On Catalunya
La gestió del litoral
Barcelona ja fa vuit anys que demana sense èxit sorra per a les seves platges
L’última aportació per part del ministeri es remunta a l’any 2010

Fa més de vuit anys que Barcelona demana una aportació de sorra per a les seves platges al Ministeri de Transició Ecològica. Fonts de l’ajuntament asseguren a EL PERIÓDICO que també necessiten millores en la infraestructura de protecció del litoral perquè aquesta sorra no desaparegui quan arribin els episodis de forts onatges. L’última aportació de sorra que va rebre Barcelona es remunta a l’any 2010.
Des d’aleshores, la platja ha patit una clara regressió i s’ha perdut molta superfície. A aquesta pèrdua de sorra natural s’hi sumen les conseqüències dels intensos temporals, com per exemple el Gloria o el Filomena, que van castigar amb força tota la costa catalana.
Aquest cúmul de dificultats van provocar que l’ajuntament reclamés sorra una altra vegada el 2022. L’aportació es va aprovar per part del ministeri, però la licitació que va fer el mateix ministeri per dur a terme el procés va quedar deserta. És per això que s’ha tornat a licitar.
Invent olímpic
Amb tot, al Ministeri de Transició Ecològica, actualment, no veuen tan clar que aquesta aportació es faci realitat, ja que hi ha altres prioritats. Fonts consultades per aquest diari detallen que no serà fàcil donar resposta a aquesta petició, ja que extreure sorra del fons del mar o treure-la de les reserves existents en magatzems no és fàcil i la sorra no és un recurs infinit, a part que té un cost econòmic.
Quan la sorra s’obté del fons marí, s’aconsegueix a través de dragatges (processos que consisteixen a remoure material del llit marí amb maquinària potent) al mar o a les bocanes dels ports.
Normalment, recorden aquestes mateixes fonts, es fa en casos d’emergència, després d’un temporal, i demana un temps. A més, des del ministeri apunten que la major part de les platges de Barcelona no són naturals, són artificials i es van muntar durant els Jocs Olímpics.
A Barcelona la gran majoria de platges no existien abans dels Jocs del 92. És cert que al segle XV es va construir un primer espigó que va provocar l’acumulació d’alguns sediments, però més enllà de la zona de la Barceloneta, la major part de les platges com les coneixem avui es van construir de manera artificial durant el segle XX per preparar la ciutat de cara a la cita olímpica.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Barcelona Medi ambient Platges Temporals Turisme Crisi Climàtica AMB ( Àrea Metropolitana de Barcelona )
- Transport públic Així queden els preus dels títols de transport públic a Barcelona fins que acabi el 2025
- Lliga F Escac i mat de les futbolistes al Llevant Badalona: «És el circ més gran que he viscut com a professional»
- CAS SANTOS CERDÁN-ÁBALOS Koldo García després de conèixer l’informe de l’UCO sobre Santos Cerdán: «Acaba de començar»
- La xacra de la corrupció El soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, la presumpta manipulació de Koldo, Ábalos i Cerdán a Catalunya
- Tempesta judicial i política Cerdán no entrega l’acta de diputat i augmenta el nerviosisme del PSOE
- Adéu als insectes: aquesta és la planta que has de posar a casa teva
- Un informe recent Koldo, Ábalos i Cerdán: així reconstrueix l’UCO 12 anys d’una relació que va derivar en presumpta trama de corrupció
- L’agricultura del futur El delta de l’Ebre assaja cultius alternatius a l’arròs a causa de l’augment de la salinitat del terreny davant el mar
- ESTATS UNITS El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»
- Consell Nacional Junts es compromet a «aprofitar» la «debilitat» de Sánchez després de la caiguda de Cerdán i obre la porta a retirar el seu suport al PSOE