La Princesa decideix amb els Reis
Ni la Constitució ni cap llei aborden l’educació que ha de seguir l’hereva. Els que decideixen amb Elionor són els seus pares i si no es posen d’acord, el titular de la Corona. El Govern només és informat, però no hi té un paper actiu, al contrari que en la formació militar, que sí que correspon a l’Executiu.
Alfons XIII i Joan Carles I van tenir una educació a mida, sense títols homologats
La incògnita s’ha aclarit. La que està cridada a ser la quarta reina d’Espanya des d’Isabel la Catòlica, després de la reina Joana i Isabel II, anirà a la Universitat Carlos III de Madrid el curs vinent a cursar Ciències Polítiques.
La qüestió de l’educació de l’hereva al tron és una qüestió d’Estat en les monarquies parlamentàries. A Espanya, per l’esdevenir històric, ha anat canviant el sistema seguit per formar la persona que es prepara per assumir la Corona. A grans trets, per ara, Elionor està copiant el camí del seu pare, Felip VI, i que va ser decidit per ell, Joan Carles I i la reina Sofia. Això és: tots dos han rematat el batxillerat a l’estranger (Elionor amb els dos anys a Gal·les; el Rei, amb el Curs d’Orientació Universitària, COU, al Canadà), més tres anys de formació militar i estudis universitaris homologats en un centre públic de la capital. Ja es veurà si, després, la Princesa d’Astúries cursa algun postgrau a Espanya o fora. El monarca se’n va anar a Washington (EUA) a fer un màster en Relacions Internacionals.
Elionor ha triat estudiar Polítiques d’acord amb els seus pares, responsables, junt amb la jove, de la formació acadèmica. Si hi hagués debat entre els tres, en última instància la decisió seria de qui ostenta la Corona, això és, Felip VI.
Ni la Constitució ni cap llei aborda l’educació que ha de seguir la persona que heretarà la direcció de l’Estat. La carta magna parla del matrimoni del futur monarca, de l’ordre de successió, de les dignitats del nou rei o reina, la regència i les normes que ha de complir el tutor d’un monarca que sigui menor d’edat, però no diu res de la seva educació.
El Govern, presidit per Pedro Sánchez, segons fonts de la Casa del Rei, va ser informat de la decisió quan la Universitat Carlos III havia seleccionat l’expedient d’Elionor, però no abans al triar la carrera o fer la sol·licitud. L’Executiu central no té cap paper actiu en aquest assumpte, al contrari que en la formació militar, que sí que li correspon per la llei 39/2007.
Molt diferent de la d’Elionor i Felip va ser la formació de Joan Carles I i Alfons XIII. En els dos primers l’educació en la fe cristiana no ha tingut cap influència. Pare i filla han estudiat a l’escola laica Santa María de los Rosales de Madrid, on la formació religiosa s’ofereix però no és un dels seus pilars.
En canvi, en el cas d’Alfons XIII, va ser clau. El seu preceptor durant 11 anys va ser el sacerdot José Fernández Montaña, confessor de la seva mare, la reina regent. També en el cas de Joan Carles I va tenir un pes significatiu, ja que diversos principis del moviment nacional, els fonaments del règim franquista, recollien l’acatament a "la llei de Déu, segons la doctrina de la santa Església catòlica, apostòlica i romana".
Classes particulars
Una altra gran diferència, quant a la formació, és que Alfons XIII i Joan Carles I van tenir una educació a mida, de manera individual, i Felip VI i Elionor s’han barrejat amb la societat del seu temps i han preferit estudis oficials i homologats. Joan Carles I va fer un programa específic, amb estudis de Dret Polític i Internacional, Economia i Hisenda Pública a la Universitat Complutense de Madrid i cursos monogràfics a Toledo. No va obtenir cap títol universitari.
En el cas de la Princesa d’Astúries, segons fonts de la Zarzuela, farà classes particulars per expandir alguns coneixements en matèries concretes (dret constitucional, fiscalitat), però seguirà tot el pla oficial del grau de Ciències Polítiques de la Universitat Carlos III.
