«Una platja corrent també té la seva riquesa»

En poc més de mitja hora han reunit un botí format per deu mudes de cranc, dos trossos d’esponges marines, dos penjolls d’ous de sípia i un fragment de ceràmica de l’època ibera. Pablo Ruiz i el seu fill Sergio pentinen regularment la vora de la platja de Cubelles, des de la desembocadura del riu Foix fins a la central tèrmica. Tots dos contribueixen al projecte Observadors del Mar, una plataforma web coordinada per l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona en la qual 1.350 ciutadans i entitats pengen fotografies i comentaris sobre les seves troballes. 

–Han fet 241 observacions en sis anys.

–És una cosa que s’ha de cultivar i que porta el seu temps. Nosaltres venim a passejar sempre que podem, sobretot els caps de setmana. Al principi no sabíem ni agafar els crancs, però a base de picotades el Sergio ha perfeccionat la seva tècnica i ara els difícils els agafa ell.  És un treball en equip. 

 

–Que bonic que és compartir aquesta experiència.

–És una manera de viure la ciència. El Sergio ha fet presentacions a l’escola per explicar els canvis que es produeixen en l’ecosistema. Sembla un joc, però és molt important, perquè la informació que aportes permet als científics tenir una observació real del canvi climàtic, de la contaminació, de com desapareixen unes espècies i s’hi instal·len unes altres... El que seria ideal és que hi hagués molta gent que ho fes, així es tindrien dades de totes les platges.

–¿Hi ha algun científic a casa seva?

–No. Jo em vaig formar com a tècnic de manteniment d’aeronaus, però soc guàrdia urbà. Soc observador, meticulós i m’agrada molt la fotografia, i quan ens vam mudar a Cubelles fa 15 anys vaig poder canalitzar la meva curiositat en aquest aspecte. Fixi’s [assenyala un munt de pedres i sorra], aquí hi ha diverses mudes de cranc.

–¡Quin ull! ¡Si a penes es veuen!

–Pertanyen a l’espècie Pachygrapsus marmoratus, que és un cranc molt habitual al Mediterrani. També estem atents a la presència d’espècies invasores. La primera ressenya de Caulerpa racemosa, una alga procedent del Pacífic, la vam fer nosaltres el 2015. I també vam registrar la segona observació de cranc blau, que ve de l’Atlàntic. Vam estar tres dies observant els seus costums però hi va haver un abocament d’aigües fecals després d’unes pluges i no el vam tornar a veure.

–Fan anar amb molta desimboltura els noms científics.

–És com tot, fins que no t’ho expliquen no ho saps. Quan trobem alguna cosa li fem una foto i la pengem a la pàgina dels Observadors [www.observadoresdelmar]. Aquí els biòlegs validen l’observació, identifiquen l’espècie i diuen d’on ve. 

–El projecte permet al ciutadà corrent estar en contacte amb els investigadors.

–Quan trobem una espècie poc freqüent la recollim, la congelem i l’hi diem a Pere Abelló, de l’Institut de Ciències del Mar. Si li interessa, l’hi portem perquè la inclogui en un fons material d’espècies. Fa poc hi vam portar dos exemplars de Percnon gibbesi, un cranc invasor del Pacífic, i un peix pilot. El peix pilot no el vam trobar nosaltres. Va ser l’àvia qui el va veure entre els seitons que havia comprat al supermercat.

–Vaja, això és contagiós.

–La clau és fixar-se. Una platja normal i corrent també té la seva riquesa, però només te n’adones quan t’endinses en aquest món. A vegades penses que has fet una passada de troballa i després resulta que és del més normal; o al revés, coses a les quals no  dones importància acaben sent molt valuoses per als científics.

Notícies relacionades

Busseig i ‘snorkel’ a Catalunya: 12 animals i plantes que pots veure al litoral català

Aquesta platja a menys d'una hora de Barcelona és una de les millors de Catalunya segons 'National Geographic'

–¿Alguna troballa inesperada?

–Ulleres. És increïble la quantitat d’ulleres que arrossega el mar.