El repte de l'Ebola

Fa uns dies, l'Organització Mundial de la Salut va reconèixer en un comunicat que Occident està infravalorant la magnitud de l'epidèmia del virus d'Ebola; per tant, la probabilitat que el cost humà sigui considerablement alt no és gens menyspreable. L'epidèmia, que afecta quatre països africans --Libèria, Sierra Leone, Guinea i Nigèria-- en què ja ha causat més de 1.200 morts i ha deixat més d'un milió de persones en quarantena, ha de ser tractada doncs com una verdadera emergència mundial.

La fàcil transmissió del virus, entre altres, per mitjà del contacte amb els fluxos corporals de les persones infectades i el consum de carn animal contaminada, per una part, així com les greus conseqüències per a la salut d'aquestes persones, l'alta taxa de mortalitat i la inexistència de curació per a la malaltia, per l'altra, fan necessària una urgent i coordinada resposta de la comunitat internacional per evitar que el virus s'expandeixi més enllà de les fronteres dels països afectats. Dit d'una altra manera, incumbeix a la comunitat internacional frenar la propagació de la malaltia a més països per evitar que causi encara més morts i exigeixi posar en quarantena milions de persones amb tot el que implica l'adopció de tal decisió, a més del considerable augment del risc de contagi per al món sencer.

El comunicat de la Comissió Europea en què s'afirma que el risc d'expansió de l'Ebola a Europa és relativament remot va semblar calmar els ànims. No obstant, la notícia d'un suposat cas de contaminació a Alacant per part d'un home nigerià al tornar del seu país d'origen va fer saltar totes les alarmes i va evidenciar la preocupació dels ciutadans per la possibilitat que l'Ebola entri a Espanya, donades les gravíssimes conseqüències socials i econòmiques que això comportaria. Però el turisme no seria el més afectat: la detecció del virus de l'Ebola en un ciutadà africà resident a Espanya desencadenaria una onada de discriminació cap a aquest col·lectiu i no trigaria a donar lloc a un autèntic 'apartheid' civil.

La deficiència --quan no la carència-- de les infraestructures sanitàries en molts països africans constitueix un risc d'expansió de la malaltia no sols a tot l'Àfrica sinó també a altres parts del món. La comunitat internacional ha de reaccionar com més aviat millor i dotar d'infraestructures adequades i suficients tots els llocs afectats per eradicar l'epidèmia abans que la seva contenció sigui encara més difícil. L'Ebola posa a prova la capacitat de coordinació de tots els països per aportar-hi una solució col·lectiva, ràpida i proporcionada a un problema de conseqüències previsiblement nefastes per a la població mundial si no es reacciona a temps. No fer-ho seria una irresponsabilitat amb un alt preu econòmic i social, però sobretot humà.

Notícies relacionades

La promesa d'una resposta decidida i consensuada

Els nous Reis del Mambo

Als nous reptes de la comunitat internacional s'hi ha sumat el de l'epidèmia de l'Ebola, que ha de ser considerada tal. Desafiem l'Ebola mentre estiguem a temps. És una necessitat.

http://reaccione.wordpress.com/