L'altra Diada

Viure la Diada com si fos un festiu habitual és possible a mitja hora de Barcelona, a la platja de Castelldefels, on no es veu ni una estelada, ni samarretes blanques amb una diana sobre el cor amb el lema 'A punt'. A més, una confluència de factors aconsegueixen el miracle. Fa un dia esplèndid, calorós però amb brisa marina. La bandera oneja l'alegre color verd, l'aigua està tranquil·la i aparentment neta, però no hi ha gran afluència de banyistes. La sorra no està coberta de tovalloles i cames amb les quals ensopegar. Els para-sols no es toquen. No hi ha cues per demanar una cervesa en els xiringuitos i la majoria d'hamaques estan buides. Inaudit.

No sembla que sigui un diumenge d'estiu a Castelldefels. Els pocs passatgers que s'han escapat de Barcelona en tren es permeten el luxe de triar un seient amb finestra. El motiu de la absència d'aglomeracions al litoral del Baix Llobregat no es limita al fet que molts barcelonins opten per no moure's de la seva ciutat per a participar en la festa de la reivindicació nacionalista.

FÒBIA A LES MULTITUDS

Carlo Vernetti, resident de Castelldefels que treballa de cap d'elèctrics en rodatges d'anuncis, ha quedat amb un amic en una terrassa amb vistes al mar, fugint de la Diada. "Aquesta tranquil·litat es deu al fet que ben pocs han sortit de la ciutat, i a això s'hi suma que alguns habitants de la costa s'han desplaçat per participar a la manifestació. A més, el dissabte va fer mal temps, això sempre influeix en el fet que diumenge vagi menys gent a la platja. Un altre factor és que el dilluns comencen els col·legis, i moltes famílies opten per posar ordre a casa". Vernetti es declara antiindependentista amb fòbia a les multituds. "Ja no és una festa per rememorar la derrota del 1714, sinó un acte sobiranista amb el qual no estic d'acord", assegura.

Jalal Rachidi és el xef del xiringuito Ámami. "És estrany veure tan poca gent. Un altre diumenge a aquesta hora del migdia totes les taules estan plenes", reconeix. A la barra, María Gálvez, administrativa de l'Hospitalet de Llobregat, diu que ni boja es perd un dia perfecte de platja. "Passo de politiquejos, i encara més de la Diada". 

Vincent Lefévre és un empresari francès que viu a la capital catalana. "Prefereixo estar avui a la platja. És un dia per disfrutar. A Barcelona hi ha massa gent a tot arreu", assenyala. La seva dona, Anne Laure, és naturòpata. "No hem fugit de la Diada, això no. Però aquesta efervescència independentista em preocupa. Catalunya no és la Gran Bretanya i si sortís d'Europa s'hauria d'enfrontar a una gran crisi econòmica", valora ella.

L'ABANS I DESPRÉS DEL 2012

Notícies relacionades

Diada 2016, en directe

En Comú Podem celebra a soles la seva Diada per desmarcar-se de les "presses" del procés

En una taula d'un altre xiringuito un escriptor conegut de Barcelona, que prefereix ocultar la seva identitat, argumenta que vol aprofitar un dels pocs dies que queden per prendre el sol al costat del mar. "Fa un dia perfecte. Només 31º i amb una mica de vent", descriu. Abans del 2012 solia anar a la Diada. "Aquell any va ser un abans i un després. Fins llavors era una festa inclusiva. Ara, no. Està destinada als sobiranistes. I molts catalanistes que no creuen en la independència no se senten integrats, i ja no hi van", argumenta, recordant que aquell any la manifestació va ser un èxit enorme, ja que es va arribar a superar, amb un milió i mig de persones, el nombre d'assistents a la històrica de 1977, que exigien l'Estatut. Va ser convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), sota el lema 'Catalunya, nou Estat d'Europa'. "Des d'aleshores la Diada és el gran acte reinvindicatiu del separatisme", acaba dient.

De tornada, a primera hora de la tarda, al baixador de Castelldefels, ja oneja alguna estelada. Un grup de dones porten una petita motxilla amb l'equip necessari: aigua ben freda i la bandera. Taiguari Peris, administrativa, explica que els seus marits s'han quedat a casa. "Anem a la manifestació perquè volem una Catalunya independent. No tenim res a veure amb Espanya. A veure si els polítics fan alguna cosa d'una vegada, de moment només lluitem els ciutadans. El referèndum és necessari. Hi vaig emocionada. Sóc catalana i Catalunya és el meu país", manifesta.