Montse Pascual, nova directora del Parc: "Treballarem per reforçar l’equilibri entre ús i conservació del cap de Creus"

Quins van ser els seus primers impactes amb la natura i amb el paisatge de l’Empordà?

Els primers impactes venen, evidentment, de casa i de l’entorn familiar, però segurament on prenc més consciència és en les excursions a la muntanya, en grups excursionistes, i en els campaments de natura, que durant l’adolescència em van obrir un camp de visió nou i em van fer descobrir el nostre entorn i el nostre paisatge d’una manera molt més intensa.

És en aquest contacte amb el territori quan neix també la seva consciència ambiental?

Sí, exactament. És a partir d’aquest descobriment del nostre entorn i del paisatge que va creixent aquesta estima cap al territori i també una consciència cada vegada més clara de la necessitat de preservar-lo.

Se sent hereva d’aquella generació que als anys 90 va recollir el llegat dels primers moviments ecologistes de l’Empordà, com ara la campanya de salvaguarda dels Aiguamolls?

Sí. Jo neixo l’any 1980 i, per tant, no visc conscientment el primer moment dels anys 70 i 80, però sí que em sento part d’una generació que als anys 90 recull aquell avís i intenta aplicar-lo de manera més activa. El meu compromís es concreta després en la participació en el teixit associatiu i en plataformes ecologistes del territori, que formen part de la meva història personal i de la meva trajectòria.

Després de formar-se professionalment, va entrar a formar part de la gestió pública del territori i ara fa el salt a la direcció d’un parc natural especial, com és el de Cap de Creus. Com viu aquest canvi?

És una responsabilitat molt gran, perquè una cosa és reivindicar i una altra és haver d’executar allò que penses, però alhora ho visc amb moltes ganes i amb il·lusió, perquè ara tinc l’oportunitat de poder fer una aportació des de la gestió i des de la responsabilitat directa.

Gestionar un parc obliga a trobar un equilibri constant entre la protecció i les activitats que s’hi desenvolupen?

Sí, absolutament. La gestió té el repte de complir un mandat normatiu molt clar, que és preservar uns valors naturals protegits per normatives europees, estatals i catalanes, però al mateix temps cal fer compatible aquesta preservació amb les activitats i els usos que hi ha al territori. Aquest és el gran repte: conservar sense desconnectar-se de la realitat social, econòmica i humana del parc.

El principal problema del cap de Creus continua sent la pressió turística?

Sí, és un dels grans reptes. La postpandèmia va suposar un pic molt fort de freqüentació i va accelerar la consciència que calia regular alguns accessos. En aquest sentit, el parc ha fet un pas endavant molt important, especialment amb la regulació de l’accés de vehicles a la punta del cap de Creus i a la part de Roses.

Vostè prefereix parlar de restricció de vehicles més que no pas de restricció de visitants. Per què?

Perquè, per exemple a Cadaqués, el que es regula és l’arribada amb vehicle a la punta del far, no pas el dret de visitar l’espai. Això permet, d’una banda, complir el mandat de conservació d’una reserva natural integral on a més hi ha itineraris i, de l’altra, millorar l’experiència de visita, perquè abans molta gent arribava, no trobava aparcament i acabava marxant frustrada d’un espai excepcional. Ara, de la mà de l’Ajuntament, amb la llançadora, l’aparcament habilitat i el punt d’informació, la visita és més ordenada i també més agradable.

Aquesta mateixa filosofia s’ha aplicat també a les cales de Roses?

Sí. Allà hi havia, a més, l’exigència que la carretera estigués sempre lliure per als serveis d’emergència. En determinats moments això es va veure compromès i es va haver d’actuar. El sistema actual ajuda tant a ordenar la freqüentació com a fer que el visitant tingui una experiència més planificada i més agradable.

Quan hi ha episodis de risc i cal tancar accessos, la ciutadania ho entén cada vegada més?

En general, sí. Cada vegada hi ha més conscienciació i la nostra tasca, com a parc, és posar-nos a disposició dels cossos d’emergència i fer arribar bé la informació als visitants i usuaris a través dels punts d’informació, dels informadors i també de les empreses vinculades a la Carta Europea de Turisme Sostenible.

Assumeix el càrrec en substitució de Ponç Feliu. Com ha estat treballar amb ell aquests últims anys?

Ha estat una molt bona experiència. L’equip hem après molt d’ell, i ell també de nosaltres. Ha tingut l’habilitat de deixar línies estratègiques molt traçades i d’obrir projectes de llarg recorregut. Ara el meu repte és continuar-los, acabar-los d’implementar i tirar-los endavant. Aquest relleu, de fet, també és de continuïtat, perquè jo ja formava part de l’equip tècnic i havia assumit àrees com l’ús públic, l’educació ambiental i la Carta Europea de Turisme Sostenible.

Un dels grans instruments d’aquesta etapa ha estat el PRUG. Era l’eina que necessitava el cap de Creus per gestionar-se millor?

Sí. La llei de protecció del parc definia que era un espai protegit, però no concretava prou com s’havien d’ordenar els usos. El PRUG és un pas més en la regulació i en l’ordenació dels diferents usos del parc perquè quedin zonificats, es puguin continuar fent de manera compatible i es garanteixi la conservació dels valors naturals, que és el mandat essencial del parc. Treballarem per reforçar l’equilibri entre ús i conservació del Parc.

I pel que fa a les discrepàncies amb algun ajuntament sobre la normativa de navegació del PRUG, en quin punt es troba el debat?

És un tema que s’està treballant des de la direcció general i que encara no està tancat.

Una altra eina clau ha estat la Carta Europea de Turisme Sostenible. Què aporta al parc?

Aporta una manera de treballar en xarxa. Quan es crea un parc natural també es crea un atractiu turístic, i si aquest turisme no es gestiona bé pot acabar perjudicant els mateixos valors que es volen protegir. La Carta permet acreditar empreses i activitats que s’impliquen en aquest model i que actuen com a aliades del parc. Al final, el visitant parlarà amb l’hotel, amb el restaurant o amb l’empresa amb què fa una activitat, i si tots transmetem els mateixos valors la seva experiència serà millor i el missatge de conservació arribarà més lluny.

El canvi climàtic és avui un dels grans perills del cap de Creus?

Sí, sens dubte. Els seguiments científics ja estan detectant canvis en la distribució d’espècies, especialment en l’àmbit marí, on la temperatura de l’aigua té efectes molt visibles. Hi ha espècies que troben estratègies d’adaptació, però n’hi ha d’altres que no se’n surten tan bé. I aquí també s’hi afegeix la pressió de les espècies invasores, que fan encara més mal quan les poblacions ja estan afeblides.

Per preservar un espai tan excepcional no n’hi ha prou amb protegir: també cal restaurar i recuperar. El parc té prou eines per fer-ho?

Treballem amb les eines que tenim. Com passa amb moltes altres coses i en administracions diverses, dos dels esculls que tenim són els recursos econòmics i l’equip humà. El parc abasta un territori molt ampli i costa estar per tot arreu. Si en tinguéssim més, podríem fer més coses. I en aquest moment, segurament, el que més ens condiciona és la manca de personal. En aquest sentit, des del Departament s’està treballant per millorar les dotacions de personal dels parcs naturals i, sobretot, fer que aquestes noves places tinguin un caràcter estructural que fins ara no tenien.

Una de les iniciatives que ha impulsat el parc aquests anys amb un notable èxit ha estat el projecte SomParCC amb les escoles del territori. És una de les seves grans satisfaccions?

Sí, perquè és una de les imatges més clares de futur. El SomParCC arriba ja a la cinquena edició i s’emmarca en la xarxa d’escoles del parc, que es va crear fa uns sis anys. Aquesta xarxa ens permet treballar amb els centres projectes comuns per generar sentiment de pertinença entre els infants que creixen dins l’àmbit del parc. La trobada reuneix uns 350 escolars de cinquè de primària i és una manera molt potent de visualitzar la feina feta durant el curs i de reforçar el vincle entre les noves generacions i l’espai protegit.

Aquest relleu arriba després d’una etapa intensa, amb projectes i fronts molt diversos. Amb quin objectiu assumeix ara aquesta nova responsabilitat?

L’assumeixo com una gran responsabilitat, però també com un repte per potenciar aquest espai i consolidar projectes que ja estan en marxa. Hi ha una feina feta molt important durant els últims anys, amb actuacions com la regulació dels accessos, la implicació de més de trenta empreses amb la CETS, l’aprovació del PRUG, la xarxa d’escoles o iniciatives com el SomParCC, i ara toca donar continuïtat a tot això.

Notícies relacionades

Familiars amb avis a la residència Font dels Capellans de Manresa denuncien deixadesa i mala gestió

Absolt el professor d'institut de Blanes acusat d'enviar una fotografia dels genitals a alumnes de 2n d'ESO

Com va passar en el seu moment amb Jordi Sargatal i altres companys, vostè forma part d’aquest pas endavant de membres d’entitats ecologistes a la gestió pública. Només cal veure la vinculació dels actuals responsables dels Aiguamolls, l’Albera i cap de Creus amb la Iaeden...

És una reflexió interessant. Al final també formem part d’una fornada de professionals que ens hem format en aquest camp, que tenim una determinada consciència ambiental i que hem mantingut aquest vincle amb l’esperit reivindicatiu, mentre la nostra trajectòria professional ens ha anat portant cap a llocs de responsabilitat dins la gestió del territori.