Wert i el preu de la cultura

2
Es llegeix en minuts
Laura Berbel

El ministre d'Educació, Cultura i Esport, J. I. Wert, no va acudir a una cita tan important per a la cultura espanyola, en concret per al cinema, com és el lliurament dels Premis Goya, segons ell per "problemes d'agenda" que després no han quedat del tot clars. Aquest ministre, considerat el pitjor valorat de la democràcia amb una nota de 1,46 punts sobre 10 en el baròmetre del CIS, s'ha superat també en ser el primer ministre de Cultura en no acudir al lliurament d'aquests premis. Probablement temia les esbroncades amb què anava a ser rebut, i no és per menys: a més d'haver apujat l'IVA cultural del 8 al 21%, la seva retallada de la despesa pública en educació ha provocat l'acomiadament d'uns quaranta mil professors interins, un dràstica reducció de les beques (entre elles, les Erasmus) i una pujada vertiginosa de les taxes universitàries, que li han valgut la primera vaga unitària de la democràcia en l'ensenyament públic. Un home de rècord. Per si fos poc, en la seva croada centralista i anticultural va menysprear el model d'immersió lingüística a les aules de Catalunya i va proposar "espanyolitzar els nens catalans", només per esmentar algunes de les seves gestes.

No obstant això, fa unes setmanes sembla que va reflexionar i va rectificar aquestes polèmiques mesures: l'IVA cultural en la compra d'obres d'art baixarà al 10%. Obres d'art, articles que els ciutadans del carrer comprem tan i tan sovint, pràcticament a diari, clar que si. Una persona que pugui permetre una obra d'art, valorada en preus de tres o quatre xifres, és poc probable que tingui dificultats per arribar a final de mes. Així, els treballadors amb sous "normals" o justos seguiran pagant molts impostos, però les persones que poden gastar milers d'euros pagaran menys. Recorda a quan, antigament, només la noblesa podia gaudir de la cultura. És lògic que les galeries d'art s'alegrin d'aquesta mesura, però també ho és que els aficionats al cinema no. Hi ha gent que passa mesos sense anar al cinema, únicament per l'elevat preu, i no perquè no li agradi. Això es demostra clarament els dies en què es fan promocions a manera de rebaixa brutal en el preu de les entrades, com va passar al mes d'octubre: les sales estaven abarrotades i les cues eren llarguíssimes.

D'aquesta rebaixa també es veuen beneficiats els toros, que, malgrat ser una pràctica tan polèmica a Catalunya, el seu IVA cultural ha estat profitosament disminuït del 21 al 10%.

Notícies relacionades

Estudiar és car, anar al cinema és car, comprar llibres és car. En definitiva , la cultura és cara. I encara són molt poques les plataformes digitals que ofereixen descàrregues legals d'aquests articles a preus raonables. A on ens portarà tot això? George Orwell, en el seu llibre 1984, convidava a reflexionar-hi de manera molt encertada: "No hi haurà riure, no hi haurà art, ni literatura ni ciència; només hi haurà ambició de poder, cada dia d'una manera més subtil". I és que "si tots gaudissin de la mateixa del luxe i l'oci, la gran massa d'éssers humans, als que la pobresa sol imbecilitzar, aprendrien moltes coses i començarien a pensar per si mateixos". Al cap i a la fi, potser és això el que no interessi.

 http://reaccione.wordpress.com/