modus vivendi passava per reincidir en el delicte.

Els cossos i forces de seguretat van detectar aquest fenomen del delinqüent reincident, molt associat a assalts a turistes. Sent Barcelona una de les ciutats europees amb més visitants la situació va arribar a provocar que els Mossos d’Esquadra creessin un dispositiu específic, el "pla Tremall", per combatre aquests lladregots. Al costat d’ells es van prendre altres mesures com una unitat per combatre la presència de rellotgers, lladres que s’emporten per la força rellotges de luxe.

Durant els primers sis mesos del 2023 a Barcelona els agents dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana van detectar 315 delinqüents multireincidents, dels que 269 van ser detinguts un total de 1.629 vegades i se’ls van imputar 4.065 delictes. L’any passat no va finalitzar gaire millor i els agents van capturar unes 900 vegades els 25 principals delinqüents de la ciutat, segons indiquen fonts policials.

Aquesta xifra és lleugerament inferior a la del 2022 quan dins del "pla Tremall", els agents van identificar 283 lladres multireincidents a Barcelona que van sumar 2.270 detencions per 5.602 robatoris violents i furts. D’aquests, cinc acumulaven 117 arrestos. No obstant, més del 97% van quedar en llibertat.

A més de la resposta policial, els canvis legislatius en el Codi Penal haurien de rematar el fenomen de la multireincidència, tot i que té una "aplicació complicada", com va assenyalar a aquest mitjà l’advocat Emilio Zegrí, vocal de la Comissió de Normativa de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Des de l’entrada en vigor a finals d’estiu del 2022 de la reforma del Codi Penal ha costat la seva implantació als jutjats de Barcelona, ja que abans de decidir sobre si imposa una pena de presó a un acusat de furt amb més de tres antecedents, el jutge ha de demanar les sentències fermes dels anteriors procediments i veure si la suma del robat supera els 400 euros.

Condemna de multa

Notícies relacionades

Sánchez comença a traçar el seu pla de regeneració per la justícia

¿Quin nivell de consens seria desitjable en una hipotètica iniciativa per regenerar la política?

"Aquestes sentències no sempre porten la quantia del sostret, no hi ha peritatge", assenyala el lletrat. A més, hi ha un altre problema com és el temps que triguen altres jutjats a passar aquestes condemnes. El procediment de furts per delicte lleu es fa pel sistema de judicis ràpids als jutjats d’instrucció, entre 24 i 48 hores després de la denúncia, però si la Fiscalia demana presó per a un reincident s’ha de dirimir en un jutjat penal que té més volum de treball i, per tant, triga més temps a assenyalar-se el judici.

Una solució passa per reforçar aquests jutjats penals, tot i que per a Zegrí també s’haurien de dotar de més efectius materials i humans. El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i Foment del Treball han presentat una petició de reforma legislativa per treure d’aquest precepte del Codi Penal la qüestió de la suma dels 400 euros. D’aquesta manera, aplicar una pena més lleu, com una multa, o més greu, com fins a 18 mesos de presó dependrà de l’"arbitri judicial", és a dir, el "marge d’apreciació amb què compten els jutges i tribunals per decidir sobre les interpretacions més correctes de les normes en relació amb les controvèrsies que han de resoldre".