L'ONZE DE SETEMBRE

En Comú Podem celebra a soles la seva Diada per desmarcar-se de les "presses" del procés

Els 'comuns' reuneixen un miler de persones a Sant Boi amb més banderes roges que estelades

Domènech amenitza el míting amb una descollonant definició del catalanisme a càrrec del Movimiento

jjubierre35478412 sant boi de llobregat  11 09 2016   per un catalanisme popul160911162132

jjubierre35478412 sant boi de llobregat 11 09 2016 per un catalanisme popul160911162132 / Robert Ramos

3
Es llegeix en minuts
CARLES COLS / SANT BOI

En Comú Podem ha celebrat la seva primera Diada amb un acte de butxaca, sobretot en comparació amb les xifres que hi ha sempre en aquesta data des de fa sis anys, però això sí, a càrrec, com ha recordat el principal orador del míting, el diputat Xavier Domènech, de la força que “contra pronòstic ha guanyat les dues últimes eleccions generals a Catalunya”. Un miler de persones s'han donat cita al parc de la Muntanyeta de Sant Boi. Tret d'error d'observació, onejaven només dues estelades, diverses banderes republicanes, algunes banderes roges amb la falç i el martell, cercles morats de Podem i, això sí, senyeres, entre elles una que ja va ser a Sant Boi el 1976, una cosa molt simbòlica, perquè la Diada particular dels ‘comuns’ ha tingut com a principal meta reivindicar el paper de l'esquerra en el reneixement del catalanisme fa 40 anys i, també marcar distàncies. “No ens deixem atrapar pel debat d'acrònims, que si la DUI o la RUI…”, ha reclamat Domènech.

El procés ha entrenat En Comú Podem en una mena de difícil funambulisme polític. Sí al dret a decidir, no a la trampa dels fulls de ruta. Aquesta és la màxima ‘comuna’, que Domènech ha resumit quan ha afirmat: “No hi ha espera que valgui, però tampoc hi ha pressa que valgui”. La imatge perfecta d'aquest sí però no la va representar en primera fila l'alcaldessa Ada Colau, aplaudida a l'arribar, que no va intervenir ni va pujar a l'escenari, i que tenia en la seva agenda participar a la tarda en la manifestació dels partidaris precisament dels fulls de ruta, de la DUI o de la RUI.

EL VERDADER ENEMIC

“Mira endavant, mai als teus peus”. Aquest és el consell més conegut de Nik Wallenda, un dels funambulistes més famosos del món, que a Sant Boi no ha fet cas En Comú Podem. Ha fet un més difícil encara. Ha mirat cap enrere, primer a càrrec de Pere Portabella, que va formar part de l'equip de llevadores de la Diada del 1976, després de la filòsofa Marina Subirats, resolta a convèncer el públic que el verdader enemic és un país sense estat, les grans corporacions econòmiques, i en tercer lloc Arcadi Oliveres, que va amenitzar l'acte amb extraordinàries anècdotes de Rodolfo Martín Villa, com aquella en què com a governador civil de Barcelona va prohibir la inscripció de l'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample perquè li semblava sospitós el nom. Se suposa que la de la dreta de l'Eixample va tenir més sort.

Notícies relacionades

Ha sigut Domènech, no obstant, l'encarregat de fixar les actuals coordenades polítiques d'En Comú Podem dins de l'accidentada cartografia del procés. “Hem defensat com ningú el dret a decidir del nostre poble. Però més enllà de la defensa i la lluita pel dret a decidir, hi ha també la certesa que la sobirania no es decideix i té un dia D, sinó que la sobirania es construeix”.

"...QUE FREQÜENTEN BOÎTES..."

A Domenèch, no obstant, l'ha pogut la temptació i, ja que acadèmicament és historiador, no s'ha resistit i ha posat el seu gra de sorra sobre el que va ser Diada del 1976, que abans havien disseccionat Portabella i Oliveres. Va desenterrar un text del 1970, redactat per (per descomptat una gran ploma del Consejo Nacional del Movimiento, en què s'analitzava qui estava darrere de l'anomenat catalanisme. “Aquest catalanisme, l'estat major del qual (es coneixen tots els seus membres un a un) és capitalista, té com a massa els barbuts, melenuts, marcusians, cheguevaristes, marxistes, intel·lectuals del neoesquerranisme, els joves clergues, les monges (en especial les castellanes), els universitaris contestataris, als quals el Banco Urquijo sosté econòmicament i una classe mitjana que vol ser europea, que freqüenta les ‘boîtes, que sap de 'striptease', que assisteixen a Montserrat, que demanen el divorci, que tenen cotxes, que organitzen vagues i comandos...”. Domènech, que va fer una lectura entusiasta del text, nom¿rd va postil·lar que “una mica sí” que tenia raó l'autor del text.