Junts salva dos decrets del Govern i Podem veta el de l’atur

El decret judicial, en canvi, va ser convalidat en el primer intent. En canvi, el laboral, que implicava un augment del subsidi d’atur, no va ser aprovat, a causa del veto de Podem. Membres del Govern durant la legislatura anterior, els morats es van convertir ahir en l’element més inestable de tots els que componen l’heterogeni bloc que va propiciar la reelecció de Pedro Sánchez al capdavant de la Moncloa. Van acabar recolzant les mesures anticrisi després de pactar una ampliació de la moratòria dels desnonaments hipotecaris fins al 2028, però no es van moure del no al decret provinent del Ministeri de Treball, dirigit per Yolanda Díaz, la seva antiga companya de coalició.

Les contrapartides a Junts perquè no torpedinés els decrets van ser més sucoses. Els postconvergents, segons van explicar en un comunicat, van aconseguir el compromís que l’article 43 bis de la llei d’enjudiciament civil serà suprimit via esmenes quan el decret que l’inclou sigui tramitat com a projecte de llei. Es tracta d’un precepte que, segons el seu parer, posava en perill l’aplicació de llei d’amnistia, a l’assenyalar que les causes judicials quedaran paralitzades davant una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE. També van obtenir el traspàs integral a la Generalitat de les competències d’immigració en una data no especificada, així com la publicació immediata de les balances fiscals. Junts, finalment, va pactar que l’IVA reduït de l’oli passi del 5% al 0%.

Els postconvergents van deixar clar que una cosa era la investidura i una altra la legislatura, amb què acosten el fantasma de la inestabilitat. Va ser un avís amb majúscules, a les portes que arribi al Congrés el projecte de Pressupostos del 2024, que reforça el protagonisme de Carles Puigdemont per determinar l’abast del mandat de Sánchez. "Les coses no seran com fins ara", va advertir la portaveu de Junts, Míriam Nogueras.

Una nova realitat

En la legislatura anterior, el Govern va aconseguir salvar la majoria de les seves votacions. Va patir amb la convalidació del decret de la reforma laboral, que va salvar gràcies a un vot erroni del PP, i només va perdre la votació d’un decret, relatiu a l’ús dels romanents dels ajuntaments. A diferència del període anterior, quan la presència de Ciutadans li permetia certa geometria variable, el Govern depèn ara de tots els seus socis, amb l’únic marge de l’abstenció d’un dels grups.

Des del PNB a EH Bildu, passant per ERC i el BNG, els seus portaveus van compartir les crítiques al Govern per les seves "formes" a l’hora de pressionar els seus socis sense gairebé marge temporal per negociar i amb decrets òmnibus.

"Actuen com si tinguessin majoria absoluta, és al Govern a qui correspon obtenir els vots necessaris per tirar endavant les seves iniciatives", va replicar la diputada jeltzale Idoia Sagastizabal. La portaveu de Bildu, Mertxe Aizpurua, va reclamar que "el Govern ha de prendre nota del que ha passat, entendre que ha de dialogar amb prou temps i que tots som imprescindibles". Néstor Rego, del BNG, va demanar al Govern "prendre nota" i tramitar les seves iniciatives de manera més ordenada i sense recórrer sistemàticament als decrets. "No poden jugar d’aquesta manera", es va queixar als passadissos del Senat, on va tenir lloc el debat per estar en obres el Congrés.

Diferents càrrecs socialistes admeten que les formes utilitzades pel Govern, negociant a última hora, van contribuir poc a l’acord. "Cal canviar d’actitud", va assenyalar un diputat. "Hem actuat igual que la legislatura anterior, com si Junts fos ERC, però no és el mateix. Primer, perquè no es mou amb les mateixes lògiques d’esquerra. I després, perquè busca sempre diferenciar-se dels republicans", va argumentar un altre.

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Abans que Junts decidís no participar en la votació, tot apuntava a un veto als decrets per part del partit de Puigdemont. El discurs des de la tribuna de Nogueras semblava deixar molt poc espai al canvi de votació. "L’estabilitat de la legislatura està subjecta als avenços i els compliments dels acords. Aquesta aventura la vam iniciar les dues formacions coneixent-ne els riscos. Vostès no ho han fet bé. I quan s’han posat a fer-ho bé, ja era segurament massa tard. Hem hagut d’arribar a aquesta situació límit perquè alguns entenguessin que Junts no dona els seus vots a canvi de res", va retreure.

Els postconvergents consideraven que les normes incorrien en invasió de competències catalanes i posaven en risc l’amnistia. Alhora, van negociar amb el Govern central un pla per al retorn de les empreses que van marxar de Catalunya a causa del procés independentista del 2017.