El Liceu presenta temporada amb un pressupost rècord

El concepte (Des)sacralitzar és present en espectacles que transiten entre la solemnitat del ritu i la seva revisió contemporània amb el coliseu convertit en lloc on experimentar l’art, la música i l’experiència escènica, una litúrgia col·lectiva que cada vegada connecta amb un públic més ampli gràcies no només a la qualitat de les propostes sinó també a l’atenció que el Liceu presta a les noves generacions amb Liceu Under35, que ofereix funcions a 30 euros per a menors de 35 anys, les propostes del Petit Liceu, LiceuAprèn i els més de 8.000 abonats a la plataforma digital LiceuOpera+.

Per Víctor García de Gomar, director artístic del Liceu, l’objectiu del Gran Teatre és connectar amb tothom, ser un espai obert i permeable, allunyat de l’elitisme que alguns encara relacionen amb el món de l’òpera. "El Liceu ha de ser un espai per imaginar, capaç d’emocionar, necessari i accessible que ens mostri els que som i els que volem arriba a ser", ha assenyalat en la presentació realitzada a la Sala de l’Orquestra junt amb Jonathan Nott, nou director musical amb què el Liceu obre una nova etapa; Valentí Oviedo, director general i Salvador Alemany, president de la Fundació del Gran Teatre del Liceu.

El Liceu compta per a aquesta temporada amb un pressupost de 63,1 milions d’euros, el més gran de la seva història. El projecte artístic té una partida de 17 milions d’euros, i el LiceuAprèn, 1,2 milions. La partida social és d’un milió d’euros i inclou la segona òpera comunitària. Les administracions aporten el 48% del pressupost i els ingressos propis representen el 52% restant. El mecenatge privat se situa en 8,4 milions.

La temporada tindrà 194 funcions i l’objectiu és arribar als 300.000 espectadors, 40.000 més que en l’anterior. Hi haurà nou títols d’òpera escenificada, quatre en versió concert, la segona creació d’òpera comunitària i quatre espectacles de dansa. La programació alterna tradició i modernitat amb propostes innovadores, produccions pròpies, coproduccions i grans veus com les de Sondra Radvanovsky, Lisette Oropesa, Lise Davidsen, Nadine Sierra, Asmik Grigorian, Piotr Beczala, Anna Netrebko, Serena Sáenz, Sara Blanch i Carles Pachon. L’aposta pel Liceu de les Arts compta amb un concert singular: Dudamel dirigeix Scheherazade, proposta cocreada amb l’artista visual iraniana Shirin Neshat que el director veneçolà estrenarà a Barcelona amb l’Orquestra del Liceu i després oferirà a Manhattan amb la New York Philharmonic. Neshat, que participa en la Biennal de Venècia amb una trilogia cinematogràfica sobre la condició femenina, és també l’autora del cartell de la temporada, d’inspiració oriental.

La programació inclou tres noves produccions: La flauta màgica de Mozart, amb direcció escènica de Marcos Morau, ambientada en una muntanya russa; Jenufa, de Janacek, amb posada en escena del furer Àlex Ollé, i La jove Aïda, creació per al Petit Liceu que es va poder veure fora de Barcelona.La programació inclou tres noves produccions: ‘La flauta màgica’ de Mozart, amb direcció escènica de Marcos Morau, fundador de La Veronal, ambientada en una muntanya russa, ‘Jenufa’ de Janacek amb posada en escena del furer Àlex Ollé. Dues estrenes mundials. A més de ‘La jove Aïda’, una creació per al Petit Liceu que ja s’ha pogut veure fora de Barcelona.

Hi ha dues coproduccions: ‘Aida’ de Verdi, amb una commovedora versió de Shirin Neshat que inaugurarà la temporada el 25 de setembre i posa el focus en el sofriment que provoca la guerra i l’autoritarisme. De l’altra una nova teatralogia ja anunciada: ‘Das Rheingold’ de Wagner amb posada en escena de Tobias Kratzer amb Nott a la batuta obrirà una nova aproximació a l’obra magna del compositor alemany amb una mirada que combina poder i religió.

Hi haurà tres títols del gran repertori operístic: La bohème de Puccini i I Capuleti i Montecchi de Bellini ambientat en la Itàlia de Mussolini i dirigit per Adrian Noble, i La fanciulla del West de Puccini, que no s’ha vist al Gran Teatre des de feia 43 anys.

L’òpera contemporània brillarà amb El ángel exterminador de Thomas Adès, inspirada en l’univers de Luis Buñuel, dirigida per Calixto Bieito, amb una producció de l’Òpera Nacional de París.

D’altra banda, destacar l’estrena de ‘La rosa dels set violtals’, segona òpera comunitària de nova creació en col·laboració amb el barri de Sant Andreu. I el projecte Òh!pera presentarà dues noves obres amb música de Carme Rodríguez i Silvia Lanao, llibret d’Aina Tur i María Velasco i Lorena Nogal i Iván Morales (direcció).

Notícies relacionades

El Teatre del Raval reneix després d’una reforma integral

‘La casa de los espíritus’ torna a la pantalla amb "un sabor més llatí"

Espectacles de dansa

La temporada de dansa manté quatre espectacles. Compta des del clàssic d’‘El cascanueces’ amb una versió del Ballet de Karlsruhe ambientat en els anys 30; ‘NumEros’, un programa variat amb obres de Georges Balanchine, William Forsythe i Jacopo Godani a càrrec de la Companyia Nacional de Dansa. També torna la Gran Gala de Dansa amb primeres figures del panorana internacional després de l’èxit de la seva primera edició i en col·laboració amb el Mercat de les Flors que estarà tancat per obres ofereix ‘Assembly Hall’, una interessant creació entre el present i l’època medieval de Crystal Pite & Jonathan Young per a Kidd Pivot, aclamada companyia canadenca de dansa teatre.