On Catalunya

La gestió del litoral

Barcelona ja fa vuit anys que demana sense èxit sorra per a les seves platges

L’última aportació per part del ministeri es remunta a l’any 2010

Barcelona ja fa vuit anys que demana sense èxit sorra per a les seves platges

JORDI COTRINA

2
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

Fa més de vuit anys que Barcelona demana una aportació de sorra per a les seves platges al Ministeri de Transició Ecològica. Fonts de l’ajuntament asseguren a EL PERIÓDICO que també necessiten millores en la infraestructura de protecció del litoral perquè aquesta sorra no desaparegui quan arribin els episodis de forts onatges. L’última aportació de sorra que va rebre Barcelona es remunta a l’any 2010.

Des d’aleshores, la platja ha patit una clara regressió i s’ha perdut molta superfície. A aquesta pèrdua de sorra natural s’hi sumen les conseqüències dels intensos temporals, com per exemple el Gloria o el Filomena, que van castigar amb força tota la costa catalana.

Aquest cúmul de dificultats van provocar que l’ajuntament reclamés sorra una altra vegada el 2022. L’aportació es va aprovar per part del ministeri, però la licitació que va fer el mateix ministeri per dur a terme el procés va quedar deserta. És per això que s’ha tornat a licitar.

Invent olímpic

Amb tot, al Ministeri de Transició Ecològica, actualment, no veuen tan clar que aquesta aportació es faci realitat, ja que hi ha altres prioritats. Fonts consultades per aquest diari detallen que no serà fàcil donar resposta a aquesta petició, ja que extreure sorra del fons del mar o treure-la de les reserves existents en magatzems no és fàcil i la sorra no és un recurs infinit, a part que té un cost econòmic.

Quan la sorra s’obté del fons marí, s’aconsegueix a través de dragatges (processos que consisteixen a remoure material del llit marí amb maquinària potent) al mar o a les bocanes dels ports.

Notícies relacionades

Normalment, recorden aquestes mateixes fonts, es fa en casos d’emergència, després d’un temporal, i demana un temps. A més, des del ministeri apunten que la major part de les platges de Barcelona no són naturals, són artificials i es van muntar durant els Jocs Olímpics.

A Barcelona la gran majoria de platges no existien abans dels Jocs del 92. És cert que al segle XV es va construir un primer espigó que va provocar l’acumulació d’alguns sediments, però més enllà de la zona de la Barceloneta, la major part de les platges com les coneixem avui es van construir de manera artificial durant el segle XX per preparar la ciutat de cara a la cita olímpica.