El sector de la discapacitat aplaudeix la reforma de la Constitució

zentauroepp36642333 barcelona 16 12 2016  icult ganadora del premi carles riba d170615125323

zentauroepp36642333 barcelona 16 12 2016 icult ganadora del premi carles riba d170615125323 / ELISENDA PONS

3
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Fa 45 anys va ser un èxit sense precedents que una Constitució dediqués un article exclusiu a les persones amb discapacitat. Molts textos constitucionals al món no esmenten aquest col·lectiu; l’espanyol, sí. Però fa gairebé 20 anys el moviment cívic de la discapacitat ja va advertir que l’article 49 s’havia quedat "obsolet" a l’incloure el terme disminuït per referir-se al col·lectiu, una "terminologia feridora i ofensiva" que s’ha quedat tan antiquada com altres termes despectius que s’han utilitzat en el passat.

No obstant, la reforma de la Constitució es retardava i retardava, malgrat que el 2018 el Govern va sol·licitar a la Taula de la Comissió de la Discapacitat un nou text i l’encàrrec va ser rebut pel sector amb entusiasme. Ara bé, el 2019 es van convocar eleccions, el projecte va decaure i no es va acabar en la legislatura passada. Per això, que, poc després de la investidura de Pedro Sánchez, el PSOE i el PP hagin sigut capaços de deixar enrere les seves ingents diferències per aprovar ara la reforma que substitueixi "disminuïts" per "persones amb discapacitat", ha sigut rebut per part del sector amb alegria, aplaudiments i emoció.

S’ha fet "història social", va dir Luis Cayo Pérez Bueno, president del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), que agrupa les principals organitzacions i ha sigut el principal impulsor del canvi, dimarts quan es va prendre en consideració la reforma que, previsiblement, serà aprovada avui pel Congrés per fer el seu pas al Senat. I la Cambra alta donarà llum verda definitiva al canvi constitucional dimecres de la setmana vinent.

El canvi en la terminologia podria semblar menor, però no ho és. "És un gran avenç", assenyala Maria Cabré, de la fundació Aura, especialitzada en la inserció de persones amb discapacitat a Catalunya. "El llenguatge és important perquè construeix una visió, construeix percepcions i reflecteix una manera d’entendre la realitat. Al canviar el terme, canvia la percepció i això dignifica la persona. Les persones amb discapacitat, especialment les noves generacions, podran construir la seva realitat de manera diferent", destaca emocionada Cabré.

El col·lectiu també valora que els partits hagin sigut capaços de posar-se d’acord. "Ajuda en un moment de tensió política continuada. Hi ha qüestions que són del patrimoni comú, que no depenen d’ideologies, d’idees, que són sempre respectables, sempre que estiguin en el marc del respecte i dels drets humans. La discapacitat és un element de cohesió per a la societat", diu Pérez Bueno, que precisa que el canvi de l’article no només afavoreix el col·lectiu, sinó que contribueix al fet que Espanya sigui un país "més digne, més còmode i on totes les persones se sentin millor amb la Carta Magna".

Tot i així, el president de CERMI avisa que el canvi d’un article "no resoldrà la vida de les persones amb discapacitat i la de les seves famílies", que diàriament es troben infinitat de restriccions, barreres i discriminacions, però sí que ajudarà que s’estableixin les bases perquè "el procés irreversible d’inclusió, participació i plenitud es produeixi més ràpid".

Notícies relacionades

En la mateixa línia, Cabré demana aprofitar aquest esperit per realitzar un debat sobre els drets de les persones amb discapacitat. "Estem contents que els partits hagin fet aquesta reflexió, però demanem que revisin polítiques que han quedat molt antiquades, com per exemple la llei general de la discapacitat, l’antiga Lismi, que regula les polítiques d’inserció i ocupació del col·lectiu. Aquesta llei mereix una revisió profunda", reivindica Cabré.

Cal recordar que l’atur entre persones amb discapacitat va ser del 21,4% l’any 2022, enfront del 12,8% en persones sense discapacitat. I no només pateixen barreres en l’ocupació, sinó també en l’accés a l’educació, a la vivenda i a altres serveis, així com físiques i discriminatòries.