BCN-Madrid - Duel per la capitalitat de la música en directe

De moment, el Bernabéu es marca el gol d’acollir l’únic xou de la gira top del moment, l’Eras tour de Taylor Swift, el 30 de maig. El seguiran, al llarg de l’any, cinc macroconcerts més, els de l’argentí Duki, el mexicà Luis Miguel (dos), la colombiana Karol G (tres) i els espanyols Manuel Carrasco i Aitana. Comptant les actuacions que acollirà el també reactivat Civitas Metropolitano (tres de Springsteen, dos de Metallica, el d’Estopa i el de Morat), parlem d’un total de 16 concerts d’estadi programats aquest any a Madrid. Una xifra sense precedents.

¿I Barcelona? En aquests moments, i sense descartar que hi pugui haver alguna novetat (com dues dates de l’esmentada Karol G pendents de confirmació), es queden en quatre, els dos de Bruce Springsteen i els de Rammstein i Estopa (quan el 2023, temps de rècords, en van ser nou: una punta excepcional, l’habitual abans de la pandèmia eren dos o tres a l’estiu).

Aquest impuls madrileny, en el qual juga un rol clau, tant logístic com emocional, l’efecte Bernabéu (campanya promocional èpica, curiositat popular, orgull ciutadà), coincideix amb un moment d’impàs barceloní en matèria de grans escenaris: l’Estadi Olímpic, gran carta de la ciutat, normalment alliberat de servituds esportives, veu limitada la seva activitat pel lloguer del Barça (fins al novembre) i el Camp Nou està, literalment, de cap per avall. Neo Sala, fundador i CEO de Doctor Music, revela que "si l’any passat, el Barça hagués estat jugant a Montjuïc, hauria sigut impossible que Bruce Springsteen comenci la seva gira a Barcelona a finals d’abril". Però més enllà d’aquesta conjuntura temporal, el nou Bernabéu juga amb cartes noves per rivalitzar d’una manera inèdita amb els estadis barcelonins una vegada tots dos tornin a estar plenament operatius.

Una clau que maneja és la gespa retràctil, per poder acollir esdeveniments en plena Lliga. Una altra, la coberta mòbil, que farà l’estadi practicable a l’hivern. És cert que les gires d’estadis a Europa són a l’estiu, amb la qual cosa aquest avantatge (respecte a l’ús musical) pot ser relatiu. "Però els artistes espanyols sí que poden estar de gira a l’hivern", apunta Tito Ramoneda, president de The Project. Parlem de figures autòctones que es valguin d’un aforament que se situa entorn dels 65.000 assistents per escenificar el seu poder en un concert singular: el cas d’Aitana, que actuarà el 28 de desembre. Ramoneda fa notar que "si es fes a l’Estadi Olímpic, haurien de canviar tota la gespa".

L’aforament més gran d’Espanya

Mentrestant, el Camp Nou es remodela sense incorporar la gespa retràctil. Fonts del FC Barcelona traslladen a aquest diari els seus dubtes sobre els "problemes tècnics, de funcionament, en relació amb la gespa", que podria plantejar el model madrileny. Respecte al sostre mòbil, avancen que el nou estadi difícilment serà "un camp tancat", si bé afegeixen que és "un tema que no està del tot resolt". ¿Un avantatge que podrà fer valer el futur Camp Nou? L’aforament, que s’ha d’enfilar fins als 104.500 espectadors asseguts (fàcilment entre 15.000 i 20.000 menys en els concerts), el més gran d’Espanya amb diferència. Tot i que caldrà esperar fins a l’estiu del 2026.

Amb tot això, ¿estem davant un canvi significatiu en el sempre latent duel entre Barcelona i Madrid com a parades de les grans gires? Els promotors consultats coincideixen que el nou Bernabéu tindrà un impacte, tot i que amb matisos variables. Pino Sagliocco, president de Live Nation España, creu que "Madrid passa a ser més competitiva, i més aquest any amb el Barça a l’Estadi". Per a Tito Ramoneda, directament "comença una nova era". Neo Sala, més tebi, celebra que tant el Bernabéu com el Civitas hagin "millorat moltíssim les seves infraestructures", si bé estima que aquestes novetats "no són determinants per a les gires internacionals, en les quals caldria comptar amb altres factors: geogràfics, estratègics i tècnics".

El mòbil geogràfic té dues cares: la proximitat de Barcelona a la frontera francesa l’ha ajudat tradicionalment a captar gires, però Madrid es beneficia ara de la seva centralitat peninsular i de l’"esquema radial" de les vies de comunicació per centrifugar públic de tot Espanya, apunta Tito Ramoneda, amb urbs com València i Sevilla a curtes distàncies. "Mentre que per anar de València a Barcelona tardes més de tres hores". Topem amb el corredor mediterrani, que deixarem per a una altra secció del diari.

Més enllà dels estadis també hi ha vida en les grans lligues musicals, és clar. En matèria d’arenes (pavellons coberts), Barcelona està on està gràcies al Palau Sant Jordi, que al novembre va acollir el doblet exclusiu de Madonna, i que ofereix un llindar de fins a 18.000 localitats, entre un i dos milers més que el també molt actiu Wizink Center. El Palau Olímpic de Badalona (11.000) s’utilitza poc: ha "de solucionar o perfeccionar" algunes qüestions tècniques, apunta Neo Sala, i les seves males comunicacions nocturnes. S’entreveu un actor més a mitjà termini: el futur Palau Blaugrana, que, indiquen des del Barça, no tindrà entre 13.000 i 15.000 localitats, com s’havia plantejat, sinó més, unes 18.000. Però caldrà esperar: "No començaran les obres fins que estiguin acabant les del Camp Nou".

Tradició de festivals

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

On Barcelona continua sent líder destacada és en els festivals, no només els macro (el Primavera Sound, aquest any amb Lana del Rey en la seva única actuació a Espanya; el Sónar; el Cruïlla, i el Rock Fest), també els de cicle. "Mostres que no existien a Madrid, en les quals Barcelona ha sigut pionera", remarca Tito Ramoneda. A Madrid, l’aventura del Primavera no va funcionar, avís que res es pot donar mai per garantit. Caldrà observar com li va allà a l’Alma Festival, germà de l’homònim del Poble Espanyol, organitzats tots dos per una promotora barcelonina, Concert Studio. "Cal posar en valor l’ADN de Barcelona. Els festivals aquí estan més arrelats", cavil·la Ramoneda. "I de la mateixa manera com Madrid atrau públic de tot Espanya, potser el visitant internacional prefereixi Barcelona". Pino Sagliocco recorda que "als artistes els agrada venir a Barcelona, que continua sent ciutat de referència al món".

Els promotors burxen en la psique col·lectiva per entendre per què, arran de la pandèmia, s’han desbocat els grans números del show business (un 65% més de recaptació de les 100 gires més importants al món el 2023 respecte al 2019). Neo Sala parla d’"un canvi de mentalitat després dels dos anys de confinament". Entre els danys col·laterals que cal estudiar, l’augment de la bretxa entre l’star-system i el més comú dels artistes: s’eixamplen les distàncies entre la primera divisió, els que omplen estadis i pavellons, i tots els altres, i triomfen els mecanismes mentals que t’impulsen a voler prendre part d’aquell esdeveniment en què sents poderosament que cal ser-hi.