Mataró connecta dues platges amb el 112

«Quan hi ha bandera groga treballem el doble», explica Xavier Escámez, un dels socorristes de la Creu Roja que aquest cap de setmana ha començat a vigilar les platges de Mataró (Maresme). «Un plaer», remata la frase aquest jove de 22 anys que mira de guanyar-se la vida com a auxiliar d’infermeria, completa el seu sou amb el socorrisme, la seva autèntica passió, i prepara oposicions per a bomber, perquè al Maresme no passa com a les illes Canàries, on els socorristes treballen tot l’any.

Les platges de Mataró són les primeres en què Creu Roja de Catalu-nya comença a treballar aquesta temporada. De moment, només vigilaran els caps de setmana i els festius a Sant Simó, Varador i Callau, fins que el 18 de juny comenci la temporada alta. A partir d’aquell dia la vigilància s’estendrà a tots els dies de la setmana i a Ponent i Pequín, les dues petites platges del sud de la capital del Maresme. Com a la majoria de municipis turístics del litoral català, al setembre la vigilància tornarà a centrar-se en els caps de setmana fins que a mitjans de mes es posi fi al període de vigilància.

Pocs rescats

Una de les novetats d’aquest any a Mataró són els dos polsadors d’emergència que s’han instal·lat a les platges Sant Simó i Ponent. «Prement un botó es pot trucar de forma automàtica al número 112 del telèfon d’emergències i comunicar qualsevol incidència», explica Daniel Díaz, responsable de platja de Creu Roja de Mataró.

«De rescats se’n fan pocs, això no és com a Los vigilantes de la playa, el més habitual és la tasca preventiva, avançar-te als riscos i informar-ne els protagonistes», aclareix Escámez, que forma part de l’equip de set socorristes, un patró d’embarcació i un cap d’instal·lació que s’ha posat en marxa aquest cap de setmana. A mitjans de juny serà reforçat amb tres socorristes i un altre patró que permetran tenir disponibles una embarcació i una moto d’aigua.

Escámez insisteix que les seves «actuacions dins del mar són molt poques», i que parlar amb la gent per informar dels riscos o respondre preguntes és el més habitual. «Si veiem risc alt en alguna activitat, mirem de tallar-la; si alguns nens s’acosten a un espigó, els avisem del perill; i si algú intenta posar-se a pescar a les quatre de la tarda li diem que està prohibit, i que si llança l’ham podria fer mal a algun banyista», insisteix el noi.

Notícies relacionades

Socorristes de refugiats

500 ofegats a les platges i piscines espanyoles en un any

Confessa, no obstant, que en la seva primera intervenció de gravetat va aconseguir remuntar una persona gran que havia patit una aturada cardiorespiratòria. Explica que «al principi et quedes parat, però no trigues a reaccionar perquè t’adones que ets el primer a intervenir, que no pots avisar ningú perquè ho faci i que ho has de fer amb rapidesa». La seva companya, Paula González, de 24 anys, explica que «quan passa una cosa així, saps el que s’ha de fer i no hi dónes més voltes». «És com si t’administressin una dosi d’adrenalina que et fa actuar al màxim».

Tant González com Escámez comparteixen la mateixa passió pel socorrisme. «És una feina molt gratificant, la prova és que repeteixo cada any, i quan sembla que ho sé tot, sempre aprenc alguna cosa nova», diu una de les socorristes més veteranes a les platges de Mataró, ja que també va començar amb 18 anys. «M’agrada sentir-me útil per a unes persones que estan passant una bona estona i tu ets allà amb l’objectiu d’ajudar-les si és necessari. És com ser invisible, però estar preparada per si fa falta», descriu aquesta futura llicenciada en Fisioteràpia.