Pla davant la crisi energètica

Brussel·les recomana evitar el tancament "prematur" de les centrals nuclears

La Comissió defensa mantenir obertes les instal·lacions que puguin continuar subministrant electricitat «fiable, de baix cost i amb baixes emissions» Espanya avalua la pròrroga d’Almaraz

Brussel·les recomana evitar el tancament "prematur" de les centrals nuclears
3
Es llegeix en minuts
Sara Ledo

La Comissió Europea recomana als estats membres evitar el tancament "prematur" de centrals nuclears dins de la seva llista de mesures per fer front a la pujada de preus de l’energia a causa de la guerra de l’Iran. I ho fa mentre el Govern espanyol està immers en l’estudi de la pròrroga de la central d’Almaraz, després que les tres empreses propietàries –Iberdrola, Endesa i Naturgy– sol·licitessin estendre’n la vida útil tres anys més, fins al 2030.

En el seu pla AccelerateEU, publicat dimecres, 22 d’abril, Brussel·les recull un seguit de recomanacions als països per fer front a l’augment de preus de l’energia i reduir la dependència dels combustibles fòssils. En concret, l’Executiu comunitari recull 18 suggeriments que aspiren a un "alleujament immediat" per als estats, entre les quals hi ha "evitar el tancament prematur d’actius de generació, com les centrals nuclears que poden continuar subministrant electricitat fiable, de baix cost i amb baixes emissions".

No és pas la primera vegada que la Comissió Europea es pronuncia en favor de l’energia nuclear els últims mesos. El 10 de març, durant la Cimera sobre l’Energia Nuclear organitzada per França i l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA) celebrada a París, la seva presidenta, Ursula von der Leyen, va afirmar que Europa cometia un "error estratègic" a l’allunyar-se de l’energia nuclear i va anunciar que mobilitzarà 200 milions d’euros per impulsar la inversió privada en tecnologies nuclears innovadores.

Però aquesta vegada l’Executiu comunitari va un pas més enllà al vincular els tancaments atòmics amb la crisi energètica de les últimes setmanes que, segons el comissari d’Energia, Dan Jørgensen, probablement serà tan seriosa com la del 1973 i 2022 juntes. "Veiem mesos i fins i tot anys difícils. En el millor cas és dolent; si imaginem la pau demà probablement necessitarem dos anys o més per reconstruir la capacitat de gas i el transport. Els preus de l’energia no s’estabilitzaran els pròxims dos anys", va afirmar el comissari dimecres.

A més, dins del paquet de mesures per fer front a aquesta nova crisi energètica s’hi inclou una sèrie de fitxes per països sobre l’estat de situació de cada regió, que en el cas d’Espanya destaquen, entre altres coses, que "considera retardar el tancament de la seva flota nuclear". "Set reactors generen aproximadament el 20% de l’electricitat a Espanya. Amb l’acord del 2019, aquestes centrals haurien de tancar el 2035. Hi ha, però, crides del Congrés i la indústria per reconsiderar la clausura. El novembre del 2025, es va enviar una sol·licitud de pròrroga de dos reactors al regulador nuclear (CSN)", explica l’esmentada fitxa.

Calendari acordat

Iberdrola, Endesa i Naturgy, accionistes de la central extremenya d’Almaraz amb el 52,7%, el 36% i l’11,3%, respectivament, van sol·licitar al Ministeri per a la Transició Ecològica a finals d’octubre de l’any passat posposar fins al juny del 2030 el tancament de la central, els dos reactors de la qual està previst que es desconnectin el novembre del 2027 i del 2028, segons el calendari de tancament acordat per les empreses, el Govern i l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa) el 2019.

Notícies relacionades

El ministeri va remetre llavors la petició de les companyies al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) perquè ho estudiés i emetés l’informe preceptiu sobre les condicions de seguretat radiològica. El CSN està immers en aquest informe, que segons les empreses es publicarà al més tard al juliol i que només és vinculant quan diu que s’ha de tancar la central. Després arribarà el torn del Govern, que preveu fer la seva pròpia avaluació sobre la central per prendre una decisió, segons va avançar la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, en una entrevista amb EL PERIÓDICO.

L’Executiu ha advertit nombroses vegades que per estudiar qualsevol petició de prolongació de vida de les centrals nuclears les empreses propietàries n’han de garantir la seguretat des d’una perspectiva radiològica (que és el que ara analitza el CSN), que sigui convenient per a la seguretat de subministrament elèctric i que alhora no comporti un cost més elevat per als consumidors en el rebut de la llum.